* * *
Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats. Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.
Qui som?
Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la
La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral. Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons. Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent. Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.
Joia en el món, Jesús és nat!
I podríem dir que el Cor Drassanes també! El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.
Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de
No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.
De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...
Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...
Ay linda amiga que no vuelvo a verte...
... no hay amor sin pena, pena sin dolor,
ni dolor tan agudo, como el del amor.
Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de
El nom del cor
Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.
La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.
Quin és el nostre repertori?
Stella splendens, in monte ut solis radium.
Miraculis serrato ex audi populum.
Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.
Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing, el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.
Buvons bien, buvons mes amis,
trinquons, buvons, vidons nos verres.
Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara. Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.
On suuri sun rantas’autius,
sitä sentään ikävöin...
On hem actuat?
Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.
Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,
el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―, el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,
Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.
Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.
Dio del cielo, Signore delle cime
un nostro amico hai chiesto alla montagna...
Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!
La celebració dels 10 anys
Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any. D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons. La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.
Mon coeur se recomande a vous...
A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.
A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.
Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.
El futur del Cor Drassanes
No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor. També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.
Sense vent, com es pot vogar?
Sense rems, com es rema?
La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia. Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.
“―Now, oh now I needs must part... “―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”
Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar. A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.
Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de
Com participar del Cor Drassanes
Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona. Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.
Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.
Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.
I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.
Per tu jo cantaria, amor, aquesta nit
i als teus ulls trobaria la llum del cel infinit.
Josep Maria Nin
Baix del Cor Drassanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada