Avui mateix ha mort George Moustaki, un home lliure, un gran cantant que ens ha proporcionat cançons i emocions molt profundes al llarg de la seva vida.
Avui tots som Les amis de Georges.
Ara em venen a la memòria les meves primeres escapades cap a Andorra, als anys 70, per comprar discos i altres cosetes, i tornar amb el cotxe carregat de cassettes dels dos Georges, en Moustaki i també d'en Brassens.
Les seves cançons les dec haver escoltat centenars o milers de vegades i sempre les trobo fresques i actuals. Tan és així que encara ara, després de més de 40 anys, encara les seves cançons les porto al cotxe per escoltar-les de tant en tant i sempre que em plau. Que podem dir de cançons tan emblemàtics i tant fantàstiques com Le Métèque, Il y avait un jardin, Ma solitude, Ma liberté, Nous somme deux, Je ne se pas ou tu commences, La philosophie, etc. etc. Un autèntic plaer sempre escoltar-les.
Va ser un home plenament mediterrani, nascut a Alexandria de pares grecs i després afincat a França, ha estat un home obert, lliure, respirant bonhomia i sinceritat.
Aquesta cançó sobre la llibertat el defineix i representa perfectament...
A més va venir fa uns anys a Catalunya i també aquí hi va posar arrels, i durants molts anys havia tornat a fer concerts, i va fer grans amistats com la de la Marina Rossell.
El temps i les circumstàncies han volgut que ara mateix hi hagi una feliç coincidència, ja que en la Coral Espígol, en la que fa anys que hi canto, ara estem preparant un concert d'estiu amb una sèrie de cançons d'aquelles que en diem que van canviar el món... I una d'elles precisament és "Le temps de vivre" , que podem escoltar aquí sota mateix com a petit homenatge a l'estimat Moustaki...
I per acabar amb el record d'aquest cantant tant estimat i admirat, us deixo aquest enllaç on podreu gaudir d'una bona mostra de les seves moltes cançons (aquí...)
Que en gaudiu amb plenitud de la seva veu que ens acompanyarà des del més enllà al llarg dels temps...
Dencasa en pau, benvolgut Moustaki...!!!
* * *
