9 d’oct. 2008

El Cor Drassanes al Nostromo

Ahir el Cor Drassanes vam inaugurar les actuacions del nou curs 2008-2009, participant amb quatre cançons als actes de l'entrega del XII Premi literari Nostromo, "L'Aventura Marítima", a la gran sala de les Drassanes Reials del Museu Marítim.

La veritat és que el lloc no és precisament la sala més idònia per un cor de petit format com és el nostre, i més en les circumstànciues actuals en que estem una mica mancats d'elements, especialment masculins...

Amb tot, les quatre cançons que vam interpretat van quedar força bé, i sobretot la novetat del Bullerengue, que va exigir un bon esforç d'aprenentatge per part de tots, atès el poc temps que vam tenir per preparar aquesta actuació.

Les quatre cançons que vam interpretar foren aquestes:

AY TRISTE QUE VENGO: Cançó del Cancionero de Palacio de Juan de la Encina (Encina de San Silvestre, Salamanca 1468 - León 1529). Va ser un poeta, músic i autor teatral a l’època dels Reis Catòlics.

MUNTANYES DE CANIGÓ: Cançó tradicional catalana, lletra basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer. (Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)

EUGÈNIA: Poema de Carles Riba, (Barcelona, 1893-1959), que va dedicar a la seva esposa, musicat per Lluís Folch, al 1975,

BULLERENGUE: lletra del poeta colombià Jorge Artel (Cartagena 1905 – Barranquilla 1994)

El mot bullerengue significa faldilla. El bullerengue és un ritme colombià germà de la cúmbia, prové de la Costa Atlàntica de Colòmbia o Carib Colombià, es caracteritza per la interpretació predominant de veus femenines.

Davant nostre hi van actuar els Castellers de la Sagrada Família,
que amb bona voluntat i amb molt poc espai van aixecar un magnífic pilar de quatre.

La Marta, esposa del Salvador, que va assitir a l'acte, va poder recollir aquestes fotos i filmar la cançó del Bullerengue. Així podem veure i sentir com va quedar finalment.

Cal admetre que el lloc on actuàvem, dalt d'aquell altell i lluny del públic, i amb la immensitat de la sala, no ajudaven gaire per apreciar la sonoritat i el ritme de la peça, però és un bon record de com ens van sentir la resta d'assistents.

Aquí teniu, la nostra versió del Bullerengue...




* * *

3 comentaris:

celebrador ha dit...

No conocía nada del bullerengue, y estoy de acuerdo en que el edificio será complicado para las voces

Suerte

Xiruquero-kumbaià ha dit...

..i és que això de la manca d'elements masculins a les corals és un problema recurrent.
Home, us va quedar prou bé!

Juan Antonio Torron Castro ha dit...

Teniu un blog força interesant,m'agrada, gracies per els vostre treball.

Per si fosi del vostre interès podeu veure fotografies del MUSEU MARÍTIM, en el blog Veo Veo 2, trobareu l'entrada a les fotos al margen de la esquerra, amb aquet títol.

Salutacions.