El Petit canta a l'església de Saint George

Diumenge, 9 de desembre.
El Petit Drassanes es troba a l'església de Saint George, al barri de la Bonanova. Allà ens espera el matrimoni Chapman: la Deborah i el seu marit, en John.   En John es capellà d'aquesta església anglicana i avui la Deborah, que com nosaltres és cantaire del Cor Drassanes, rep la llicència com a capellana. L'arxidiaca de Gibraltar, reverend Geoffrey Johnston, presideix la cerimònia a la qual han assistit companys i amics de la parella, vinguts d'arreu.
Es tracta d'un acte litúrgic ple de solemnitat, al qual hi acompanyen dos cors per interpretar els himnes i els càntics: Saint George's Singers --amb unes veus precioses, cal dir-ho--  i el Petit Cor Drassanes.
Per part nostra hem cantat:  Good news!, una espiritual negra; Stella Splendens, del Llibre vermell de Montserrat, s. XIV; Dona nobis pacem de Mozart i, juntament amb els cor de l'església, Siyahamba, un himne contra l'apartheid sud-africà.
Hem fet contenta la Deborah i la seva comunitat i per a nosaltres ha estat un plaer contribuir a la celebració.
Aquí teniu un tast de fotografies, que demostren la festivitat de l'acte. Felicitats, Deborah!

Fotos: Josep Maria Nin

 

El Petit Drassanes canta a Lledoners

Diumenge 25 de novembre.
Ens citem a la plaça de Catalunya a les 9 del matí per esperar l'autocar que ens portarà a l'esplanada de la presó de Lledoners, convidats per la FCEC, que ens costeja el transport, en el certamen anual de la Catalunya Coral. La FCEC ha volgut commemorar, d'aquesta manera, els 100 anys de l'aplec de corals del Bages. 
Per a aquesta ocasió, el Petit Drassanes afronta aquest repte incorporant-hi veus voluntàries del Cor, també motivades per l'acte. Hi aportem tres peces d'"Entre l'amor i la mort" de Lluís Llach, amb arranjaments d'Óscar Peñarroya, director del Cor.
L'autocar no arriba al lloc de trobada perquè avui hi ha la cursa Jean Bouin, que aplega milers de corredors i això fa que la Guàrdia Urbana talli vies principals al centre de la ciutat. També molt esportivament, els cantaires fem un recorregut pels carrers, per un pàrquing i pel túnel del metro a fi de travessar la muralla de 'runners' que circulen a tota velocitat per la Gran Via. Per fi, arribem a l'autocar.
Fem el viatge cap a Lledoners, mentre assagem el repertori, amb una parada fisiològica ràpida a Sant Joan de Vilatorrada.
Després de l'actuació dels altres dos cors triats, la Coral Czarda de Sant Joan de Vilatorrada i l'Orfeó de Veus del Camp del Soleràs, ens disposem a cantar. Davant nostre, la presó, amb parets inexpugnables, freda. Tenim com a públic gent i cantaires vinguts d'arreu, amb les seves banderes i proclames de llibertat.
Obrim amb Campanades a morts. La Montserrat P. ens dirigeix.  El solo melodiós de la Noelia i els crits colpidors de l'Albert tallen l'alè i fan saltar llàgrimes entre el públic. Impactant.  Pell de gallina.   Els cantaires també ens emocionem. Potser per això Tata no ha tingut tanta bona fortuna en l'execució. Acabem cantant Amb el somriure la revolta. Esclat de joia.  Dues paraules màgiques en un títol de cançó: revolta i somriure.  Forts aplaudiments de tothom. Hem defensat bé la nostra aposta.  Ens feliciten. Mirades còmplices entre nosaltres. Ha sortit bé. Ens hauran sentit, els presoners?  Confiem que sí. Confiem que el nostre cant els hagi confortat una mica el dia.
Plegats amb els altres cors dos cors cantem El rossinyol i Senyor Sant Jordi i amb tot el públic: L'estaca, El cant dels ocells adaptat, Tot el poble cantarà (versió també adaptada d'Els miserables) i Els segadors. Una munió de veus entonem l'himne amb solemnitat, tristesa i esperança que s'encomanen. Crits solidaris d'independència i de llibertat.
Músics i bastoners clouen l'acte.  Un èxit per part dels organitzadors i de la FCEC, a qui els estem molt agraïts per convidar-nos-hi.
Recordarem aquest emocionant dia.
Fotos de grup, de la presó i de Montserrat, i tornem a casa, a Barcelona. Ells no. Ells es queden allà, injustament tancats. Com elles.

 Fotos: Gemma Baulies

 Fotos: Josep Maria Nin

Fotos: Gabriel Bohigas

Assaig al Palau Moja

Dissabte, 24 de novembre
Avui hem tornat a trepitjar un dels llocs entranyables vinculats al Cor: el Palau Moja.
Des dels nostres inicis que hi hem fet concerts i assajos i més concerts,  i cada vegada que hi anem, -ara només per a assajar- el recinte desperta admiració: les parets, els frescos, el terra, els elements decoratius, el mobiliari i la magestuosa làmpara que presideix el Saló del Vigatà.
Avui hem una repassada intensa del repertori actual: nadales i Disney, amb la direcció de l'Óscar.  La majoria dels cantaires hem assistit i hem aprofitat el temps. Els solistes han estat magistrals!  Ara totes i tots sabem on hem d'intensificar l'estudi per fer uns bons concerts de Nadal (20 de desembre al Museu Marítim) i de Reis (5 de gener a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan de Déu).
Moana, la Bella, la Sireneta i altres personatges ens han acompanyat durant aquestes quatre hores de cant i cada vegada estan més contents de com els cantem. I hem rebatejat Santa Claus per 'Sana Clos'... Confiem que els nens i les nenes igualment el reconeguin!

Aprofitem aquest apunt al blog per agrair als responsables del Palau haver-nos cedit avui l'espai.

 Foto: Julia Lorén

 Fotos: Josep Maria Nin

De París a Lalola

Divendres 9 de novembre.
Uns quants cantaires del Cor hem quedat a Gràcia, a la porta de l'Almeria Teatre per veure l'obra París, amb direcció musical i piano de l'Óscar Peñarroya.
Tres amigues decideixen anar a París en un viatge que les portarà a qüestionar-se les vides de cadascuna i l'amistat que les uneix.  Cal destacar les molt treballades lletres del Cèsar Aparicio i la Maria Viñas i la interpretació potent, fresca i professional de les tres actrius: Elia Corral, Mar Maestu i Maria Viñas, amb les seves precioses veus que ens embadaliren i sorprengueren. Tot plegat amb l'acompanyament de la veu digital d'en Wilson, l'assistent del vehicle que les porta a París, interpretat per l'Óscar, que magistralment també posa música a tota l'obra, amb passió i tendresa molt ben harmonitzades.
Acabada la funció, vàrem sopar a Lalola, com a cloenda d'una vetllada que recordarem gratament.

El Petit Drassanes canta Beatles al Museu Marítim

25 d'octubre de 2018

La Sra. Elvira Mata, directora general interina el Museu Marítim de Barcelona, ens va fer una proposta tot just fa dues setmanes: interpretar dues peces dels Beatles en el marc de l'acte de lliurament de premis Nostromo, que cada any atorga el Museu.

Per l'espai on faríem l'actuació, a la sala d'actes del Museu, només hi podíem actuar els cantaires del Petit Drassanes. Vam demanar ajuda als cantaires del Cor, especialment a la Noelia i al Marc, per fer els solos. Amb el seu art i les veus de tots plegats ens hi vam posar decididament. Per a nosaltres, tot un repte, perquè en tot just en dos assajos hem practicat Hey, Jude! i Obladi, oblada, cançons triades per la directora general en complir aquestes cançons 50 anys des que les van compondre els mítics de Liverpool.   L'Óscar ens va ajudar en el segon assaig i, malgrat algunes petites errades musicals, ens en vam sortir sols, a capella i amb l'ajuda instrumental de la guitarra i la pandereta.  En acabar l'acte, vam ser convidats molt gentilment al càtering preparat per als assistents.

Moltes gràcies, Elvira, per convidar-nos-hi i a tothom per fer-ho possible!  Aquí en teniu un tast...

Vídeos:  Gabi Mont

Fotos: Alícia Nicolás

Fotos: Margarita Alonso

Foto: Santiago Ristol

El Cor Drassanes cerca noves veus

Com cada any en acabar el curs i fins al setembre, obrim el període d'inscripció per a cantaires que es vulguin integrar al Cor.  Sobretot, cerquem veus masculines de baixos i tenors i veus de contralts. No descartem alguna nova soprano si té molt bona veu.

Iniciarem el curs dijous 13 de setembre.  Farem les proves de veu als candidats i candidates dilluns 17 de setembre.  Els interessats/ades han d'escriure al correu del Cor:  cordrassanes@hotmail.com

Cada curs cantem gèneres musicals diferents.  Acabem de cantar cançons de Lluís Llach i de Queen i fa un any assajàvem el Magnificat de John Rutter.  Com que de setembre a desembre propers assajarem repertori Disney, la nostra companya Imma Salmerón ens ha preparat aquests cartells tan bonics.

Animeu-vos a venir al Cor!

Sopar d'estiu per acomiadar el curs

9 de juliol de 2018
Els integrants del Cor ens trobem per sopar. És el sopar d'estiu i amb ell acomiadem el nostre curs musical.
Un sopar ben bo i amb molt bona companyia.  En acabar,  ens engresquem a cantar
algunes cançons i el Xavi ens canta una jota de Terres de l'Ebre que tots aplaudim.

Ens retrobarem al setembre!

Fotos: Josep M. Nin

El Petit Drassanes actua a Vilassar de Mar

21 de juny.
De la mà de l'Ana Mayoralgo ens hem citat  a la Casa Pairal del carrer de la Mare Caterina Coromina de Vilassar de Mar. L'anfitriona, una dona molt simpàtica i enèrgica, ens ha preparat l'escenari perquè puguem entretenir els avis de la llar amb un seguit de cançons que hem estat assajant els dies previs.
Com ens acostuma a passar, les cançons tradicionals catalanes són les més aplaudides i, alguna, tararejada per alguna àvia, molt contenta de sentir-la.
En acabar ens obsequien amb algunes pastes i beguda, que agraïm perquè fa una tarda calorosa. En sortim ben satisfets i contents!

Aquí teniu algunes fotos:

Fotos: Josep M. Nin

Exitós concert a l'església dels Caputxins de Sarrià

I la data ha arribat. En aquest concert estrenem altaveus, micròfon i altres estris que acompanyen el nostre teclat professional.

Comencem amb el repertori de Lluís Llach "De l'amor a la mort". L'església dels Caputxins està plena, pleníssima de públic. Tots els bancs estan ocupats i hi ha cadires plegables que els que han arribat més justets de temps utilitzen. Sortim a les escales davant l'altar i veiem algunes persones al fons i dempeus.

El violí i el piano inicien les primeres notes i comencem potents les estrofes de Campanades a morts. Es nota l'emoció en l'ambient, que ens engresca a estar més concentrats. Un núvol blanc, Amb el somriure la revolta, I si canto trist, Tata, Cant de l'enyor i el final de Campanades a morts sonen molt bé amb els nostres solistes Noelia i Marc.  Acabem i el públic es posa dempeus aplaudint. Algunes llàgrimes als ulls d'unes quantes persones.

És el torn del repertori Queen. El vocalista Marc Julià enfila el solo de Who wants to live forever que engresca tothom, cantaires, músics, públic i director. El segueixen Bohemian Rhapsody, No one but you, i The show must go on.  Al final repetim amb un bis el Somebody to love, que havíem fet per acabar, en una segona versió improvisada que va quedar molt bé. 

Teníem ganes de repetir el repertori de Queen que havíem fet feia un parell d'anys i ho hem pogut fer, sota la batuta magistral de l'Óscar, el nostre director.

Agraïm al públic haver vingut a sentir-nos i a la congregació dels Caputxins de Sarrià la gentilesa per cedir-nos l'espai.

Fotos: Gabriel Bohigas