Fou un concert molt viscut, molt sentit, molt emocionant. Tant pel contingut, el seu repertori més conegut, com també per la magnífica cantata de Dietrich Buxtehude (1637-1707) que amb acompanyament d'un petit quartet de corda, vam realitzar amb tota l'emoció del món, i el marc incomparable de la capella de Santa Àgata.
No vull afegir gaire cosa més a aquesta simple notícia perquè cadascú dels membres del cor ho va viure amb intensitat i amb les emocions pròpies i personals. Tots erem conscients que el cor acabava una etapa de la seva història i que a partir d'avui en comença una de nova.
Ara, des d'aquesta tribuna que ens ofereix el Blog, tothom hi pot afegir i expressar els sentiments que vulgui. Jo personalment, vaig tornar a emocionar-me cantant l'Hymne à la nuit,
Salvador Sorrosal - baix
Conchita Navarro, dixit:
Benvolguts companys i companyes en el cant,
Ahir va ser un dia màgic. Ja sé que això ho hem dit de molts dels concerts que hem fet, però crec que el d’ahir va superar a tots els altres.
Vaig disfrutar molt amb totes i cadascuna de les cançons. Sí, ja sé que no va sortir tot rodó i que va haver alguna “pifiada” però... i què? Crec que quan es canta el més important és el sentiment que s’hi posa, la sensibilitat que es transmet, la capacitat per captar l’atenció del públic i us ho dic, ahir ho vam aconseguir.
El sopar també tot un èxit: el mar, el menjar, les torxes... Un “però”: que finalment no vam ballar!! però agraeixo al Ramon la mini passejadeta per la sorra.
Gràcies a tots per la vostra companyia, les vostres veus, el vostre bon humor, la vostra amistat, els bons moments...
Gràcies al Quim per fer possible tot això.
Esperem que “això” no s’acabi i que continuem per molts anys cantant, rient, disfrutant, tots junts.
Un fort petó per tots i totes,
Anna Maria Cisneros, dixit:
Subscric absolutament el que diu la Conxita.
Ahir, quan marxàvem cap a casa desprès d’una vetllada tan intensa, tenia la sensació dolça i una mica trista que tot just estàvem sortint una època del Drassanes, per entrar en una altra plena d’esperances però també d’incerteses, com una petita mort.
També us vull dir que el cor drassanes és per a mi un lloc molt entranyable on trobo energia positiva, alegria i complicitat, i que moltes vegades ha estat per mi com un oasis enmig del desert.
Hola a totes i tots,
Ja m’he anat informant sobre com va anar ahir i per les notícies rebudes sé que com vaig dir, HO VAU FER DE PEL·LÍCULA!!!
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!. Tinc unes amigues que hi van anar i els va agradar molt.
Tal com vaig dir ahir, espero poder gaudir de les gravacions fetes encara que sigui en diferit i en retard.
Família,
Jo ahir vaig tenir una sensació diferent. Melangia.... tot i que vaig gaudir com mai. El coixí dels músics va ser insuperable, amb l’Ave Verum vaig tocar el cel amb la punta dels dits. I la cara del Quim, com sempre, mostrant tot tipus de sensacions.... Ja sé que ens fan una miqueta “la pilota”, el nostre públic incondicional, però jo tinc alguns que sovint són molt crítics. Ahir s’ho van passar millor que mai.
Ahir, efectivament, com diu la Conxita, va ser un dia màgic... fantàstic
per a mí, on barrajava el sentiment d'il·lusió i d'agermananemt amb el
grup, per fer una "cosa" que a tots ens agrada i que tots sentim en el
nostre cor i entranyes del món màgic i meravellós de la música, la mística
músical, que dic jo.
He gaudit molt de tots els moments des que sóc amb vosaltres, els membres
del cor, ara ja com una més, i el sentiment d'integració és total.
M'alegra saber que, malgrat el disgust per la notícia de la marxa d'en
Quim, aquest projecte del Cor hauria de seguir viu amb la il·lusió i
sentiment de grup fort i renovat. Tots i cadascun som elements fonamentals
d'aquest equip que ara de moment trontolla d'un costat, i m'agradaria, i em
faria moltíssima il·lusió de poder continuar amb aquesta tasca engrescadora
i meravellosa que és el Cor.
Quim, segur seguríssim que tens un projecte excel·lent per a la teva
carrera i això sempre s'ha d'aplaudir i fer-te tots costat. Sí Quim, ens
hauràs d'informar de les teves activitats ara més que mai, perquè segur que
pagarà la pena. Això no és un adéu, és un fins sempre.
Un petonàs a tots i totes i fins dimarts.
Revàtua, m'esteu emocionant amb tants de missatges dreturers vers lo cor. Encara
ploraré sobre el teclat.Subscric els correus dels que us heu expressat avui, va ser meravellós. Jo el vaig viure tranquil·la i serena (fins algun moment puntual), m’ho vaig passar molt bé i espero continuar sentint les vostres veus (les de tots) i els nostres acords.
Una abraçada,
* * * * * * * * * *
Quim Manyós, dixit:
Només us vull dir gràcies a tots pel vostre escalf i pel vostre suport. Es regals em van encantar, llegint les vostres dedicatòries se’m disparen les llagrimetes, ahir no les vaig deixar sortir gaire perquè tenia massa feina, avui ja tenen via lliure i les comparteixo igualment amb vosaltres. El millor regal és veure que la dedicació de tots aquests anys ha despertat tantes emocions i ha obert camins d’expressió i de creativitat, em sento molt content d’això, i també és un regal veure la vostra reacció, aquestes ganes de tirar endavant. Segur que hi trobareu coses noves que us compensaran. M’agradarà molt veure-us des del públic en el pròxim concert i gaudir del vostre treball.
Del concert d’ahir destacaria l’Ave verum, el fet de cantar una obra tan delicatessen com el Nichts soll und scheiden amb aquests músics tan bons i l’An irish blessing final per l’efecte que va generar en el públic. La veritat és que tot el concert va estar molt bé, malgrat petites coquettes i altres cosetes petites, però, com sempre, crec que vam treure el nostre millor so, la nostra millor cara i la nostra sensibilitat. Va ser un magnífic concert de desè aniversari
Gràcies altra vegada per tots els vostres escrits i comentaris i m’enduc amb mi les abraçades i els petons que ens vam fer ahir a la nit, tant al concert com vora el mar.
Estarem en contacte.
Per sempre,
* * * * * * * * * *
Ahir vaig tenir moltes coses i no em vaig poder dedicar a fer cap comentari del concert. Va ser molt emocionant i crec que musicalment va anar força bé. El Ramon va quedar encantat de com sonava, del repertori i del director. No se n'hi escapa ni una, em va dir.
Us agraeixo que vagiu convidar als exs. Així vaig poder tenir el goig de reviure les belles cançons, de compartir amb vosaltres la festa i d'acomiadar-me del Quim, a qui, sincerament estimo i admiro.
Felicitats a l'equip pel sopar ran de mar. Apunteu-vos un deu. Només hi vaig trobar a faltar el Gustau, per a mi inseparable del cor Drassanes. Encara ara no em crec que no vagi venir.
Una abraçada,
Rosa
* * * * * * * * * *
Hola a tots,
És fantàstic ser la darrera que diu alguna cosa, perquè he pogut anar veient tots els comentaris que hi estic totalment d’acord, no més corroborar que sap molt de greu l’acomiadament d’en Quim, doncs, amb ell he après tot el que se, però que segur que amb un/a director/a aprendré altres coses, per altre banda quan una persona pren una decisió com aquesta crec que no és en debades si no que li deu haver costat molt..felicitar a tota la comissió tant pel regal com pel restaurant i dir-vos que endavant
I per acabar, deixeu-me dir:
VISCA EL COR DRASSANES!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada