26 de nov. 2018

El Petit Drassanes canta a Lledoners

Diumenge 25 de novembre.
Ens citem a la plaça de Catalunya a les 9 del matí per esperar l'autocar que ens portarà a l'esplanada de la presó de Lledoners, convidats per la FCEC, que ens costeja el transport, en el certamen anual de la Catalunya Coral. La FCEC ha volgut commemorar, d'aquesta manera, els 100 anys de l'aplec de corals del Bages. 
Per a aquesta ocasió, el Petit Drassanes afronta aquest repte incorporant-hi veus voluntàries del Cor, també motivades per l'acte. Hi aportem tres peces d'"Entre l'amor i la mort" de Lluís Llach, amb arranjaments d'Óscar Peñarroya, director del Cor.
L'autocar no arriba al lloc de trobada perquè avui hi ha la cursa Jean Bouin, que aplega milers de corredors i això fa que la Guàrdia Urbana talli vies principals al centre de la ciutat. També molt esportivament, els cantaires fem un recorregut pels carrers, per un pàrquing i pel túnel del metro a fi de travessar la muralla de 'runners' que circulen a tota velocitat per la Gran Via. Per fi, arribem a l'autocar.
Fem el viatge cap a Lledoners, mentre assagem el repertori, amb una parada fisiològica ràpida a Sant Joan de Vilatorrada.
Després de l'actuació dels altres dos cors triats, la Coral Czarda de Sant Joan de Vilatorrada i l'Orfeó de Veus del Camp del Soleràs, ens disposem a cantar. Davant nostre, la presó, amb parets inexpugnables, freda. Tenim com a públic gent i cantaires vinguts d'arreu, amb les seves banderes i proclames de llibertat.
Obrim amb Campanades a morts. La Montserrat P. ens dirigeix.  El solo melodiós de la Noelia i els crits colpidors de l'Albert tallen l'alè i fan saltar llàgrimes entre el públic. Impactant.  Pell de gallina.   Els cantaires també ens emocionem. Potser per això Tata no ha tingut tanta bona fortuna en l'execució. Acabem cantant Amb el somriure la revolta. Esclat de joia.  Dues paraules màgiques en un títol de cançó: revolta i somriure.  Forts aplaudiments de tothom. Hem defensat bé la nostra aposta.  Ens feliciten. Mirades còmplices entre nosaltres. Ha sortit bé. Ens hauran sentit, els presoners?  Confiem que sí. Confiem que el nostre cant els hagi confortat una mica el dia.
Plegats amb els altres cors dos cors cantem El rossinyol i Senyor Sant Jordi i amb tot el públic: L'estaca, El cant dels ocells adaptat, Tot el poble cantarà (versió també adaptada d'Els miserables) i Els segadors. Una munió de veus entonem l'himne amb solemnitat, tristesa i esperança que s'encomanen. Crits solidaris d'independència i de llibertat.
Músics i bastoners clouen l'acte.  Un èxit per part dels organitzadors i de la FCEC, a qui els estem molt agraïts per convidar-nos-hi.
Recordarem aquest emocionant dia.
Fotos de grup, de la presó i de Montserrat, i tornem a casa, a Barcelona. Ells no. Ells es queden allà, injustament tancats. Com elles.





 Fotos: Gemma Baulies




 Fotos: Josep Maria Nin


Fotos: Gabriel Bohigas



24 de nov. 2018

Assaig al Palau Moja

Dissabte, 24 de novembre
Avui hem tornat a trepitjar un dels llocs entranyables vinculats al Cor: el Palau Moja.
Des dels nostres inicis que hi hem fet concerts i assajos i més concerts,  i cada vegada que hi anem, -ara només per a assajar- el recinte desperta admiració: les parets, els frescos, el terra, els elements decoratius, el mobiliari i la magestuosa làmpara que presideix el Saló del Vigatà.
Avui hem una repassada intensa del repertori actual: nadales i Disney, amb la direcció de l'Óscar.  La majoria dels cantaires hem assistit i hem aprofitat el temps. Els solistes han estat magistrals!  Ara totes i tots sabem on hem d'intensificar l'estudi per fer uns bons concerts de Nadal (20 de desembre al Museu Marítim) i de Reis (5 de gener a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan de Déu).
Moana, la Bella, la Sireneta i altres personatges ens han acompanyat durant aquestes quatre hores de cant i cada vegada estan més contents de com els cantem. I hem rebatejat Santa Claus per 'Sana Clos'... Confiem que els nens i les nenes igualment el reconeguin!

Aprofitem aquest apunt al blog per agrair als responsables del Palau haver-nos cedit avui l'espai.



 Foto: Julia Lorén





 Fotos: Josep Maria Nin


10 de nov. 2018

De París a Lalola

Divendres 9 de novembre.
Uns quants cantaires del Cor hem quedat a Gràcia, a la porta de l'Almeria Teatre per veure l'obra París, amb direcció musical i piano de l'Óscar Peñarroya.
Tres amigues decideixen anar a París en un viatge que les portarà a qüestionar-se les vides de cadascuna i l'amistat que les uneix.  Cal destacar les molt treballades lletres del Cèsar Aparicio i la Maria Viñas i la interpretació potent, fresca i professional de les tres actrius: Elia Corral, Mar Maestu i Maria Viñas, amb les seves precioses veus que ens embadaliren i sorprengueren. Tot plegat amb l'acompanyament de la veu digital d'en Wilson, l'assistent del vehicle que les porta a París, interpretat per l'Óscar, que magistralment també posa música a tota l'obra, amb passió i tendresa molt ben harmonitzades.
Acabada la funció, vàrem sopar a Lalola, com a cloenda d'una vetllada que recordarem gratament.