Concert de Nadal 2012, commemorant el 15è aniversari del Cor Drassanes
Nit esplèndida, concert rodó...
Ahir al vespre la coral va fer un dels seus concerts més reeixits. Feia goig de veure...
El
cor Drassanes, actualment bàsicament femení, amb un toc de masculinitat
amagat a la darrera fila, va fer el seu habitual concert de Nadal en
l'incomparable marc de la sala gòtica del Marquès de Comillas del Museu
Marítim, a les Drassanes Reials de Barcelona.
El repertori fou el següent:
Tal com ens deia el J.Ma. Nin en el seu mail:
"la coral feia goig de veure...
Mai
no havíem estat tantes persones les integrants del Cor, i confiem i
desitgem que de cara al gener poguem créixer una mica més amb la
incorporació de noves veus masculines".
Totes
i tots vam donar el millor de nosaltres mateixos i de les nostres veus,
del nostre instrument, com diu l'Oscar, el nostre director.
No ha estat fàcil assajar amb molt poc temps per a les veus més noves, el "Vila encantada" i els "Nocturnos",
per cantar-los al novembre en el concert commemoratiu del nostre 15è.
aniversari que vam fer al Palau Moja el passat 10 de novembre.
I
també en un temps rècord de 5 setmanes, assajar les nadales i el
repertori d'ahir pel concert al Museu Marítim, amb la suite afegida de "Le temps chemine" de Bernard Andrès, i d'una especial dificultat.
El
mèrit ha estat de tots, però de manera especial del nostre director que
ha sabut extreure el millor de tots nosaltres i, fent una menció
especial, a l'esforç de totes i cada una de les veus femenines, sopranos
i contralts, de recent incorporació a la coral.
El
director del Museu ens va dedicar un parlament d'agraïment i, a més de
fer un programa adicional al nostre, també en acabar, ens va obsequiar
amb una placa commemorativa molt maca que penjarem o exposarem en el
nostre proper, material i/o virtual, local social... |
| la placa commemorativa |
Cal fer menció també de la
presentació que va fer la nostra secretària Montserrat Parera, en la
qual va agrair al company Ramon Casanovas la seva intervenció sempre
entusiasta i decisiva per que el cor hagués pogut posat les arrels, i
manllevar el seu nom, d'aquest lloc tant emblemàtic de les Drassanes
Reials de Barcelona.
Com diu el Nin, "només per la cara de satisfacció que va fer el Ramon quan se'l va esmentar, ja valia la pena escoltar-lo".
També,
i no repetiré aquí tots els agraïments que el Nin ja ha manisfestat en
el seu darrer mail, vull remarcar, des d'aquesta plataforma que em dóna
el Blog, les gràcies al nostre company Joan Ramon, ex-cantaire del cor "lo baritó esgaripaire"
com ell mateix es defineix... per venir a donar-nos suport, i en
especial gràcies al nostre Dire, l'Oscar, perquè gràcies a ell el
vaixell del Drassanes torna a navegar amb un rumb segur.
I ara... a pel "Glòria de Vivaldi"...
* *
Com a colofó a aquesta petita crònica, penjo aquí el programa que nosaltres vam preparar,
com a testimoni històric
I també un parell de filmacions que la Marta (la meva cònjuge i reportera no oficial de la coral)
va fer de les darreres nadales que vam interpretar. Potser el so no es
l'ideal del tot, ja que la reverberació de la sala ho distorsiona una
mica, però dóna una bona idea de com va anar la nostra interpretació.
Desitjo que en gaudiu...
La NADALA menorquina
El Ding, Dong merrily on High
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada