Ens citem a la plaça de Catalunya a les 9 del matí per esperar l'autocar que ens portarà a l'esplanada de la presó de Lledoners, convidats per la FCEC, que ens costeja el transport, en el certamen anual de la Catalunya Coral. La FCEC ha volgut commemorar, d'aquesta manera, els 100 anys de l'aplec de corals del Bages.
Per a aquesta ocasió, el Petit Drassanes afronta aquest repte incorporant-hi veus voluntàries del Cor, també motivades per l'acte. Hi aportem tres peces d'"Entre l'amor i la mort" de Lluís Llach, amb arranjaments d'Óscar Peñarroya, director del Cor.
L'autocar no arriba al lloc de trobada perquè avui hi ha la cursa Jean Bouin, que aplega milers de corredors i això fa que la Guàrdia Urbana talli vies principals al centre de la ciutat. També molt esportivament, els cantaires fem un recorregut pels carrers, per un pàrquing i pel túnel del metro a fi de travessar la muralla de 'runners' que circulen a tota velocitat per la Gran Via. Per fi, arribem a l'autocar.
Fem el viatge cap a Lledoners, mentre assagem el repertori, amb una parada fisiològica ràpida a Sant Joan de Vilatorrada.
Després de l'actuació dels altres dos cors triats, la Coral Czarda de Sant Joan de Vilatorrada i l'Orfeó de Veus del Camp del Soleràs, ens disposem a cantar. Davant nostre, la presó, amb parets inexpugnables, freda. Tenim com a públic gent i cantaires vinguts d'arreu, amb les seves banderes i proclames de llibertat.
Obrim amb Campanades a morts. La Montserrat P. ens dirigeix. El solo melodiós de la Noelia i els crits colpidors de l'Albert tallen l'alè i fan saltar llàgrimes entre el públic. Impactant. Pell de gallina. Els cantaires també ens emocionem. Potser per això Tata no ha tingut tanta bona fortuna en l'execució. Acabem cantant Amb el somriure la revolta. Esclat de joia. Dues paraules màgiques en un títol de cançó: revolta i somriure. Forts aplaudiments de tothom. Hem defensat bé la nostra aposta. Ens feliciten. Mirades còmplices entre nosaltres. Ha sortit bé. Ens hauran sentit, els presoners? Confiem que sí. Confiem que el nostre cant els hagi confortat una mica el dia.
Plegats amb els altres cors dos cors cantem El rossinyol i Senyor Sant Jordi i amb tot el públic: L'estaca, El cant dels ocells adaptat, Tot el poble cantarà (versió també adaptada d'Els miserables) i Els segadors. Una munió de veus entonem l'himne amb solemnitat, tristesa i esperança que s'encomanen. Crits solidaris d'independència i de llibertat.
Músics i bastoners clouen l'acte. Un èxit per part dels organitzadors i de la FCEC, a qui els estem molt agraïts per convidar-nos-hi.
Recordarem aquest emocionant dia.
Fotos de grup, de la presó i de Montserrat, i tornem a casa, a Barcelona. Ells no. Ells es queden allà, injustament tancats. Com elles.
Fotos: Gemma Baulies
Fotos: Josep Maria Nin
Fotos: Gabriel Bohigas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada