Quin goig i quina sorpresa quan en tornar de vacances m'he trobat amb la bona notícia que un àngel benefactor anomenat Carles, ha tingut la inspiració, la valentia i la paciència d'empescar-se una Web que ens permetrà tenir al dia les partitures i els midis i mp3 de tot allò que haguem d'assajar i d'interpretar.
Des d'aquesta plataforma paral·lela del Cor Drassanes, vull felicitar-lo i aprofito per incloure també l'enllaç que dona accés directe a la Web:
Amb l'esperança que les noves partitures siguin una mica més senzilles que la que aquí veieu a la dreta..., ens retrobarem el proper dilluns dia 14 de setembre de 2009, per començar de nou els assajos sota la direcció del nostre bon director Oscar Penyarroya
* * *
El destí del cor ha volgut, doncs, que encetem un nou curs que és una Obertura a l'esperança, al treball ben fet i al goig d'interpretar música i cançons. Res millor doncs, per preparar els ànims, que escoltar una magnífica Obertura...
Ahir diumenge 28 de juny, a la capella Santa Àgata, va tenir lloc un concert molt especial. Una coral burgalesa i una de catalana van cantar juntes, una cançó catalana "El rossinyol", i quatre de burgaleses "Hermosa Santana, Morenita i Esta tierra".
Fruit d'un acord de col·laboració i d'intercanvi, la Coral Espígol que dirigeix en Quim Manyós, es va traslladar a Burgos a primers de maig, on van fer un concert en un marc incomparable, l'església de San Nicolás de Bari, on també al final s'hi van afegir membres de la coral burgalesa per cantar conjuntament.
Ahir va ser la tornada. La coral Polifonica del I.E.S. "Pintor Luis Sáez" de Burgos, van visitar la nostra ciutat, el dissabte vam fer un sopar de germanor, i diumenge a la tarda, també en el magnífic marc de la capella gòtica de Santa Àgata, van fer el seu concert, en el qual també la coral Espígol al final s'hi va afegir per interpretar les cançons conjuntes.
M'ha semblat interessant reflexar aquí aquest esdeveniment, ja que alguns membres del Drassanes hi participem activament.
Si teniu interès en llegir la crònica completa d'aquesta festa, podeu clicar aquí...
Aquesta magnífica pintura d'Henri Matisse (1869-1954), anomenada "La Dance" del 1910, il·lustrava el programa del Concert d'estiu que avui hem celebrat al Saló del Vigatà del Palau Moja.
Després d'uns mesos de treball dur i intens, amb la magnífica direcció de l'Oscar Peñarroya, i sota el títol de "Un món ple de música" hem portat a terme un reixit concert estructurat en tres parts ben diferenciades...
La primera composta per dues cançons catalanes: "El cavaller enamorat"(una sardana amb lletra i música de Joan Manén); i "El testament d'Amèlia"(cançó popular catalana, harmonitzada per E. Morera)
La segona part composta per cinc cançons d'arreu del món, de cinc continents diferents:
1) "Ständchen aus Senegal"(cançó popular africana, amb arranjament d'H. Lemmermann) 2) "Kalliolle Kukkulalle"(cançó popular finlandesa, amb arranjament de G. Gräsbeck) 3) "Aoi Kotori"(cançó japonesa d'autor anònim) 4) "Nga iwi E"(cançó popular maorí, amb arranjament d'E. Barceló) 5) "Bullerengue"(cançó tradicional colombiana, música de J.A. Rincón)
La tercera i última part dedicada a la cançó espanyola, fou la interpretació d'una bonica composició "Nocturnos de la ventana" amb text de Federico Garcia Lorca i música de F.Vila
Per cloure el concert i com a Bis, hem interpretat de memòria un alegre cant Espiritual que va entusiasmar al públic assistent, el qual podeu veure i escoltar aquí sota en la gravació que gentilment ens va fer la Marta, la dona del Salvador
* * *
Alguns membres del cor Drassanes també participem a la Coral Espígol, que a l'endemà dia 20 de juny, vam fer també el nostre concert d'estiu, aquest cop a ritme de Jazz, sota la direcció d'en Quim Manyós. Si en voleu veure un tastet, aquí teniu l'enllaç...
Ja sabeu que alguns de nosaltres, cantaires del Drassanes, també participem amb la Coral Espígol que dirigeix el nostre anterior director, en Quim Manyós.
Ahir, divendres 6 de març, la Coral Espígol va interpretar un nou concert a l'Auditori de la Biblioteca "Jaume Fuster", dins el XIè Cicle NITS clàssiques a Gràcia, que organitzava l'Ajuntament de Barcelona.
El concert va tenir una segona part amb l'actuació del "Quartet La Negrina". Un quartet de joves intèrprets amb unes bones veus que s'han unit per gaudir interpretant Chansons, Madrigals i Villancicos del segle XVI.
El seu lema: Mas vale trocar plazer por dolores que vivir sin amores.
Aquesta melodia tan maca "Mas vale trocar..." de Juan de la Encina, que tots vosaltres recordeu molt bé per haver-la interpretat diverses vegades en el nostre cor, l'he volgut recollir en una filmació que podeu escoltar aquí sota.
* * *
Podeu llegir la crònica completa del concert aquí...
Avui, tot remenant entre les moltes músiques que tinc guardades al meu PC per tal de reorganitzar-les, he retrobat aquesta meravella de cançó de la Maria del Mar Bonet, que sempre he trobat esplèndida.
Sobre un bonic poema de Miquel Costa i Llobera, la cantant va construir una cançó amb una força poètica i musical d'una gran qualitat i d'un gran sentiment. A mi sempre m'ha entusiasmat i vull que també la pogueu compartir...
(si voleu llegir la lletra del poema, cliqueu aquí..., o també la podeu seguir directament a sota del reproductor)
El Pi de Formentor
Electus ut cedri
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada i li donà per trone l'esquerpa serralada, per font l'immensa mar.
Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor que passa sent l'ala gegantina remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida, oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada com l'au dels temporals.
Avui, 25 de febrer de 2009, es compleixen dos anys exactes de la inauguració d'aquest Bloc del Cor Drassanes.
Han sigut dos anys d'experiències i d'emocions, de treball seriós i de sensacions molt diverses, però per damunt de tot dos anys de relació amb la música i d'intercanvis.
L'apassionant món dels blocs ens proporciona moltes sorpreses, però el més interessant de tot és que permet conèixer gent nova, fer coneixences amb afinitats semblants, i també nous amics "virtuals"...
Dos anys és una fita en la que molts blocaires es dediquen a fer estadístiques i números, com vam fer aquí mateix quan vam arribar al primer aniversari, però avui no m'extendré gaire en això. Si no m'he descomptat aquest deu ser el post número 49/50 que faig en aquest Blog. Fa una certa gràcia veure com els comptadors van sumant visites, je hem superat les 5.300, i veure com algunes venen de llocs ben insospitats.
Com que una bona manera de celebrar aniversaris és amb un pastís, n'he posat un al començament del post, però sobretot també ho és celebrar-ho amb un bon ram de flors, per això he pensat obsequiar-vos a tots els que ens visiteu regularment amb aquest "bouquet" recull de flors boscanes. Alguns de vosaltres ja coneixeu la meva passió per les muntanyes, doncs he anat recollint aquestes flors per totes les muntanyes del món i us les ofereixo per que en gaudiu, i en especial per celebrar aquest segon aniversari del Bloc del Cor Drassanes.
Avui, 22 de desembre de 2008, després del primer trimestre de treball dur, hem fet el nostre concert de NADAL .
Com en anys anteriors, i com ja és tradicional, ha estat al Museu Marítim de Barcelona.
La presentació l'ha fet la Pepa Rico que ha llegit també unes paraules d'agraïment cap al Ramon Casanovas que ha estat el nostre avalador dins el Museu, atès la seva propera jubilació, i que sempre ens ha facilitat la nostra estada i vinculació a l'Entitat, i ha estat un dels nostres més fervents admiradors.
Aquesta vegada el Cor Drassanes va comptar amb la col·laboració d'alguns membres del Cor Caelum, una altra formació coral que també tenen l'Oscar com a director.
El concert, sota la direcció del nostre director, l'Oscar Peñarroya, i amb acompanyament al piano i guitarra de Frederic Oller, ha tingut aquesta composició:
Primera part La MISSA, d'Eugene Butler (Nova York 1935) Kyrie - Gloria - Sanctus - Benedictus - Agnus Dei
Segona part NADALES Joia en el món (G.F.Händel - 1685-1759) El Noi de la Mare (tradicional catalana) Els àngels de la Glòria (tradicional francesa) Ding, Dang, Dong (popular Ucraïnesa) Villancico de la falta de fe (Eduardo Falú, Argentina 1923) Niño Lindo (tradicional Veneçolana) Festejo de Navidad (Hebert Bittrich, Perú 1932)
* * * El públic va quedar molt content del concert i en especial de la Missa i també de les tres nadales sudamericanes que pel seu ritme van sorprendre a més d'un...
Vegeu un petit exemple en la gravació amateur que trobareu aquí sota, de la darrera nadala del Perú "Festejo de Navidad"
Ahir el Cor Drassanes vam inaugurar les actuacions del nou curs 2008-2009, participant amb quatre cançons als actes de l'entrega del XII Premi literari Nostromo,"L'Aventura Marítima", a la gran sala de les Drassanes Reials del Museu Marítim.
La veritat és que el lloc no és precisament la sala més idònia per un cor de petit format com és el nostre, i més en les circumstànciues actuals en que estem una mica mancats d'elements, especialment masculins...
Amb tot, les quatre cançons que vam interpretat van quedar força bé, i sobretot la novetat del Bullerengue, que va exigir un bon esforç d'aprenentatge per part de tots, atès el poc temps que vam tenir per preparar aquesta actuació.
Les quatre cançons que vam interpretar foren aquestes:
AY TRISTE QUE VENGO: Cançó del Cancionero de Palacio de Juan de la Encina(Encina de San Silvestre, Salamanca 1468 - León 1529). Va ser un poeta, músic i autor teatral a l’època dels Reis Catòlics.
MUNTANYES DE CANIGÓ: Cançó tradicional catalana, lletra basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer. (Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)
EUGÈNIA: Poema de Carles Riba, (Barcelona, 1893-1959), que va dedicar a la seva esposa, musicat per Lluís Folch, al 1975,
BULLERENGUE: lletra del poeta colombià Jorge Artel (Cartagena 1905 – Barranquilla 1994)
El mot bullerengue significa faldilla. El bullerengue és un ritme colombià germà de la cúmbia, prové de la Costa Atlàntica de Colòmbia o Carib Colombià, es caracteritza per la interpretació predominant de veus femenines.
Davant nostre hi van actuar els Castellers de la Sagrada Família, que amb bona voluntat i amb molt poc espai van aixecar un magnífic pilar de quatre.
La Marta, esposa del Salvador, que va assitir a l'acte, va poder recollir aquestes fotos i filmar la cançó del Bullerengue. Així podem veure i sentir com va quedar finalment.
Cal admetre que el lloc on actuàvem, dalt d'aquell altell i lluny del públic, i amb la immensitat de la sala, no ajudaven gaire per apreciar la sonoritat i el ritme de la peça, però és un bon record de com ens van sentir la resta d'assistents.
Després de tres mesos d'inactivitat per les vacances d'estiu, ja fa dos dilluns que hem représ l'activitat frenètica del Cor Drassanes. Tenim un compromís d'actuació molt proper al Museu Marítim per la celebració de l'entrega del premi Nostromo, aquest any dedicat a l'escriptor colombià Álvaro Mutis. Per això estem preparant una cançó tracional colombiana anomenada "Bullerengue".
Cercant per internet he trobat informació a la wikipedia que podeu llegir aquí mateix, i també una interpretació de la cançó per un grup folklòric que ens pot ajudar, i molt, a afinar i a comprendre l'esperit de la cançó. Només caldria que ens animéssim a interpretar-la tal com ho fan ells.
Mireu-vos el vídeo que és molt interessant, i potser fins i tot li podríem proposar a l'Oscar d'atrevir-nos a representar-la així... Seria un èxit segur...!!!
Ahir, 14 de juny 2008, vam fer el nostre concert d'estiu, el primer de la nova etapa amb el nou director, l'Óscar Peñarroya.
La seu va ser, com en altres ocasions, l'església romànica de Sant Pau del Camp que era plena de gom a gom. El lloc potser no va ser l'ideal ja que els cantaires estàvem una mica amuntegats i tampoc hi havia massa espai per la pianista, Meritxell Coma, i el seu instrument.
Malgrat tot penso que el concert va ser prou reixit encara que alguna peça no va sonar bé del tot.
Però, buscant la part més positiva, les dues novetats incorporades al repertori per l'Oscar, tant la suite "Le Temps chemine" de Bernard Andrès (n.1941), com la "Messe" d'Eugene Butler (n.1935), van sonar molt i molt bé.
La resta del repertori foren peces ja conegudes de la coral: Mon coeur se recommande à vous, de Roland de Lassus (1532-1594), Tourdion, Anònim francès del s.XVI, An Irish Blessing, tradicional Irlandesa, i Free at last, espiritual negre.
Pel Bis del concert vam escollir una cançó popular Maorí, realment original, "Nga Iwi E", que malauradament ens va fer patir una mica al començament fins que totes les veus no van agafar la seva afinació correcta. Amb tot, inicialment he aconseguit aquesta gravació que dona una idea força bona de la conclusió del nostre concert d'ahir.
Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el DVD del Cor Drassanes
“10 Anys d’Harmonies”,
que recull la història dels darrers 10 anys del cor.
La seva confecció ha estat gestionada per la Montserrat Parera i el seu marit, i el resultat ha estat esplèndid.
S’han recollit tota mena de filmacions existents de les que s’han anat fent durant aquests 10 anys de vida de la coral, i també algunes fotografies, desde les més senzilles fins a les més sofisticades, sempre amb caràcter amateur i fetes amb la més bona intenció. Evidentment no són unes filmacions de molta qualitat “formal”, però fan reviure moments i sentiments molt viscuts de la història recent del cor.
Fa goig veure la primera cantada que feia la coral de la DGPL en el seu despatx ara fa 10 anys, i veure com es van desgranant imatges dels diferents concerts i esdeveniments que ha viscut la coral al llarg dels anys, casaments inclosos, i per acabar amb la filmació més extensa, com no podia ser d’una altra manera, del darrer concert a la capella de Santa Àgata, que va ser el comiat del nostre director, el Quim Manyós, i que per primera vegada vam cantar acompanyats d’un quartet de corda. Concert en el que vam interpretar aquelles cançons que més ens estimàvem i el vam concloure amb la magnífica cantata de Buxtehude “Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns sheiden von der liebe Gottes”...
Aquest és un bell record d’aquesta primera era del nostre Cor Drassanes, i ara se n’ha obert una segona etapa que esperem sigui tant o més engrescadora que l’anterior. Aquest penso que és el desig que tenim la majoria dels membres components del cor actual...
El dia 25 de febrer farà UN ANY que vaig encetar aquest bloc del “Cor Drassanes”.
(Haig d’avançar aquesta commemoració, atès que el meu PC la setmana vinent ha d’anar al taller a passar la ITV, i no podré fer-la el mateix dia 25).
Ha passat un any i l’experiència ha estat molt enriquidora i excitant. Ens hem anat introduint a poc a poc en el complex mon dels blocaires (o bloggers), i hem après moltes coses, moltes. Mireu què deiem aquell 25 de febrer de 2007 en el primer post que es va fer per inaugurar-ho:
“Avui es crea aquest BLOG per veure si pot ser d'utilitat per a tots els membres del Cor Drassanes. Tothom hi pot aportar les seves impressions i comentaris. Animeu-vos..!!!"
Hem invertit moltes hores, moltes, potser massa i tot, però també aquest invent dels blogs ens permet de fer noves amistats virtuals (cybernètiques), d'establir contactes interessants, de donar-nos a conèixer en el món virtual però cada vegada més important d'internet, de la Xarxa global.
En el balanç que vaig fer a final d'any ja vau veure la dimensió de consultes que el Blog va agafant, i ara mateix el nostre comptador està marcant les 2.222 visites, a final d'any eren 1.422...!! Oi que fa goig ?.
Vinga, desitgem llarga vida al Cor Drassanes...!!!, i A tots els que ens pogueu llegir,
Gràcies per la vostra fidelitat...!!!
Primer Aniversari del bloc “El Cor Drassanes”. 25 de febrer de 2008.
Tal com fan la majoria de blocaires que conec, ha arribat l'hora de fer una mica de balanç de l'any 2007, que hem deixat enrere. Per nosaltres és el primer any d'aparèixer com a blocaires a la xarxa per donar a conèixer el Cor Drassanes, i aquí sota queden reflectits els resultats i estadístiques que l'StatCounter ha fet per nosaltres...
