28 de juny 2015

Concert al Paranimf de la UB

Divendres, 26 de juny de 2015

Una vegada paït l'èxit de Les set edats a l'entranyable Palau Moja de Barcelona el 5 de juny, avui tornem a interpretar l'obra en concert en un marc fantàstic: el Paranimf de la Universitat de Barcelona. La interpretem els quatre cors que l'Óscar Peñarroya dirigeix:  la Coral Edu.cant, la Coral Caelum, l'Orfeó Badaloní i nosaltres, el Cor Drassanes. I avui ens acompanya la Banda Simfònica de Sabadell, composta per joves músics.


Amb els altres tres cors hem estat treballant durant les darreres setmanes per tancar tots els preparatius: el programa, els tiquets per a l'entrada, parlar dels uniformes, el berenar que oferim als músics, etc. El dia anterior, dijous, la Coral Caelum va oferir fer l'assaig general, acompanyats al piano per Jordi Castellà, a les seves instal·lacions del c. Teodor Roviralta.  L'Óscar va dir que havia sonat molt bé.


L'Albert Monclús, baix del nostre Cor, va fer una magistral presentació i benvinguda al públic amb aquest text, escrit per en Josep M. Nin i basat en passatges de les lletres de Cèsar Aparicio a Les set edats, que diu així:


"Nou mesos de gestació són suficients perquè ens formem com a éssers humans i vegem la llum d’aquest món que ens acull. El nostre plor enèrgic anuncia a tothom que hem nascut, que ja som aquí  i, de seguida, els braços amorosos de la mare ens calmen quan ens canta la primera cançó de bressol.
Ben aviat aprenem a comptar amb els dits d’una mà. I no trigarem gaire a fer-ho també amb els de l’altra. A la nostra dolça infantesa, fets com que se’ns trenqui una joguina es converteixen en una autèntica tragèdia, i el Nadal i la nit de Reis són els dies més màgics de l’any! I, mentre aprenem i aprenem com esponges, els avis ens diuen que ens hem de fer molt grans!
A l’adolescència descobrim el nostre primer esclat d’amor. Una cita a la plaça, la incertesa de si ens correspondrà... el primer petó... la revetlla de Sant Joan encetant l’estiu... El ritme esdevé trepidant! I en la joventut som valents, no ens fa por res. Res! Tenim un munt d’amics, i amb ells trobarem el camí que hem de triar. Tenim la força per descobrir i volem veure-ho tot, viure-ho tot!
I ens fem grans amb els cops d’ahir. Però encara no vivim pendents del pas del temps.
La maduresa ens pregunta si veiem el got mig ple, o mig buit. És hora de fer balanç. Ja no hi ha gaires coses que ens facin vibrar, però som aquí! Tanmateix, ens adonem que tot el que penja del fil de la vida es pot esberlar en un instant... I un dia ens adonem que els pares es fan grans, i se’ns moren, i que, mentrestant, els fills creixen i esdevenen adults. I patim també la pèrdua de companys. Sempre massa aviat.
Però encara som aquí, amb més força que mai!  Els anys ens passen volant i no ens toca altre remei que acceptar que el paisatge canvia i canvia.
A ritme de vals i de swing arribem a la vellesa. Ens adonem que hem perseguit amors i somnis, i també que hem patit algun fracàs. I pensem: què carai! Som vells, però estem sencers! Estem atrotinats, cert! Però encara tenim ganes de riure... i de menjar-nos el món!!!
I els anys passen. Això s’acaba però encara hi som. Arribarà la mort. Plens de records i de vivències, l’acceptarem, sí, perquè sabem que forma part de la mateixa vida.
Una au missatgera diu qui s’espera. I qui se’n va."
...
El concert va resultar esplèndid, "gallina de piel" com diria en Johan Cruyff, molt emotiu en paraules del públic, gran i magnífic concert, segons el nostre director.  Nens i nenes, joves, adults, avis, i fins i tot alguns nadons, tots van gaudir de l'espectacle! Amb ganes de tornar-lo a fer quan puguem.  Una vetllada que recordarem la resta de les nostres vides.














Fotos: Gabriel Bohigas