Després de tres mesos d'inactivitat per les vacances d'estiu, ja fa dos dilluns que hem représ l'activitat frenètica del Cor Drassanes. Tenim un compromís d'actuació molt proper al Museu Marítim per la celebració de l'entrega del premi Nostromo, aquest any dedicat a l'escriptor colombià Álvaro Mutis. Per això estem preparant una cançó tracional colombiana anomenada "Bullerengue".
Cercant per internet he trobat informació a la wikipedia que podeu llegir aquí mateix, i també una interpretació de la cançó per un grup folklòric que ens pot ajudar, i molt, a afinar i a comprendre l'esperit de la cançó. Només caldria que ens animéssim a interpretar-la tal com ho fan ells.
Mireu-vos el vídeo que és molt interessant, i potser fins i tot li podríem proposar a l'Oscar d'atrevir-nos a representar-la així... Seria un èxit segur...!!!
Ahir, 14 de juny 2008, vam fer el nostre concert d'estiu, el primer de la nova etapa amb el nou director, l'Óscar Peñarroya.
La seu va ser, com en altres ocasions, l'església romànica de Sant Pau del Camp que era plena de gom a gom. El lloc potser no va ser l'ideal ja que els cantaires estàvem una mica amuntegats i tampoc hi havia massa espai per la pianista, Meritxell Coma, i el seu instrument.
Malgrat tot penso que el concert va ser prou reixit encara que alguna peça no va sonar bé del tot.
Però, buscant la part més positiva, les dues novetats incorporades al repertori per l'Oscar, tant la suite "Le Temps chemine" de Bernard Andrès (n.1941), com la "Messe" d'Eugene Butler (n.1935), van sonar molt i molt bé.
La resta del repertori foren peces ja conegudes de la coral: Mon coeur se recommande à vous, de Roland de Lassus (1532-1594), Tourdion, Anònim francès del s.XVI, An Irish Blessing, tradicional Irlandesa, i Free at last, espiritual negre.
Pel Bis del concert vam escollir una cançó popular Maorí, realment original, "Nga Iwi E", que malauradament ens va fer patir una mica al començament fins que totes les veus no van agafar la seva afinació correcta. Amb tot, inicialment he aconseguit aquesta gravació que dona una idea força bona de la conclusió del nostre concert d'ahir.
Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el DVD del Cor Drassanes
“10 Anys d’Harmonies”,
que recull la història dels darrers 10 anys del cor.
La seva confecció ha estat gestionada per la Montserrat Parera i el seu marit, i el resultat ha estat esplèndid.
S’han recollit tota mena de filmacions existents de les que s’han anat fent durant aquests 10 anys de vida de la coral, i també algunes fotografies, desde les més senzilles fins a les més sofisticades, sempre amb caràcter amateur i fetes amb la més bona intenció. Evidentment no són unes filmacions de molta qualitat “formal”, però fan reviure moments i sentiments molt viscuts de la història recent del cor.
Fa goig veure la primera cantada que feia la coral de la DGPL en el seu despatx ara fa 10 anys, i veure com es van desgranant imatges dels diferents concerts i esdeveniments que ha viscut la coral al llarg dels anys, casaments inclosos, i per acabar amb la filmació més extensa, com no podia ser d’una altra manera, del darrer concert a la capella de Santa Àgata, que va ser el comiat del nostre director, el Quim Manyós, i que per primera vegada vam cantar acompanyats d’un quartet de corda. Concert en el que vam interpretar aquelles cançons que més ens estimàvem i el vam concloure amb la magnífica cantata de Buxtehude “Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns sheiden von der liebe Gottes”...
Aquest és un bell record d’aquesta primera era del nostre Cor Drassanes, i ara se n’ha obert una segona etapa que esperem sigui tant o més engrescadora que l’anterior. Aquest penso que és el desig que tenim la majoria dels membres components del cor actual...
El dia 25 de febrer farà UN ANY que vaig encetar aquest bloc del “Cor Drassanes”.
(Haig d’avançar aquesta commemoració, atès que el meu PC la setmana vinent ha d’anar al taller a passar la ITV, i no podré fer-la el mateix dia 25).
Ha passat un any i l’experiència ha estat molt enriquidora i excitant. Ens hem anat introduint a poc a poc en el complex mon dels blocaires (o bloggers), i hem après moltes coses, moltes. Mireu què deiem aquell 25 de febrer de 2007 en el primer post que es va fer per inaugurar-ho:
“Avui es crea aquest BLOG per veure si pot ser d'utilitat per a tots els membres del Cor Drassanes. Tothom hi pot aportar les seves impressions i comentaris. Animeu-vos..!!!"
Hem invertit moltes hores, moltes, potser massa i tot, però també aquest invent dels blogs ens permet de fer noves amistats virtuals (cybernètiques), d'establir contactes interessants, de donar-nos a conèixer en el món virtual però cada vegada més important d'internet, de la Xarxa global.
En el balanç que vaig fer a final d'any ja vau veure la dimensió de consultes que el Blog va agafant, i ara mateix el nostre comptador està marcant les 2.222 visites, a final d'any eren 1.422...!! Oi que fa goig ?.
Vinga, desitgem llarga vida al Cor Drassanes...!!!, i A tots els que ens pogueu llegir,
Gràcies per la vostra fidelitat...!!!
Primer Aniversari del bloc “El Cor Drassanes”. 25 de febrer de 2008.
Tal com fan la majoria de blocaires que conec, ha arribat l'hora de fer una mica de balanç de l'any 2007, que hem deixat enrere. Per nosaltres és el primer any d'aparèixer com a blocaires a la xarxa per donar a conèixer el Cor Drassanes, i aquí sota queden reflectits els resultats i estadístiques que l'StatCounter ha fet per nosaltres...
Summary (Elcordrassanes)
5th January 2008 10:32:05
This stat is based on all traffic recorded to date.
Show Page Loads Show Unique Visitors Show Returning Visitors
Select Graph:
Bar Graph | Area Graph | No Graph
Save As Default
Page Loads
Unique Visitors
First Time Visitors
Returning Visitors
Total
1,474
596
478
118
Average
737
298
239
59
Year
Page Loads
Unique Visitors
First Time Visitors
Returning Visitors
2008
52
21
18
3
2007
1,422
575
460
115
Les estadístiques ja sumen fins i tot les primeres consultes d'aquests primers dies del 2008., però fa impressió veure que al 2007, el nostre bloc es va obrir 1.422 vegades i va tenir 575 visitants únics, interessats a veure què els podia aportar el Bloc, i 460 que es connectaven per primera vegada. D'ells 115 sembla que els va agradar i hi van retornar diverses vegades...
Pel que fa aquests primers dies de l'any 2008, el bloc ja s'ha obert 52 vegades, 23 en visita única i 18 han repetit la visita.
* * * Inaugurem, doncs, l'any amb optimisme i escoltant una de les millors interpretacions que hem realitzat darrerament...
Dimarts 18/12, vam celebrar l'assemblea del cor per analitzar i valorar com havia funcionat aquest primer trimestre de vida del cor sense el Quim.
Hem realitzat tres mini concerts, el del Museu Marítim en l'acte de l'entrega del premi Nostromo, i els dos de Nadal, el primer del dia 14 a la sala d'actes de l'ICCIC, i el segon el tradicional al Museu Marítim, el dilluns 17/12, tots tres amb el nou director que vam escollir a mitjans de juliol, el Josep Oriol Cabot.
Ara bé, per motius laborals l'Oriol ha decidit no continuar amb la direcció del nostre cor, i davant d'això una petita comissió ha connectat ràpidament amb l'Oscar Peñarroya, un dels quatre directors amb els que havíem connectat al mes de juliol i, en principi, sembla disposat a fer-se càrrec de la direcció del Cor Drassanes a partir del mes de gener.
Esperem que aquesta nova etapa sigui ben fructífera i exitosa i el Cor pugui continuar navegant a tot vent i amb les veles --i les veus-- ben desplegades..., no en va la nostra seu és al Museu Marítim...!!
Com és habitual, i hem fet cada any, el Cor Drassanes ha fet aquests dies els dos concerts de Nadal.
El primer va ser a la seu del ICCIC, el passat divendres 14, a les 21:30 h.
Vam compartir escenari amb el cor acabat de configurar de la Institució Cultural del CIC.
Ells estrenaven cor i concert, i sota la direcció d’en Josep Oriol Cabot i Castells, el nostre director actual, van interpretar tres nadales: Joia en el món, Els àngels de la glòria, i el Noi de la mare.
Val a dir que l’ambient de la sala no va ser el més propici per un concert, ja que més aviat semblava un final de curs escolar amb poc recolliment i força enrenou i xerrameca infantil... Després de l’actuació del primer cor, vam actuar nosaltres, el Cor Drassanes, i vam interpretar el següent repertori: Agur jaunak (popular basca), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), i la Suite de les set nadales populars (de M.Oltra).
Veieu aquí un parell d’imatges del concert
* * *
El segon concert el vam realitzar dilluns dia 17 de desembre, a les 17:30 h., al Museu Marítim de les Drassanes Reials de Barcelona. Aquest ha estat el cinquè concert que per Nadal hem ofert en aquest lloc, atès que hi tenim un deure moral inexcusable pel fet de ser la nostra seu on assagem cada setmana, i pel fet inequívoc que el nostre cor porta aquest nom precisament “Drassanes”.
El repertori que en aquesta ocasió vam oferir al nombrós públic assistent fou aquest: Agur jaunak (popular basca), Ha nascut el Déu infant (M.Oltra), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Joia en el món (G.F.Haendel), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), Aclarida Nit de Nadal (M.Oltra), El noi de la Mare (E.Cervera), Fum, fum, fum (A.Cohí Grau).
Adjuntem també aquí algunes fotos del concert
* * *
El cor ara farà vacances i després de les festes de Nadal, Any nou i Reis, reemprendrà la seva activitat per preparar noves actuacions, nous reptes, i sobretot per continuar gaudint del plaer de cantar tots junts.
El company del Cor i company de corda dels baixos, en Josep M. Nin, m’ha fet arribar aquest text que trobareu aqui sota i que ell ha elaborat amb molta il·lusió, per tal que poguem recordar i conèixer amb detallla història d’aquests primers 10 anys de la vida del nostre Cor Drassanes...
* * *
El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons
Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats.Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.
Qui som?
Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la Generalitat de Catalunya i que per iniciativa pròpia fa deu anys ens vam constituir com a conjunt coral.
La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral.Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons.Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent.Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.
Joia en el món, Jesús és nat!
I podríem dir que el Cor Drassanes també!El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.
Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de la Direcció General a prop de la seu central de la Conselleria, a la Rambla de Barcelona, el grup va obrir les seves portes a la participació de persones d’altres unitats del Departament de Cultura.Les quatre cordes de sopranos, contralts, tenors i baixos van incrementar fins a 35 el nombre d’integrants i en Quim Mañós va aconseguir anivellar i harmonitzar les incipients veus perquè el grup continués sonant mínimament bé (almenys això deia ell!).
No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.
De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...
Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...
Ay linda amiga que no vuelvo a verte...
... no hay amor sin pena, pena sin dolor,
ni dolor tan agudo, como el del amor.
Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, també a l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Marítim de Barcelona ―entitat que gentilment ens cedeix una sala per assajar― i a altres entitats.
El nom del cor
Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.
La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.
Quin és el nostre repertori?
Stella splendens, in monte ut solis radium.
Miraculis serrato ex audi populum.
Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.
Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing,el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.
Buvons bien, buvons mes amis,
trinquons, buvons, vidons nos verres.
Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara.Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.
On suuri sun rantas’autius,
sitä sentään ikävöin...
On hem actuat?
Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.
Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,
el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―,el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,
Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.
Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.
Dio del cielo, Signore delle cime
un nostro amico hai chiesto alla montagna...
Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!
La celebració dels 10 anys
Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any.D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons.La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.
Mon coeur se recomande a vous...
A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.
A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.
Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.
El futur del Cor Drassanes
No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor.També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.
Sense vent, com es pot vogar?
Sense rems, com es rema?
La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia.Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.
“―Now, oh now I needs must part...“―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”
Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar.A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.
Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de la Institució Cultural del CIC, el divendres 14/12, i l’altre es farà novament, al Museu Marítim, el dilluns 17/12.
Com participar del Cor Drassanes
Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona.Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.
Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.
Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.
I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.
Després d’n llarg parèntesi per causes involuntàries, avui posem al Bloc del Cor Drassanes, una petita crònica del darrer concert que va realitzar al Museu Marítim amb motiu de l’acte de lliurament de l'11è. Premi literari “Nostromo” en el 11è Aniversari de l’Associació Amics de Nostromo, i en homenatge a l'escriptor basc Pío Baroja ...
En el marc impressionant de les Drassanes Reials de Barcelona i sota la imponent presència de la Galera Reial, el Cor Drassanes va interpretar quatre cançons, dues vasques, l’Agur Jaunak i l’Aurtxo Seaskan, i després una havanera, la Bella Lola, i finalment la cançó tradicional Maite, de Pablo Sorozabal...
Aquest ha estat el primer mini-concert sota la direcció del nostre nou director,
Jo no hi vaig poder assistir personalment, però van dir que el concert va quedar molt digne.
* * *
Ara, a la vista del Nadal que ja és a la cantonada, el Cor Drassanes està treballant amb entusiasme per oferir dos nous Concerts, el dia 14 de desembre a l'auditori del ICCIC, Via Augusta, 205, a 2/4 de 10 del vespre, i el 17 de desembre altre cop el ja habitual concert al Museu Marítim- Drassanes Reials de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre.
Aquí podeu escoltar una de les dues cançons basques que vam interpretar, l'Agur Jaunak
No sóc un gran fan de l'òpera, però avui he rebut aquest video a través d'un amic, on Pavarotti canta l'ària "Nessun dorma", i m'ha semblat tant extraordinari que he volgut compartir-lo amb tots vosaltres companys de la coral... Cal reconèixer que Pavarotti tenia una veu extraordinària, excepcional i d'un gran bellesa..., a més la manera com canta aquesta ària posant-hi tota l'ànima i l'expressió, és realment bonic i emocionant... Desitjo que us agradi...
"Nessun dorma! Nessum dorma! / Tu pure, o Principessa, / nella tua fredda stanza / guardi le stelle che tremano / d'amore e di speranza! / Ma il mio mistero è chiuso in me, / il nome mio nessun saprà! / No, no, sulla tua bocca lo diró, / quando la luce splenderà! / Ed il mio baccio scioglierá / il silenzio che ti fa mia"
S'acaba l'agost i per molts les vacances... No havia anotat res de nou en aquest Blog del Cor Drassanes, però he pensat que com que s'acosta el moment de remprendre l'activitat coralera, per anar fent boca he pescat per la xarxa del You Tube una peça de cant antològica.
Un artista d'una sensibilitat especial, que potser no agradi a tothom, però que personalment penso que canta amb molt de sentiment i amb qualitat. A veure si us agrada aquest "What a wonderful world"...
Avui hem tingut la prova amb l'últim dels quatre possibles directors per emprendre la nova etapa del Cor. Després de la prova ens hem reunit per deliberar i sospesar els pros i contres de cada un d'ells. Finalment la decisió per majoria ha estat la de escollir com a nou director del cor al Josep Oriol Cabot i Castells
Ens ha semblat una persona molt preparada a nivell tècnic, creiem que en podem treure molt de profit dels seus coneixements i de la seva tècnica, i alhora ens ha resultat exigent, però molt simpàtic. És una aposta de futur que tots esperem sigui fructífera. Començarem a treballar amb ell el proper dia 12 de setembre.
* * * * * * * * * *
Aprofitant la trobada d'avui, la Montserrat Parera ens ha distribuit el CD amb la gravació del darrer concert extraordinari del 10è Aniversari de la coral.
No puc deixar d'aprofitar l'oportunitat de tenir aquest document sonor a les mans per incloure aquí algunes de les peces que vam interpretar i que penso són d'una gran qualitat.
Començarem per l'Hymne à la nuit
A continuació podeu escoltar elDostoino iest...
Ara l'Agur Jaunak
També el Thou knowest Lord
I, per acabar, el magnífic "Nichts soll uns scheiden"
Avui hem celebrat l'assemblea del cor Drassanes per parlar del seu futur.
Es comenta que hi ha, de moment, quatre candidats per a fer de nou director, dos dones i dos homes, tots ells amb "curriculums" força interessants. Tots, també, són força joves: Meritxell (1971), Maria (1981), Oscar (1974) i Josep Oriol (1977).
S'acorda citar-los en dies diferents per fer un petit assaig a base d'interpretar una peça coneguda del nostre repertori i una altra totalment nova per nosaltres a proposta del nou director.
També s'acorda un increment de quotes per cobrir l'augment de la remuneració del nou director.
S'estudia també una proposta de col·laboració amb el Museu Marítim per un acte de lliurament de premis o homentaje a Pio Baroja, que s'ha de celebrar el proper 16 d'octubre, i on ens demanen la participació de la coral per cantar un parell o tres de cançons basques i un parell d'havaneres. Es parlarà amb el nou director per acabar de concretar-ho.
Finalment es fixa la data del 12 de setembre com a data inicial per reprendre l'activitat i els assajos de cara al curs vinent.
Ahir vam celebrar el concert extraordinari del Cor Drassanes amb motiu del seu 10è aniversari.
Fou un concert molt viscut, molt sentit, molt emocionant. Tant pel contingut, el seu repertori més conegut, com també per la magnífica cantata de Dietrich Buxtehude (1637-1707) que amb acompanyament d'un petit quartet de corda, vam realitzar amb tota l'emoció del món, i el marc incomparable de la capella de Santa Àgata.
Hi havia un element afegit que li donava més transcendència al concert, el comiat del seu director, en Quim Manyós, que després de 10 anys de ser l'ànima del cor, ens deixava per motius personals.
No vull afegir gaire cosa més a aquesta simple notícia perquè cadascú dels membres del cor ho va viure amb intensitat i amb les emocions pròpies i personals. Tots erem conscients que el cor acabava una etapa de la seva història i que a partir d'avui en comença una de nova.
Ara, des d'aquesta tribuna que ens ofereix el Blog, tothom hi pot afegir i expressar els sentiments que vulgui. Jo personalment, vaig tornar a emocionar-me cantant l'Hymne à la nuit,
i de manera molt especial cantant a plena veu: Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes... (Res, res, res, ens ha de separar de l'amor de Déu)... ni de l'amor de Déu, ni de l'amor de seguir cantant amb joia, afegiria jo...!!! Salvador Sorrosal - baix
* * * * * * * * * *
Acabo de penjar aquest post i en obrir el correu em trobo ja la primera de les reaccions d'un dels membres de la coral, la transcric aquí sota i ho aniré fent a mesura que us animeu a comentar les vostres impressions i/o emocions del concert d'ahir:
Conchita Navarro, dixit:
Benvolguts companys i companyes en el cant,
Ahir va ser un dia màgic. Ja sé que això ho hem dit de molts dels concerts que hem fet, però crec que el d’ahir va superar a tots els altres.
Vaig disfrutar molt amb totes i cadascuna de les cançons. Sí, ja sé que no va sortir tot rodó i que va haver alguna “pifiada” però... i què? Crec que quan es canta el més important és el sentiment que s’hi posa, la sensibilitat que es transmet, la capacitat per captar l’atenció del públic i us ho dic, ahir ho vam aconseguir.
El sopar també tot un èxit: el mar, el menjar, les torxes... Un “però”: que finalment no vam ballar!! però agraeixo al Ramon la mini passejadeta per la sorra.
Gràcies a tots per la vostra companyia, les vostres veus, el vostre bon humor, la vostra amistat, els bons moments...
Gràcies al Quim per fer possible tot això.
Esperem que “això” no s’acabi i que continuem per molts anys cantant, rient, disfrutant, tots junts.
Un fort petó per tots i totes,
Conchita
* * * * * * * * * *
Anna Maria Cisneros, dixit:
Subscric absolutament el que diu la Conxita.
Ahir, quan marxàvem cap a casa desprès d’una vetllada tan intensa, tenia la sensació dolça i una mica trista que tot just estàvem sortint una època del Drassanes, per entrar en una altra plena d’esperances però també d’incerteses, com una petita mort.
També us vull dir que el cor drassanes és per a mi un lloc molt entranyable on trobo energia positiva, alegria i complicitat, i que moltes vegades ha estat per mi com un oasis enmig del desert.
Una forta abraçada a tots
* * * * * * * * * *
Rosa Maria Pellicer, dixit:
Hola a totes i tots,
Ja m’he anat informant sobre com va anar ahir i per les notícies rebudes sé que com vaig dir, HO VAU FER DE PEL·LÍCULA!!!
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!. Tinc unes amigues que hi van anar i els va agradar molt. Tal com vaig dir ahir, espero poder gaudir de les gravacions fetes encara que sigui en diferit i en retard.
FELICITAAAAAAAAAAAAAAAAAATS!!!
Eva Carralero, dixit:
Família,
Jo ahir vaig tenir una sensació diferent. Melangia.... tot i que vaig gaudir com mai. El coixí dels músics va ser insuperable, amb l’Ave Verum vaig tocar el cel amb la punta dels dits. I la cara del Quim, com sempre, mostrant tot tipus de sensacions.... Ja sé que ens fan una miqueta “la pilota”, el nostre públic incondicional, però jo tinc alguns que sovint són molt crítics. Ahir s’ho van passar millor que mai.
Fins ben aviat.....
* * * * * * * * * *
Pepa Rico, dixit:
Ahir, efectivament, com diu la Conxita, va ser un dia màgic... fantàstic per a mí, on barrajava el sentiment d'il·lusió i d'agermananemt amb el grup, per fer una "cosa" que a tots ens agrada i que tots sentim en el nostre cor i entranyes del món màgic i meravellós de la música, la mística músical, que dic jo.
He gaudit molt de tots els moments des que sóc amb vosaltres, els membres del cor, ara ja com una més, i el sentiment d'integració és total. M'alegra saber que, malgrat el disgust per la notícia de la marxa d'en Quim, aquest projecte del Cor hauria de seguir viu amb la il·lusió i sentiment de grup fort i renovat. Tots i cadascun som elements fonamentals d'aquest equip que ara de moment trontolla d'un costat, i m'agradaria, i em faria moltíssima il·lusió de poder continuar amb aquesta tasca engrescadora i meravellosa que és el Cor.
Quim, segur seguríssim que tens un projecte excel·lent per a la teva carrera i això sempre s'ha d'aplaudir i fer-te tots costat. Sí Quim, ens hauràs d'informar de les teves activitats ara més que mai, perquè segur que pagarà la pena. Això no és un adéu, és un fins sempre.
Un petonàs a tots i totes i fins dimarts.
* * * * * * * * * *
Joan Ramon Soler, dixit:
Revàtua, m'esteu emocionant amb tants de missatges dreturers vers lo cor. Encara ploraré sobre el teclat.
* * * * * * * * * *
Betlem Vegara, dixit:
Subscric els correus dels que us heu expressat avui, va ser meravellós. Jo el vaig viure tranquil·la i serena (fins algun moment puntual), m’ho vaig passar molt bé i espero continuar sentint les vostres veus (les de tots) i els nostres acords.
Una abraçada,
* * * * * * * * * *
Quim Manyós, dixit:
Només us vull dir gràcies a tots pel vostre escalf i pel vostre suport. Es regals em van encantar, llegint les vostres dedicatòries se’m disparen les llagrimetes, ahir no les vaig deixar sortir gaire perquè tenia massa feina, avui ja tenen via lliure i les comparteixo igualment amb vosaltres. El millor regal és veure que la dedicació de tots aquests anys ha despertat tantes emocions i ha obert camins d’expressió i de creativitat, em sento molt content d’això, i també és un regal veure la vostra reacció, aquestes ganes de tirar endavant. Segur que hi trobareu coses noves que us compensaran. M’agradarà molt veure-us des del públic en el pròxim concert i gaudir del vostre treball.
Del concert d’ahir destacaria l’Ave verum, el fet de cantar una obra tan delicatessen com el Nichts soll und scheiden amb aquests músics tan bons i l’An irish blessing final per l’efecte que va generar en el públic. La veritat és que tot el concert va estar molt bé, malgrat petites coquettes i altres cosetes petites, però, com sempre, crec que vam treure el nostre millor so, la nostra millor cara i la nostra sensibilitat. Va ser un magnífic concert de desè aniversari
Gràcies altra vegada per tots els vostres escrits i comentaris i m’enduc amb mi les abraçades i els petons que ens vam fer ahir a la nit, tant al concert com vora el mar.
Estarem en contacte.
Per sempre,
Quim
* * * * * * * * * *
Rosa Artigas, dixit:
Ahir vaig tenir moltes coses i no em vaig poder dedicar a fer cap comentari del concert. Va ser molt emocionant i crec que musicalment va anar força bé. El Ramon va quedar encantat de com sonava, del repertori i del director. No se n'hi escapa ni una, em va dir.
Us agraeixo que vagiu convidar als exs. Així vaig poder tenir el goig de reviure les belles cançons, de compartir amb vosaltres la festa i d'acomiadar-me del Quim, a qui, sincerament estimo i admiro.
Felicitats a l'equip pel sopar ran de mar. Apunteu-vos un deu. Només hi vaig trobar a faltar el Gustau, per a mi inseparable del cor Drassanes. Encara ara no em crec que no vagi venir.
Una abraçada, Rosa
* * * * * * * * * *
M. Àngels Busquets, dixit:
Hola a tots,
És fantàstic ser la darrera que diu alguna cosa, perquè he pogut anar veient tots els comentaris que hi estic totalment d’acord, no més corroborar que sap molt de greu l’acomiadament d’en Quim, doncs, amb ell he après tot el que se, però que segur que amb un/a director/a aprendré altres coses, per altre banda quan una persona pren una decisió com aquesta crec que no és en debades si no que li deu haver costat molt..felicitar a tota la comissió tant pel regal com pel restaurant i dir-vos que endavant
I que us estimo molt a tots.
* * * * * * * * * *
I finalment, i altre cop, en Quim Manyós diu:
I per acabar, deixeu-me dir:
VISCA EL COR DRASSANES!!!
ENDAVANT AMB EL COR, ENDAVANT AMB LA MÚSICA, ENDAVANT AMB LA VIDA
This stat is based on all traffic recorded to date.
ploraré sobre el teclat.