Summary (Elcordrassanes)
5th January 2008 10:32:05
This stat is based on all traffic recorded to date.
Show Page Loads Show Unique Visitors Show Returning Visitors
Select Graph:
Bar Graph | Area Graph | No Graph
Save As Default
Page Loads
Unique Visitors
First Time Visitors
Returning Visitors
Total
1,474
596
478
118
Average
737
298
239
59
Year
Page Loads
Unique Visitors
First Time Visitors
Returning Visitors
2008
52
21
18
3
2007
1,422
575
460
115
Les estadístiques ja sumen fins i tot les primeres consultes d'aquests primers dies del 2008., però fa impressió veure que al 2007, el nostre bloc es va obrir 1.422 vegades i va tenir 575 visitants únics, interessats a veure què els podia aportar el Bloc, i 460 que es connectaven per primera vegada. D'ells 115 sembla que els va agradar i hi van retornar diverses vegades...
Pel que fa aquests primers dies de l'any 2008, el bloc ja s'ha obert 52 vegades, 23 en visita única i 18 han repetit la visita.
* * * Inaugurem, doncs, l'any amb optimisme i escoltant una de les millors interpretacions que hem realitzat darrerament...
Dimarts 18/12, vam celebrar l'assemblea del cor per analitzar i valorar com havia funcionat aquest primer trimestre de vida del cor sense el Quim.
Hem realitzat tres mini concerts, el del Museu Marítim en l'acte de l'entrega del premi Nostromo, i els dos de Nadal, el primer del dia 14 a la sala d'actes de l'ICCIC, i el segon el tradicional al Museu Marítim, el dilluns 17/12, tots tres amb el nou director que vam escollir a mitjans de juliol, el Josep Oriol Cabot.
Ara bé, per motius laborals l'Oriol ha decidit no continuar amb la direcció del nostre cor, i davant d'això una petita comissió ha connectat ràpidament amb l'Oscar Peñarroya, un dels quatre directors amb els que havíem connectat al mes de juliol i, en principi, sembla disposat a fer-se càrrec de la direcció del Cor Drassanes a partir del mes de gener.
Esperem que aquesta nova etapa sigui ben fructífera i exitosa i el Cor pugui continuar navegant a tot vent i amb les veles --i les veus-- ben desplegades..., no en va la nostra seu és al Museu Marítim...!!
Com és habitual, i hem fet cada any, el Cor Drassanes ha fet aquests dies els dos concerts de Nadal.
El primer va ser a la seu del ICCIC, el passat divendres 14, a les 21:30 h.
Vam compartir escenari amb el cor acabat de configurar de la Institució Cultural del CIC.
Ells estrenaven cor i concert, i sota la direcció d’en Josep Oriol Cabot i Castells, el nostre director actual, van interpretar tres nadales: Joia en el món, Els àngels de la glòria, i el Noi de la mare.
Val a dir que l’ambient de la sala no va ser el més propici per un concert, ja que més aviat semblava un final de curs escolar amb poc recolliment i força enrenou i xerrameca infantil... Després de l’actuació del primer cor, vam actuar nosaltres, el Cor Drassanes, i vam interpretar el següent repertori: Agur jaunak (popular basca), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), i la Suite de les set nadales populars (de M.Oltra).
Veieu aquí un parell d’imatges del concert
* * *
El segon concert el vam realitzar dilluns dia 17 de desembre, a les 17:30 h., al Museu Marítim de les Drassanes Reials de Barcelona. Aquest ha estat el cinquè concert que per Nadal hem ofert en aquest lloc, atès que hi tenim un deure moral inexcusable pel fet de ser la nostra seu on assagem cada setmana, i pel fet inequívoc que el nostre cor porta aquest nom precisament “Drassanes”.
El repertori que en aquesta ocasió vam oferir al nombrós públic assistent fou aquest: Agur jaunak (popular basca), Ha nascut el Déu infant (M.Oltra), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Joia en el món (G.F.Haendel), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), Aclarida Nit de Nadal (M.Oltra), El noi de la Mare (E.Cervera), Fum, fum, fum (A.Cohí Grau).
Adjuntem també aquí algunes fotos del concert
* * *
El cor ara farà vacances i després de les festes de Nadal, Any nou i Reis, reemprendrà la seva activitat per preparar noves actuacions, nous reptes, i sobretot per continuar gaudint del plaer de cantar tots junts.
El company del Cor i company de corda dels baixos, en Josep M. Nin, m’ha fet arribar aquest text que trobareu aqui sota i que ell ha elaborat amb molta il·lusió, per tal que poguem recordar i conèixer amb detallla història d’aquests primers 10 anys de la vida del nostre Cor Drassanes...
* * *
El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons
Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats.Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.
Qui som?
Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la Generalitat de Catalunya i que per iniciativa pròpia fa deu anys ens vam constituir com a conjunt coral.
La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral.Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons.Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent.Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.
Joia en el món, Jesús és nat!
I podríem dir que el Cor Drassanes també!El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.
Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de la Direcció General a prop de la seu central de la Conselleria, a la Rambla de Barcelona, el grup va obrir les seves portes a la participació de persones d’altres unitats del Departament de Cultura.Les quatre cordes de sopranos, contralts, tenors i baixos van incrementar fins a 35 el nombre d’integrants i en Quim Mañós va aconseguir anivellar i harmonitzar les incipients veus perquè el grup continués sonant mínimament bé (almenys això deia ell!).
No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.
De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...
Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...
Ay linda amiga que no vuelvo a verte...
... no hay amor sin pena, pena sin dolor,
ni dolor tan agudo, como el del amor.
Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, també a l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Marítim de Barcelona ―entitat que gentilment ens cedeix una sala per assajar― i a altres entitats.
El nom del cor
Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.
La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.
Quin és el nostre repertori?
Stella splendens, in monte ut solis radium.
Miraculis serrato ex audi populum.
Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.
Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing,el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.
Buvons bien, buvons mes amis,
trinquons, buvons, vidons nos verres.
Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara.Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.
On suuri sun rantas’autius,
sitä sentään ikävöin...
On hem actuat?
Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.
Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,
el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―,el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,
Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.
Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.
Dio del cielo, Signore delle cime
un nostro amico hai chiesto alla montagna...
Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!
La celebració dels 10 anys
Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any.D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons.La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.
Mon coeur se recomande a vous...
A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.
A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.
Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.
El futur del Cor Drassanes
No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor.També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.
Sense vent, com es pot vogar?
Sense rems, com es rema?
La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia.Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.
“―Now, oh now I needs must part...“―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”
Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar.A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.
Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de la Institució Cultural del CIC, el divendres 14/12, i l’altre es farà novament, al Museu Marítim, el dilluns 17/12.
Com participar del Cor Drassanes
Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona.Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.
Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.
Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.
I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.
Després d’n llarg parèntesi per causes involuntàries, avui posem al Bloc del Cor Drassanes, una petita crònica del darrer concert que va realitzar al Museu Marítim amb motiu de l’acte de lliurament de l'11è. Premi literari “Nostromo” en el 11è Aniversari de l’Associació Amics de Nostromo, i en homenatge a l'escriptor basc Pío Baroja ...
En el marc impressionant de les Drassanes Reials de Barcelona i sota la imponent presència de la Galera Reial, el Cor Drassanes va interpretar quatre cançons, dues vasques, l’Agur Jaunak i l’Aurtxo Seaskan, i després una havanera, la Bella Lola, i finalment la cançó tradicional Maite, de Pablo Sorozabal...
Aquest ha estat el primer mini-concert sota la direcció del nostre nou director,
Jo no hi vaig poder assistir personalment, però van dir que el concert va quedar molt digne.
* * *
Ara, a la vista del Nadal que ja és a la cantonada, el Cor Drassanes està treballant amb entusiasme per oferir dos nous Concerts, el dia 14 de desembre a l'auditori del ICCIC, Via Augusta, 205, a 2/4 de 10 del vespre, i el 17 de desembre altre cop el ja habitual concert al Museu Marítim- Drassanes Reials de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre.
Aquí podeu escoltar una de les dues cançons basques que vam interpretar, l'Agur Jaunak
Amb l'esperança que les noves partitures siguin una mica més senzilles que la que aquí veieu a la dreta..., ens retrobarem el proper dilluns dia 14 de setembre de 2009, per començar de nou els assajos sota la direcció del nostre bon director Oscar Penyarroya 
This stat is based on all traffic recorded to date.
