Podem dir que el concert d'enguany ha estat un dels millors concerts que el Cor ha ofert per Nadal. Va interpretar la Missa d'Eugène Butler, diverses peces d'A Gershwin Portrait i un tast de la nova cantata que el Cor està aprenent i que oferirà sencera abans del proper estiu, obra del director del Cor, Óscar Peñarroya (música) i de César Aparicio (lletra), anomenada Les set edats. Frederic Oller va acompanyar el Cor al teclat.
En la segona part del concert es van un repertori renovat de nadales, algunes de els quals ben modernes, com per exemple White Christmas d'I.Berlin o Happy Christmas, de J.Lennon. També, In the bleak midwinter de G.Holst, El rústec villancet de L.Millet i lletra de J.Carner i Aurtxo Seaskan, tradicional basca. L'acte va cloure amb la cançó tradicional El noi de la mare, cantada també pel públic.
Potser Nadal
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot: potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol; Per preservar la veu, 1985
Fotografies: Santiago Ristol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada