35è Aniversari de la Coral Espígol

La Coral ESPÍGOL, celebrarà aviat el seu 35è Aniversari amb un concert de Música Clàssica... ANIMEU-VOS...!!!

* * *

Amb els anys anem agafant experiència...

Avui fa exactament 6 anys (vegeu) es creava aquest Blog per donar a conèixer l'existència i les activitats del Cor Drassanes.

Ha plogut molt des d'aleshores, i la coral va celebrar recentment, el passat 10 de novembre, el seu 15è aniversari amb un concert al Palau Moja (vegeu aquí). Tot això vol dir que la coral, el Cor Drassanes, s'ha anat consolidant i millorant, en la mesura de les seves possibilitats, i amb l'ajut dels 3 directors que ha tingut al llarg d'aquests anys.

El nostre director actual, l'Óscar Peñarroya, ens demana cada dia més i més esforç per aprendre  melodies sovint força complexes, però que ell amb la seva maestria ens fa arribar a interpretar amb una certa qualitat.

La darrera de les nostres actuacions va ser ara ben recentment, el passat divendres 8 de febrer, dins el Cicle dels Divendres Corals del Barcelonès 2013, organitzat per la FCEC, a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Vam interpretar la seva cantata "Vila Encantada".

Gràcies al Xavier que m'ha proporcionat aquest parell de fotos i una petita mostra de gravació d'un fragment de la Vila Encantada... La veritat és que amb el ressó de la nau de l'església l'audició queda una mica perduda, en especial les veus dels homes que allà darrera i minvats d'efectius gairebé no se senten. 

Es aquest un greu problema que arrosseguem ja fa massa temps i que haurem de remoure cel i terra per intentar solucionar. Bé és veritat que darrerament, gràcies als esforços del Josep Ma., hem recuperat un tenor i un parell de baixos... A veure si això pot ser la llavor de més incorporacions d'homes a la coral, sinó les dones ens eclipsen amb les seva potència i les seves fantàstiques veus...!!!

* * *

Serveixi, doncs, aquest darrer post, per commemorar el 6è. aniversari del Blog, i animo des d'aquí a altres membres del cor a llançar-se a l'aventura de Bloguejar per poder aportar opinions i experiències al Blog directament, ja que aquest humil mantenidor comença a sentir la soledat del webmaster de fons..., i potser algun dia pot i vol haver de deixar pas a la joventut...

* * *

15è Aniversari del Cor Drassanes

Ahir vam celebrar el Concert commemoratiu del nostre 15è aniversari del Cor Drassanes.

Portem ja una llarga singladura que a través d'aquests 15 anys de vida ens ha dut a celebrar multitud de concerts sempre reeixits...

En tenim aquí una mostra, ja una mica llunyana, que molts gairebé ni recordàvem, quan vam començar a treballar sota la direcció de l'Óscar Peñarroya

Ahir, 10 de novembre, i en el marc incomparable del Saló del Vigatà, del Palau Moja, seu del Departament de Cultura, vam celebrar el nostre concert de commemoració...

Aquest va ser el programa del Concert...

(l'inici del concert...)

 Aquests van ser els cantaires que el van interpretar...

 (l'inici de la Cantata...)

 I aquesta la petita sinopsi de la Cantata...

 

I aquí teniu un petit tastet sonor de la Cantata "Vila encantada"... que va poder gravar la Marta, que sempre que pot ens fa de suport audiovisual

* * *

5 anys d'harmonies...

5è. Aniversari

Si companys del Cor Drassanes, ja han passat cinc anys des d'aquell 25 de febrer del 2007, en que vaig tenir la bona pensada de muntar un Blog on anar recollint els fets puntuals i destacables de la vida de la nostra coral...

En l'aniversari anterior titulava el post amb la frase llatina del "Tempus Fugit"... recordeu?, però avui, un cop constatat que realment el temps s'escola com un coet i no hi ha qui l'aturi, us vull obsequiar amb un petit recull d'imatges commemoratives dels diferents concerts que hem pogut fer durant aquests darrers cinc anys.

 concert commemoratiu del 10è. aniversari, i comiat del Quim Manyós com a director

(13 de juny 2007, a la capella de Sta. Àgata)

 concert de Nadal 2007 al Museu Marítim, amb l'Oriol Cabot, director

 concert d'estiu 2008, a Sant Pau del Camp, amb l'Oscar Peñarroya com a nou director

 dues imatges del concert de Nadal 2008, al Museu Marítim

concert d'estiu 2009, al Palau Moja 

concert de Nadal 2010, al Museu Marítim 

el darrer concert de Nadal 2011, al Museu Marítim

I per acabar la commemoració, he penjat aquesta divertida i fantàstica interpretació de la nadala popular peruana "Festejo de Navidad", que vam fer en el concert de Nadal, el 22 de desembre de 2008, al Museu Marítim.

Celebrem amb goig aquest 5è. aniversari blocaire, i preparem-nos encara amb més goig i més entusiasme per celebrar el nostre proper 15è. aniversari de l'existència del Cor.

* * *

Tempus Fugit...!!!

Si, realment, el temps vola Tempus fugit

«Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra». El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres.

I vola tant de pressa que avui fa ja 4 anys que vam començar a editar aquest Blog.
Portem escrits uns 60 posts, amb milers de paraules, centenars de fotos, i milers de sensacions.

Aquest Blog s'ha obert ja més de 10.000 vegades escampant per la xarxa mundial tota mena de relats, d'informacions, d'opinions, d'imatges i fins i tot de músiques i algunes curtes gravacions dels nostres concerts, hi ha de tot una mica... I també enllaços a altres Blogs amics amb els que hem intercanviat comentaris, impressions, informacions.

Tenim uns quants seguidors fidels (13) i també un gatet virtual, el "Maukie" que sempre vigilant a la dreta del blog, pacientment ens espera, i ronroneja agraït si li passem la mà pel pit.

En quatre anys hi ha temps per a fer moltes coses, i moltes coses han canviat des d'aleshores. Algunes de molt importants, altres no tant. Hem acumulat anys d'edat, i també d'experiència en el món del cant coral. Hem après i hem interpretat moltes cançons noves d'estils diversos, i fins i tot hem tingut un canvi de director en la persona de l'Oscar Peñarroya, que ens ha donat més profunditat, més qualitat i també ens ha fet suar una mica més. De tot més.

En els repertoris que actualment estem assajant hi ha peces tant variades com aquesta magnífica antífona "If Ye Love Me" de Thomas Tallis, que serveix fins i tot per actes tant solemnes com aquesta Celebració Ecumènica a la Westminster Abbey, City of Westminster, el 17 September 2010. Que podeu escoltar i veure en aquest vídeo:



O a l'altre extrem de solemnitat, intentarem cantar també aquest popular tango "Balada para mi muerte" d'Astor Piazzola, que trobareu magníficament interpretat en aquest video també a YouTube

* *

També la societat i el món van canviant. Ara les noves tecnologies ens invadeixen... Fa quatre dies el MWC (Mobile World Congress) ha tancat les seves portes a la ciutat i sembla que el progrés en aquest camp és imparable i cada dia més sorprenent. Les noves tecnologies a la xarxa també estan produint canvis acceleradíssims, gràcies als Facebook i Twitter, el món àrab s'està revolucionant a una velocitat increible fa quatre anys enrera, i no sabem cap a on anirà a parar.

Vivim en uns societat acceleradíssima i super informatitzada. Res no s'escapa a la informació immediata des de qualsevol racó del món. I nosaltres, a vegades, assistim a tot això desde la pantalla del nostre ordinador, amb un punt d'incredulitat i de fascinació. Es una finestra oberta al món que ens fascina i a vegades ens absorbeix fins i tot massa... Però al mateix temps ens ajuda a sentir-nos vius, a participar de tota aquesta activitat, a tenir el cervell obert i atent a tot allò que succeeix i que ens mou els sentiments i els ànims i el cervell, que cal mantenir-lo actiu i engreixat.
Nosaltres, però, sabem trobar aquells espais i moments de relax i de treball per anar afinant les nostres veus i conjuntant-les en belles harmonies.

Per acabar, com he fet en cada aniversari, vull agrair a tots els amics blocaires i no blocaires, parents i coneguts i també als desconeguts, i als amics del cant coral, que s'han interessat per visitar aquest Blog, el seu interès i curiositat, i desitjar també a tots que pugueu celebrar igualment molts aniversaris amb salut, felicitat i bon humor.

Sincerament, gràcies a tothom...!!!

* * *

Tercer Aniversari del blog del Cor Drassanes

Avui aquest bloc arriba al seu tercer aniversari...

Darrerament la nostra coral està passant una temporada força crítica pel que fa a personal. Les cordes de sopranos i de contralts es van mantenint justetes però amb alguna incorporació nova, però pel que fa a la corda de tenors està en franca crisi, nomes hi ha tres tenors en l'actualitat, i la de baixos conserva els seus quatre elements fidels, com les quatre potes d'un tamburet, que de moment impedeix que caigui també en crisi...

Des d'aquí aprofitem per fer una crida a tots els que ens puguin llegir per recomanar que s'animin a cantar. Es un bon exercici pel cos, per l'ànima i per l'esperit...!!

Des d'aquest enllaç, els qui tingueu curiositat, podreu llegir amb detall qui som i com treballem:
http://sites.google.com/site/cordrassanes

En aquest nou curs i sota la direcció de l'Oscar Peñarroya, estem començant a preparar un nou concert amb obres d'autors ben emblemàtics com Gabriel Fauré, Edvard Grieg, Eugene Butler, i a més també tota una sèrie de cançons de l'english folk-song arranjades per John Rutter sota el títol genèric de "The Sprig of Thyme" (el brot de farigola).

Per completar la informació podeu consultar aquest enllaç on trobareu informació sobre John Rutter.


Quan fem aquest concert NO us el podeu perdre.... paraula de coraler...!!!

I per anar fent boca i també anar interioritzant aquesta bella melodia, aquí us poso un video que he trobat al YouTube de la cançó "The bold grenadier", cantada per: by The Cambridge Singers, With John Rutter

* * *

Tercer Aniversari del bloc “del Cor Drassanes”

- 25 de febrer de 2010 -

Segon aniversari - Dos anys de música...

Avui, 25 de febrer de 2009, es compleixen dos anys exactes de la inauguració d'aquest Bloc del Cor Drassanes.

Han sigut dos anys d'experiències i d'emocions, de treball seriós i de sensacions molt diverses, però per damunt de tot dos anys de relació amb la música i d'intercanvis.

L'apassionant món dels blocs ens proporciona moltes sorpreses, però el més interessant de tot és que permet conèixer gent nova, fer coneixences amb afinitats semblants, i també nous amics "virtuals"...

Dos anys és una fita en la que molts blocaires es dediquen a fer estadístiques i números, com vam fer aquí mateix quan vam arribar al primer aniversari, però avui no m'extendré gaire en això. Si no m'he descomptat aquest deu ser el post número 49/50 que faig en aquest Blog. Fa una certa gràcia veure com els comptadors van sumant visites, je hem superat les 5.300, i veure com algunes venen de llocs ben insospitats.

Com que una bona manera de celebrar aniversaris és amb un pastís, n'he posat un al començament del post, però sobretot també ho és celebrar-ho amb un bon ram de flors, per això he pensat obsequiar-vos a tots els que ens visiteu regularment amb aquest "bouquet" recull de flors boscanes. Alguns de vosaltres ja coneixeu la meva passió per les muntanyes, doncs he anat recollint aquestes flors per totes les muntanyes del món i us les ofereixo per que en gaudiu, i en especial per celebrar aquest segon aniversari del Bloc del Cor Drassanes.

Fotos de Flors

* * *

Moltes gràcies a tots els amics als que us agrada llegir-nos...!!!

10 Anys d’Harmonies

Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el DVD del Cor Drassanes

“10 Anys d’Harmonies”,

que recull la història dels darrers 10 anys del cor.

La seva confecció ha estat gestionada per la Montserrat Parera i el seu marit, i el resultat ha estat esplèndid.

S’han recollit tota mena de filmacions existents de les que s’han anat fent durant aquests 10 anys de vida de la coral, i també algunes fotografies, desde les més senzilles fins a les més sofisticades, sempre amb caràcter amateur i fetes amb la més bona intenció. Evidentment no són unes filmacions de molta qualitat “formal”, però fan reviure moments i sentiments molt viscuts de la història recent del cor.

Fa goig veure la primera cantada que feia la coral de la DGPL en el seu despatx ara fa 10 anys, i veure com es van desgranant imatges dels diferents concerts i esdeveniments que ha viscut la coral al llarg dels anys, casaments inclosos, i per acabar amb la filmació més extensa, com no podia ser d’una altra manera, del darrer concert a la capella de Santa Àgata, que va ser el comiat del nostre director, el Quim Manyós, i que per primera vegada vam cantar acompanyats d’un quartet de corda. Concert en el que vam interpretar aquelles cançons que més ens estimàvem i el vam concloure amb la magnífica cantata de Buxtehude “Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns sheiden von der liebe Gottes”...

Aquest és un bell record d’aquesta primera era del nostre Cor Drassanes, i ara se n’ha obert una segona etapa que esperem sigui tant o més engrescadora que l’anterior. Aquest penso que és el desig que tenim la majoria dels membres components del cor actual...

Primer ANIVERSARI del Blog del Cor Drassanes

Primer ANIVERSARI del Blog ...

El dia 25 de febrer farà UN ANY que vaig encetar aquest bloc del “Cor Drassanes”.

(Haig d’avançar aquesta commemoració, atès que el meu PC la setmana vinent ha d’anar al taller a passar la ITV, i no podré fer-la el mateix dia 25).

Ha passat un any i l’experiència ha estat molt enriquidora i excitant. Ens hem anat introduint a poc a poc en el complex mon dels blocaires (o bloggers), i hem après moltes coses, moltes. Mireu què deiem aquell 25 de febrer de 2007 en el primer post que es va fer per inaugurar-ho:

“Avui es crea aquest BLOG per veure si pot ser d'utilitat per a tots els membres del Cor Drassanes. Tothom hi pot aportar les seves impressions i comentaris. Animeu-vos..!!!"

Hem invertit moltes hores, moltes, potser massa i tot, però també aquest invent dels blogs ens permet de fer noves amistats virtuals (cybernètiques), d'establir contactes interessants, de donar-nos a conèixer en el món virtual però cada vegada més important d'internet, de la Xarxa global.

En el balanç que vaig fer a final d'any ja vau veure la dimensió de consultes que el Blog va agafant, i ara mateix el nostre comptador està marcant les 2.222 visites, a final d'any eren 1.422...!!
Oi que fa goig ?.

Vinga, desitgem llarga vida al Cor Drassanes...!!!,
i A tots els que ens pogueu llegir,

Gràcies per la vostra fidelitat...!!!

Primer Aniversari del bloc “El Cor Drassanes”. 25 de febrer de 2008.

* * * * * *

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

El company del Cor i company de corda dels baixos, en Josep M. Nin, m’ha fet arribar aquest text que trobareu aqui sota i que ell ha elaborat amb molta il·lusió, per tal que poguem recordar i conèixer amb detall la història d’aquests primers 10 anys de la vida del nostre Cor Drassanes...

* * *

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats. Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.

Qui som?

Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la Generalitat de Catalunya i que per iniciativa pròpia fa deu anys ens vam constituir com a conjunt coral.

La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral. Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons. Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent. Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.

Joia en el món, Jesús és nat!

I podríem dir que el Cor Drassanes també! El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.

Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de la Direcció General a prop de la seu central de la Conselleria, a la Rambla de Barcelona, el grup va obrir les seves portes a la participació de persones d’altres unitats del Departament de Cultura. Les quatre cordes de sopranos, contralts, tenors i baixos van incrementar fins a 35 el nombre d’integrants i en Quim Mañós va aconseguir anivellar i harmonitzar les incipients veus perquè el grup continués sonant mínimament bé (almenys això deia ell!).

No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.

De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...

Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...

Ay linda amiga que no vuelvo a verte...

... no hay amor sin pena, pena sin dolor,

ni dolor tan agudo, como el del amor.

Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, també a l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Marítim de Barcelona ―entitat que gentilment ens cedeix una sala per assajar― i a altres entitats.

El nom del cor

Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.

La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.

Quin és el nostre repertori?

Stella splendens, in monte ut solis radium.

Miraculis serrato ex audi populum.

Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.

Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing, el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.

Buvons bien, buvons mes amis,

trinquons, buvons, vidons nos verres.

Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara. Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.

On suuri sun rantas’autius,

sitä sentään ikävöin...

On hem actuat?

Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.

Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,

el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―, el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,

Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.

Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.

Dio del cielo, Signore delle cime

un nostro amico hai chiesto alla montagna...

Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!

La celebració dels 10 anys

Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any. D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons. La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.

Mon coeur se recomande a vous...

A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.

A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.

Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.

El futur del Cor Drassanes

No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor. També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.

Sense vent, com es pot vogar?

Sense rems, com es rema?

La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia. Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.

“―Now, oh now I needs must part... “―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”

Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar. A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.

Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de la Institució Cultural del CIC, el divendres 14/12, i l’altre es farà novament, al Museu Marítim, el dilluns 17/12.

Com participar del Cor Drassanes

Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona. Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.

Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.

Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.

I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.

Per tu jo cantaria, amor, aquesta nit

i als teus ulls trobaria la llum del cel infinit.

Josep Maria Nin
Baix del Cor Drassanes

Ja tenim director nou...!!!

Avui hem tingut la prova amb l'últim dels quatre possibles directors per emprendre la nova etapa del Cor.
Després de la prova ens hem reunit per deliberar i sospesar els pros i contres de cada un d'ells.
Finalment la decisió per majoria ha estat la de escollir com a nou director del cor al Josep Oriol Cabot i Castells

Ens ha semblat una persona molt preparada a nivell tècnic, creiem que en podem treure molt de profit dels seus coneixements i de la seva tècnica, i alhora ens ha resultat exigent, però molt simpàtic. És una aposta de futur que tots esperem sigui fructífera. Començarem a treballar amb ell el proper dia 12 de setembre.

* * * * * * * * * *

Aprofitant la trobada d'avui, la Montserrat Parera ens ha distribuit el CD amb la gravació del darrer concert extraordinari del 10è Aniversari de la coral.

No puc deixar d'aprofitar l'oportunitat de tenir aquest document sonor a les mans per incloure aquí algunes de les peces que vam interpretar i que penso són d'una gran qualitat.

Començarem per l'Hymne à la nuit

A continuació podeu escoltar el Dostoino iest...

Ara l'Agur Jaunak

També el Thou knowest Lord

I, per acabar, el magnífic "Nichts soll uns scheiden"

... i ara, a petició de la Betlem, l'Ave Verum

* * * * * * * * * *

El Cor DRASSANES - 10è. Aniversari

El Cor Drassanes ha complert 10 anys...!!!

Sembla ahir que vam començar a cantar quatre nadales al voltant de les taules del despatx de Política Lingüística, i sense gairebé adonar-nos hem arribat a la realitat d'avui.

Un cor que s'ha consolidat, un cor que ha fet del cant coral, una il·lusió, una emoció, una tasca engrescadora, amb uns resultats sempre sorprenents.

Avui celebrem aquesta data, amb un sentiment agredolç, però plens d'esperança i d'il·lusió.
Gràcies i enhorabona a tots els que ho han fet possible, a tot els cantaires, i en especial al Mestre, al director, a l'amic, en definitiva, a en Quim.

* * * * * * * * * *

El dia 13 de juny de 2007, a les vuit del vespre, celebrem el Concert commemoratiu del nostre 10è Aniversari.
Aquí teniu el programa.

* * * * * * * * * *

Aquest aniversari ha suscitat molts sentiments que tothom qui ha volgut els ha expressat com li ha dictat el seu cor, tots plens d'emoció, i els recollim aquí perquè tothom en pugui gaudir i repassar-los novament sempre que vulgui...

El primer, evidentment, és el del Quim Mañós, el Mestre, el director, l'amic...


Tenim molts ports on arribar. Tenim molts mars per travessar. Tenim un lloc on construir el nostre vaixell. El cor Drassanes és el nostre vaixell, el que hem construït entre tots, el que ens ha dut per aquests mars i ens ha fet arribar a tants ports. Ports petits, potser cales només, però les més belles i serenes. Aquestes drassanes nostres no han construït només vaixells metafòrics, han creat lligams, han despertat emocions, han fet descobrir a cada mariner la intensitat de la música compartida. Em sento afortunat de ser part d’aquest vaixell. Les nostres rutes se separen, amb tristesa però amb la il·lusió de tot el que guardem en el cofre del tresor que guarda cadascú, un tresor, el meu, que no penso enterrar en cap illa solitària, el duré posat al cor per recordar tot el què el Cor Drassanes m’ha donat. Desitjo bon vent al Cor Drassanes i que la barca nova el porti a descobrir tots els paisatges.

Una abraçada infinita.
Quim

* * * * * * * * * *

I a continuació els comentaris dels altres membres del Cor Drassanes...

- Rosa Artigas - soprano

El meu Cor Drassanes

I tot era per la bellesa del cant...

Pel goig de dir les frases amb música,

pronunciar les paraules amb sons,

confondre sons de música i paraules.

Tot era pel goig de ser una entre molts:

sentir profundament la bellesa de l’acord

i la dissonància, l’enjòlit d’una entrada...,

recrear-se amb l’encaix entre les veus...

Tot era perdre’s en el gaudi,

vagar pels tombants d’una melodia

i sentir la temptació de tancar els ulls

torbada per l’escalf de veus amigues.

I, com si s’anés sol, buscar amatent

la mirada, el gest precís, la sòlida batuta...,

el punt de conjunció de quatre cordes expectants,

capaç de fer vibrar el misteri de les veus.

I trobar sempre el Quim, i retornar un i mil cops

al seu viatge de cançons engrescador,

seguir-lo amb joia i a pleret, tot temps...

I viure l’esperit del nostre cor, Drassanes.

* * * * * * * * * *

- Eva Carralero - contralt

Sempre m’ha agradat treballar en equip. La coral és una manera perfecta d’entrelligar veus, acoblar-les, complementar-les i aconseguir un resultat fascinant, que t’erici la pell. Hi ha poques coses que es puguin comparar al somriure còmplice d’una companya mentre estàs cantant una peça que t’agrada, que t’està fent feliç i a ella també. La coral, per a mi, també és el repte de comprovar com cada vegada en sé una mica més, d’això que en diem cantar.
Gràcies a tothom,

* * * * * * * * * *

- Conchita Navarro - soprano

Vaig conèixer la coral pel que ens va explicar el Josep Maria Nin quan va aterrar a la DG de Promoció Cultural. Ell estava entusiasmat amb el projecte que feia poc funcionava amb els companys de Política Lingüística i ens va saber “enredar” perquè hi participéssim. Anar a l’assaig no era fàcil. La casa Elizalde no estava precisament al costat de la feina, però el viatge en metro ja era part del bon ambient que després seguia a l’assaig i a la tornada cap els despatxos.
Des de ben petita havia cantat en corals però durant molts anys aquesta afició havia estat interrompuda per la feina, la dedicació a la família …. El cor Drassanes em va permetre reprendre aquesta activitat i us he de dir que ara per ara no podria concebre la meva vida sense cantar amb companyia d’altra gent descobrint nous sons, nous estils, noves sensibilitats…
Gràcies al Cor Drassanes vaig retrobar una afició de la meva infància i joventut, i això em va fer rejovenir i espero que ho segueixi fent (molt més que qualsevol de les miraculoses cremes antiarrugues que ens anuncien per la tele).
Posa una coral en la teva vida i descobriràs milers de sensacions, et sentiràs més jove i seràs més feliç!!

* * * * * * * * * *

- Gustau - tenor

Drassanes en el cor

Mai arribaré a agrair-li prou a la Clara Matas l’empenta que en va donar un dia de fa 10 anys per assistir al primer assaig del futur Cor Drassanes. Perquè aquell dia va canviar la meva vida, i durant 10 anys un dia a la setmana, al que he intentat no fallar mai, he assaborit les harmonies creades amb altres companys, m’he il·lusionat, m’he emocionat, he conegut noves cançons d’una bellesa gairebé insuportable, he fet nous amics i fins i tot he copsat el paradís en molts concerts inoblidables. En una paraula: he sigut feliç.

I mai arribaré a agrair prou al Quim tot el que m’ha sabut transmetre al llarg d’aquests anys, i per la seva dedicació, el seu entusiasme, el seu optimisme, la seva paciència, el seu somriure i el seu afecte. Gràcies a ell he viscut la música com mai ho havia fet abans.

Cor Drassanes, et portaré per sempre en el meu cor!

* * * * * * * * * *

- Montserrat Parera - soprano

El Cor Drassanes ha estat molt important a la meva vida. Ara que han passat vuit anys des que vaig decidir incorporar-m’hi, ho veig molt clar. El poder cantar i crear una melodia amb tot un grup de persones diferents és una experiència molt enriquidora i si a això hi afegeixo que, un cop vaig anar descobrint la personalitat dels integrants del cor, m’hi he trobat molt a gust, només puc dir: quina sort que tinc de formar part del COR DRASSANES!!!!

* * * * * * * * * *

- Marga Tarragó - soprano

Des dels 17 anys que em van animar a cantar en una coral, sempre recordo els primers concerts amb una mica de neguit (tot s’ha de dir), però gaudir del joc de veus que pots crear i participar tot cantant és una vivència que m’ha animat durant tot aquest temps, i ja en fa 30 d’anys.

He format part de diferents corals: grans, petites, més serioses i per passar l’estona, però en totes ens uneix les ganes de cantar i poder transmetre el sentiment que sents quan interpretes davant la gent que escolta.

Des de fa 8 anys canto en el Cor Drassanes, un cor que justament no sé com classificar; tal com he fet en el paràgraf anterior, jo l’anomenaria “cor singular”; una coral que va néixer dins l’ambient laboral, penso que no gaire corrent, potser! Singular tant per les poques hores d’assaig que podem dedicar-nos a la setmana, com pel nivell musical de tots nosaltres. El Quim, el director, gràcies a la seva mà esquerra i sobretot amb les dues quan ens dirigeix, treu de nosaltres tot el que necessita perquè cantem i fer-ho el millor possible, així quan arriba el moment del concert, tots plegats hi posem, a més dels cinc sentits, un sisè prodigiós que ens ajuda a fer una actuació molt encertada i satisfactòria.

No cal ser un professional o un artista, només sentir la música i fer el petit esforç d’estudiar-te les partitures i escoltar les peces i cançons; actualment tenim molts mitjans per aprendre ràpid. També requereix una mica de voluntat per assistir als assaigs, però sempre ho trobaràs compensat el dia que finalment arriba el concert.

Una de les coses per les quals continuo cantant és la sensació de satisfacció i, fins i tot, una pau interna que em creix i em compensa moltíssim després de cantar. Us encoratjo a tenir aquests sentiments.

* * * * * * * * * *

- Josep Maria Nin - baix

Deu anys fa que compartim

plegats, l’art d’aprendre

a cantar.

De mica en mica i sense solfa,

un migdia per setmana, ens reunim

amb en Quim,

que és el nostre mestre,

el nostre guia, el nostre company,

el nostre amic.

Va convèncer-nos un dia,

als despatxos de Mallorca,

que podíem ­ ―qui ho diria!―

fer servir la nostra veu,

més enllà d’enraonar,

per fer quelcom més bonic,

com ara, fer un amic.

I vam entonar l’Stella i el Tourdion,

el Noi de la Mare, el Sense Vent

i també Joia en el Món.

I així vam arribar a fer-ne

més de cent sense perdre el son.

I vam saber encomanar la nostra il·lusió

a altres companys de Cultura

i també de més enllà.

I així van afegir-s’hi nines i nins

de Santa Madrona, de la Banca, del Moja,

de Sant Jaume i també del Marc.

I hem après i hem gaudit

i hem desafinat i afinat

i hem rigut ―i molt!―

als assajos al Marítim,

als concerts i als sopars,

amb santa Àgata i amb santa Eulàlia,

amb sant Pere i amb sant Pau del Camp.

I ara junts som aquí per celebrar

que deu anys fa que vam començar.

Que d’aquí a deu més continuem tots junts

amb moltes ganes!

Llarga vida i salut per al nostre, estimat,

Cor Drassanes!

* * * * * * * * * *

- Lo baritó esgaripaire - baix/tenor

ASSAIG DE CÀNTIC A L’ASSAIG

Com us ho podria dir, perquè us fos senzill, i us fos veritat... hi ha una manera fàcil per desconnectar del tot de la fenya, per dixar los neguits de cop una estona, gairebé sense voler. Tot d’un plegat et trobes amb una colla de companys i companyones, majorment de tasques al servei de la ministració, algun empresari i tot, i s’ho fem tots junts.

Comencem a respirar pel melic i més avall i tot. Estiraments i recargolaments. Continuem ja per grups. Uns cap amunt. D’atres cap avall. I aviat mos comencem a elevar del tot. Se senten onades de so i de tot plegat –de vegades depèn del desodorant- més fortes i més fluixes. Algú que esgaripa de seguida (sempre el mateix) i el cap de colla l’ha de reprimir. Un altre que grinyola (aquest o aquesta és variable) i què hi farem. Continuen les sensacions, a voltes tènues i subtils, adés potents, amb un fons de bordons.

Lo temps s’esmuny i los plaers se succeeixen. Los cants, los esperits i gairebé los cossos que leviten i que ballen enlaire, talment un papalloneig de colors, d’efectes timbrats diferents dels dels estancs. Bellugueig de flors i violes, flaires de llimones i romaní, aparicions de beutats de qui só amorós, d’abrils en la faç de missenyora mestressa, de dames de Mallorca i d’Aragó, de clams de festa i de guerra, de cançons de bressol de Coventry, de Margaridetes en prades verdes i florides, d’himnes a la nit a muntanya, d’estels resplendents, ...i també planys per rossinyolets canigonencs difunts, i precs a la senyora dels cims en la mort d’un companyó a la muntanya.

No és pas ni Sodoma ni Gomorra, com en algun moment algú haurà malpensat, ni una flipada col·lectiva amb lo fruit dels cascalls i les roselles, com algú atre sospitarà per les al·lusions a efectes al·lucinògens.

Tot cantaire, corista o orfeonista haurà entrellucat a què es refereix lo qui subscriu. Lo damuntdit es tracta ni més ni manco que de sensacions enmig d’un assaig o cantada del cor Drassanes o de qualsevol atre.

Que junts hem caminat, amb la joia junts. Que junts hem dixat les penes i los neguits de l’ardu treball del funcionari (i ací que dingú gosi riure), almenys per una estona. Com estimem eixos moments! No sabeu fins a quin punt formen part de nostra vida los companyons i companyones que compartint-los mos han llegut de fer-los faedors!...

...i ara em cal agrair-te tan temps que fa que t’estimo... Cor Drassanes

* * * * * * * * * *

- Rosa Gavaldà - soprano

Va ser per casualitat que la primera setmana d’arribar a la Secretaria de Política Lingüística vaig detectar que dues persones del meu despatx marxaven més puntuals i tornaven corrents... vaig pensar que havien quedat amb algú i tenien pressa i que el dinar els havia fet molt profit perquè encara que acalorades van tornar contentes i això mitjans desembre. La setmana següent m’hi vaig tornar a fixar i al dia següent tímidament vaig gosar preguntar. I la resposta em va sorprendre i en va entusiasmar. Aprofitaven l’hora de dinar per cantar!!! Assajaven una hora a la setmana i després feien un parell de concerts l’any i algun altre compromís.

Jo ja havia cantat en altres corals i ho havia hagut de deixar, però quan vaig veure els horaris, el compromís i sobretot quan els vaig sentir cantar aquell any a l’acte del pica-pica de Nadal on ens van cantar quatre cançons ho vaig tenir clar: era el millor moment per a tornar-ho a intentar. Com a mare no tinc gaire temps per a mi, però d’aquesta manera combinant l’horari laboral i l’afició, sí que era possible tornar-hi.

El meu primer concert al Palau Moja a final d’aquell curs el recordaré sempre i des de llavors porto al cor el Cor Drassanes.

Felicitats i per molts anys!!!

* * * * * * * * * *

- Margarita Alonso - soprano

Cantar al Cor Drassanes

Si la felicitat són moments, jo tinc moments de felicitat quan canto amb el Cor Drassanes.

Són molts aquests moments de felicitat que guardaré sempre en un racó del meu cor.

Felicitat quan comencem a cantar una nova partitura i poc a poc va sortint gràcies a les indicacions del nostre director i del nostre esforç, i allò que de primer sembla tan difícil després és una cançó.

Felicitat d’haver tingut un director tan savi que treu de nosaltres el millor, allò que gairebé no sabem que tenim però que és allà, la facultat de fer musica amb la nostra veu.

Felicitat al recordar aquells moments de tensió i emoció durant els concerts en què les melodies van sortint de les nostres veus, com tantes vegades hem dit, com un miracle, però han sortit i tots sabem que és gràcies al Quim Mañós, el nostre director; hem après molt amb ell.

Impossible oblidar mai haver tingut l’ocasió de cantar en llocs tan emblemàtics i amb tanta història com la Capella de Santa Àgata, L’església de Sant Pau de Camp, Sant Pere de les Puel·les, el Palau Moja i també a l’edifici de les Drassanes de Barcelona on hem assajat des del 2003.

Nervis i emoció compartida, saber que hi ha un grup de gent que durant uns moments sent el mateix és magnífic.

Us ho agraeixo a tots.

* * * * * * * * * *

- Cristina Alvarez - ex cantaire

El meu pas pel Cor Drassanes ha estat breu però suficient per gaudir de la qualitat humana de tots vosaltres. Heu sabut donar una dimensió d'amistat i de col·laboració a un projecte musical que ha anat creixent i consolidant-se gràcies al treball i la il·lusió que hi heu aportat. Com a membre històrica, us agraeixo la vostra acollida i il·lusió, il·lusió que he pogut compartir mentre he format part del grup especial de gent que sou. Moltes gràcies per ser tal com sou i moltes gràcies de tot cor per les mostres d'estimació que em vau fer arribar quan vaig deixar Cultura. Us desitjo el millor a cada un de vosaltres i pel Cor, el millors dels èxits!!

* * * * * * * * * *

- Betlem Vegara - soprano

10 anys de gaudi

Sempre m’ha agradat cantar, de petitona (segons m’expliquen), de gran i de més gran. Ho feia només en família, amb la meva mare fèiem un duo, o sola feinejant, però mai m’havia decidit a cantar en un cor. Tot i que oportunitats n’hi havia, cap s’ajustava a la meva “organització particular”.

Ara fa 10 anys, gent amb qui treballava (alguns i el Quim) van decidir formar un cor. M’hi vaig apuntar de seguida. Assajàvem a la feina a l’hora de dinar (això no ha canviat gaire) i sempre em va semblar que sonava bé, què bé sonava! Com m’agradava! Com fruïa! fins i tot m’emocionava cantant, i encara m’emociono. Quin plaer sentir altres veus que s’ajunten amb la teva per produir aquell so que, tot i les seves imperfeccions, és únic. Els companys van anar canviant, la direcció va continuar ajustada, perfecta.

Ara, Quim, als 10 anys ens dius que vols plegar algunes partitures. Jo vull agrair-te el que tan generosament m’has donat: el bon fer, la paraula justa, el somriure oportú, la comprensió, l’encoratjament i la dedicació. I vull agrair també als companys tots aquests anys d’assajos i concerts en els que hem gaudit d’aquest plaer dels déus.

Quim, bon vent per a la barca nova. Companys, la música segueix.

* * * * * * * * * *

- Montserrat Canela - ex-cantaire

Vaig cantar al Cor Drassanes, quan encara no es deia així, i per pocs
mesos, el cor havia comencat com el cor de Politica Linguistica i jo en
tenia noticia perquè la Isabel Campos, que en aquella epoca estava destacada
a Politica Linguistica fent d'arxivera, hi cantava i me'n parlava. Quan
Politica Linguistica es va instal·lar al costat del Palau Marc i el Cor va
comencar a assajar a Santa Monica m'hi vaig apuntar de seguida. Recordo els
assatjos com un trencament de la rutina diària, un moment per cultivar
l'esperit, per deixar-se portar per la música i el plaer que comporta cantar
amb altra gent que comparteix el mateix gust. La coral era una manera també
de contribuir a millorar l'ambient del Departament que, en aquell moment
estava particularment baix. No puc parlar dels concerts perquè vaig marxar
de Barcelona abans de la data del que hauria estat el meu primer concert,
però sé segur que si hagués continuat treballant al Departament de Cultura
encara cantaria al Cor.

Feliç aniversari a tot el cor i al seu director!

* * * * * * * * * *

- Maria Batllori - contralt

Sovint em pregunto com és que us sento tan a prop.

Faig recompte i ja comença a fer temps que compartim un temps, un espai. Des d’aquell primer dia, ja fa vuit anys, lentament he anat entrant en un món màgic i desconegut fins llavors per mi, i que ha connectat amb alguna cosa tan profunda que em costa d’explicar. La música ha anat teixint, poc a poc, lligams entre nosaltres, complicitats i tendreses... les nadales al Marès, les rialles dels moments més lúdics, la fascinació d’aquells instants que hem estat una sola veu, tants llocs per recordar: Santa Àgata, el Moja, Sant Pau... un estiu rere el altre els nervis dels concerts, els somriures d’ànim mutus, la generosa tranquil·litat del Quim, la seva empatia amb nosaltres, la seva manera tan especial d’entendre i explicar-nos la música. Sí, tot això i moltes altres coses són les que ens han anat unint. Amb el Cor Drassanes he conegut una nova sensibilitat, i hi he fet amics importants, d’aquells que sé que m’acompanyaran ja sempre. Ara ja no entenc la vida sense cantar.

Sí, i m’adono de com us sento de prop.

* * * * * * * * * *

- Salvador Sorrosal - baix

Vaig unir-me a la coral quan ja portava uns pocs anys de rodatge, per dos fets circumstancials, el primer perquè en una revisió mèdica de la meva gola sovint enrogallada em recomanava que l’exercités sovint tot cantant davant del mirall o a la dutxa... tot plegat molt prosaic...

El destí va voler que en un dels molts trasllats que el CPCPTC va sofrir durant la seva singladura, ens portés a compartir edifici al passeig de la Banca, amb els companys de Política Lingüística. Ells havien format la coral Drassanes, i alguns companys de Cultura Tradicional ens hi vam apuntar.

El destí té aquestes coses, i el resultat ha estat una experiència meravellosa, única. Cantar al cor té unes vivències molt especials, sovint plenes d’emoció. Us haig de confessar que a vegades gairebé em venen les llàgrimes als ulls i se’m trenca la veu, algún cop m’ha passat en els concerts .... (pssstt... no li digueu al Quim).

Actualment hi ha un parell de cançons que em produeixen aquest efecte cada vegada que les cantem, la Signore delle cime, i també l’Hymne a la nuit. Quan les tres veus canten aquelles estrofes –que els baixos escoltem en silenci- de: J’aime ton manteau radieux... i Sois compatisante pour lui... Es crea aquella harmonia tan especial, tant subtil que m’emociona profundament. Quan els baixos hem de reprendre la frase: Ton calme est infini, ta splender est immense... L’emoció m’ennuega i sovint no puc articular paraula....

Veieu perquè dic que cantar a la coral és una experiència singular i única.

Gràcies a totes i a tots que cada dia feu i fem possible aquest miracle, i en especial al Quim. Gràcies.

* * * * * * * * * *