Una vegada paït l'èxit de Les set edats a l'entranyable Palau Moja de Barcelona el 5 de juny, avui tornem a interpretar l'obra en concert en un marc fantàstic: el Paranimf de la Universitat de Barcelona. La interpretem els quatre cors que l'Óscar Peñarroya dirigeix: la Coral Edu.cant, la Coral Caelum, l'Orfeó Badaloní i nosaltres, el Cor Drassanes. I avui ens acompanya la Banda Simfònica de Sabadell, composta per joves músics.
Amb els altres tres cors hem estat treballant durant les darreres setmanes per tancar tots els preparatius: el programa, els tiquets per a l'entrada, parlar dels uniformes, el berenar que oferim als músics, etc. El dia anterior, dijous, la Coral Caelum va oferir fer l'assaig general, acompanyats al piano per Jordi Castellà, a les seves instal·lacions del c. Teodor Roviralta. L'Óscar va dir que havia sonat molt bé.
L'Albert Monclús, baix del nostre Cor, va fer una magistral presentació i benvinguda al públic amb aquest text, escrit per en Josep M. Nin i basat en passatges de les lletres de Cèsar Aparicio a Les set edats, que diu així:
"Nou mesos de
gestació són suficients perquè ens formem com a éssers humans i vegem la llum d’aquest
món que ens acull. El nostre plor enèrgic anuncia a tothom que hem nascut, que
ja som aquí i, de seguida, els braços
amorosos de la mare ens calmen quan ens canta la primera cançó de bressol.
Ben aviat
aprenem a comptar amb els dits d’una mà. I no trigarem gaire a fer-ho també amb
els de l’altra. A la nostra dolça infantesa, fets com que se’ns trenqui una joguina
es converteixen en una autèntica tragèdia, i el Nadal i la nit de Reis són els
dies més màgics de l’any! I, mentre aprenem i aprenem com esponges, els avis
ens diuen que ens hem de fer molt grans!
A
l’adolescència descobrim el nostre primer esclat d’amor. Una cita a la plaça, la
incertesa de si ens correspondrà... el primer petó... la revetlla de Sant Joan encetant l’estiu... El ritme esdevé trepidant! I en la
joventut som valents, no ens fa por res. Res! Tenim un munt d’amics, i amb ells
trobarem el camí que hem de triar. Tenim la força per descobrir i volem
veure-ho tot, viure-ho tot!
I ens fem
grans amb els cops d’ahir. Però encara no vivim pendents del pas del temps.
La maduresa
ens pregunta si veiem el got mig ple, o mig buit. És hora de fer balanç. Ja no
hi ha gaires coses que ens facin vibrar, però som aquí! Tanmateix, ens adonem
que tot el que penja del fil de la vida es pot esberlar en un instant... I un
dia ens adonem que els pares es fan grans, i se’ns moren, i que, mentrestant,
els fills creixen i esdevenen adults. I patim també la pèrdua de companys.
Sempre massa aviat.
Però encara som
aquí, amb més força que mai! Els anys
ens passen volant i no ens toca altre remei que acceptar que el paisatge canvia
i canvia.
A ritme de
vals i de swing arribem a la vellesa. Ens adonem que hem perseguit amors i
somnis, i també que hem patit algun fracàs. I pensem: què carai! Som vells,
però estem sencers! Estem atrotinats, cert! Però encara tenim ganes de riure...
i de menjar-nos el món!!!
I els anys
passen. Això s’acaba però encara hi som. Arribarà la mort. Plens de records i
de vivències, l’acceptarem, sí, perquè sabem que forma part de la mateixa vida.
Una au
missatgera diu qui s’espera. I qui se’n va."
...
El concert va resultar esplèndid, "gallina de piel" com diria en Johan Cruyff, molt emotiu en paraules del públic, gran i magnífic concert, segons el nostre director. Nens i nenes, joves, adults, avis, i fins i tot alguns nadons, tots van gaudir de l'espectacle! Amb ganes de tornar-lo a fer quan puguem. Una vetllada que recordarem la resta de les nostres vides.
Fotos: Gabriel Bohigas
