- El Cor Drassanes -

"Send in the clowns"

2012-02-07T23:46:00.000+01:00

Aquí teniu la famosa peça de l'Stephen Sondheim titulada "Send in the clowns" del musical "A little night music".
Molts l'han cantada, n'hi ha per a tots els gustos.
He triat dos vídeos que m'han cridat l'atenció. En el primer, el mateix Stephen Sondheim ensenya una noia a interpretar la peça.

En el segon veureu la Barbara Streisand cantant-la. És un tastet del que ens espera. Gaudim del moment...

Noves activitats per al maig i el juny

2012-02-05T01:04:00.000+01:00

El Cor Drassanes prepara dos concerts importants: en primer lloc, el concert de commemoració del 15è aniversari de la fundació del Cor, encara amb data per determinar, en què estrenarà la cantata creada pel seu director, l'Óscar Peñarroya, anomenada "Vila encantada". A més a més de la cantata, el Cor interpretarà un tast de les cançons més representatives d'aquests quinze anys de música coral. La data és pendent de determinar.
En segon lloc, i conjuntament amb altres tres corals dirigides pel director, el Cor Drassanes interpretarà tant la cantata "Vila encantada" com diverses peces de musicals de l'Stephen Sondheim. Serà el 10 de juny.
Tots dos concerts representen un repte difícil però engrescador per als integrants del Cor. Confiem que en gaudiu tant en els concerts com nosaltres ara en els assajos!

Recuperació tardana d'un Concert nadalenc

2012-01-28T11:57:00.001+01:00

"El Cor Drassanes"

Concert de Nadal 2011, al Museo Marítim de Barcelona

19 de desembre de 2011.

* * *

Encara que sembli impossible, en una època on la fotografia digital s'ha popularitzat extensament amb tota mena d'aparells, en aquesta ocasió només havíem pogut aconseguir aquesta pobre imatge del Concert de Nadal que el Cor Drassanes va interpretar en el fantàstic marc de la nau gòtica del Marquès de Comillas (S.XVIII) del Museu Marítim de Barcelona.

La recerca finalment ha tingut èxit i gràcies al company Xavier, hem pogut recuperar algunes imatges millors d'aquella actuació...

També el concert va ser magnífic, ja que la coral va interpretar un variadíssim repertori que va agradar molt al públic assistent, i que podeu veure aquí mateix:

Exultate Justi................. L. Da Viana (1564-1645)

Alma redemptoris Mater.......... G.P. da Palestrina (1525-1594)

If ye love me .............. Thomas Tallis (c.1505-1585)

Fair Phyllis I saw......... John Farmer (1565-1605)
Belle qui tens ma vie....... T. Arbeau (1519-1595)
Mon coeur se recomande a vous...... R.de Lasso (1532-1594)
Tourdion............. anònim francès del segle XVI

II - Nadales

Joia en el món............ G.F. Haendel (1685-1759)

El noi de la mare............ nadala tradicional catalana, harm. per E.Cervera

Ding, dang, dong, .......... nadala popular d'Ucraïna, arranj. per S.Yaroff

Si el món és ple de gebre................................ J.S.Bach (1685-1750)

Nadal.................................. popular menorquina, harm. per B.Bibiloni

Els àngels de la glòria............... popular francesa, harm. per M. Oltra

Ding, dong, joia dalt del cel....... popular francesa, harm. per E.Stauff

Direcció: Óscar Peñarroya

* * *

Un Concert d'estiu, a 6 mesos vista...

2012-01-28T11:16:00.000+01:00

El Tempus fugit ... que dèiem en l'anterior entrada a aquest Blog, i ho fa tant ràpidament que fins i tot ens vam passar per alt de fer esment de l'habitual concert d'estiu que cada any fem els cantaires del Cor Drassanes...

En el magnífic marc del Saló del Vigatà del Palau Moja, el dia 3 de juliol de 2011, el Cor Drassanes va realitzar el seu habitual i tradicional Concert d'estiu...

Aquest cop, aquest cronista no va poder ser-hi present i participar en el concert.
Un viatge a Itàlia li ho va impedir, per això avui, 6 mesos més tard, vull fer esment d'aquell concert i deixar-ne constància.

Amb la professionalitat que ens caracteritza,
i amb tot l'esforç de dedicació que habitualment hi posem,
el Cor Drassanes va interpretar aquest repertori:

Exultati Justi....... de Ludovico da Viadana (1564-1645)
Alma Redemptoris Mater .............. G.P. da Palestrina (1525-1594)
If ye love me................... Thomas Tallis (c.1505-1585)
Fair Phyllis I saw................. John Farmer (1565-1605)
Mon coeur se recomande à vous....... atribuïda a R.di Lasso (1532-1594)
Tourdion............................. Anònim francès, segle XVI
Nocturnos de la Ventana.... text de F.G.Lorca, música de F.Vila
Jambo, Karibu KWA Afrika......................... Patsy Ford Simms

* *

Acompanyament al piano: Frederic Oller
Direcció: Óscar Peñarroya

* * *

Tempus Fugit...!!!

2011-02-19T19:02:00.002+01:00

Si, realment, el temps vola Tempus fugit

«Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra». El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres.

I vola tant de pressa que avui fa ja 4 anys que vam començar a editar aquest Blog.
Portem escrits uns 60 posts, amb milers de paraules, centenars de fotos, i milers de sensacions.

Aquest Blog s'ha obert ja més de 10.000 vegades escampant per la xarxa mundial tota mena de relats, d'informacions, d'opinions, d'imatges i fins i tot de músiques i algunes curtes gravacions dels nostres concerts, hi ha de tot una mica... I també enllaços a altres Blogs amics amb els que hem intercanviat comentaris, impressions, informacions.

Tenim uns quants seguidors fidels (13) i també un gatet virtual, el "Maukie" que sempre vigilant a la dreta del blog, pacientment ens espera, i ronroneja agraït si li passem la mà pel pit.

En quatre anys hi ha temps per a fer moltes coses, i moltes coses han canviat des d'aleshores. Algunes de molt importants, altres no tant. Hem acumulat anys d'edat, i també d'experiència en el món del cant coral. Hem après i hem interpretat moltes cançons noves d'estils diversos, i fins i tot hem tingut un canvi de director en la persona de l'Oscar Peñarroya, que ens ha donat més profunditat, més qualitat i també ens ha fet suar una mica més. De tot més.

En els repertoris que actualment estem assajant hi ha peces tant variades com aquesta magnífica antífona "If Ye Love Me" de Thomas Tallis, que serveix fins i tot per actes tant solemnes com aquesta Celebració Ecumènica a la Westminster Abbey, City of Westminster, el 17 September 2010. Que podeu escoltar i veure en aquest vídeo:

O a l'altre extrem de solemnitat, intentarem cantar també aquest popular tango "Balada para mi muerte" d'Astor Piazzola, que trobareu magníficament interpretat en aquest video també a YouTube

* *

També la societat i el món van canviant. Ara les noves tecnologies ens invadeixen... Fa quatre dies el MWC (Mobile World Congress) ha tancat les seves portes a la ciutat i sembla que el progrés en aquest camp és imparable i cada dia més sorprenent. Les noves tecnologies a la xarxa també estan produint canvis acceleradíssims, gràcies als Facebook i Twitter, el món àrab s'està revolucionant a una velocitat increible fa quatre anys enrera, i no sabem cap a on anirà a parar.

Vivim en uns societat acceleradíssima i super informatitzada. Res no s'escapa a la informació immediata des de qualsevol racó del món. I nosaltres, a vegades, assistim a tot això desde la pantalla del nostre ordinador, amb un punt d'incredulitat i de fascinació. Es una finestra oberta al món que ens fascina i a vegades ens absorbeix fins i tot massa... Però al mateix temps ens ajuda a sentir-nos vius, a participar de tota aquesta activitat, a tenir el cervell obert i atent a tot allò que succeeix i que ens mou els sentiments i els ànims i el cervell, que cal mantenir-lo actiu i engreixat.
Nosaltres, però, sabem trobar aquells espais i moments de relax i de treball per anar afinant les nostres veus i conjuntant-les en belles harmonies.

Per acabar, com he fet en cada aniversari, vull agrair a tots els amics blocaires i no blocaires, parents i coneguts i també als desconeguts, i als amics del cant coral, que s'han interessat per visitar aquest Blog, el seu interès i curiositat, i desitjar també a tots que pugueu celebrar igualment molts aniversaris amb salut, felicitat i bon humor.

Sincerament, gràcies a tothom...!!!

* * *

NADAL 2010

2010-12-22T13:40:00.004+01:00

En el nostre darrer viatge a Itàlia, mentre visitàvem els magnífics mosaics bizantins de la ciutat de Ravenna, vaig trobar aquests tres Reis Mags, cofats amb una autèntica barretina, i vaig pensar que seria una bona imatge per desitjar-vos a tots els cantaires del Cor Drassanes, i a tothom que ens llegeixi,

un BON NADAL 2010, i el desig d'un millor Any Nou 2011.

(La imatge correspon a un dels mosaics de la Basílica de San Apollinare Nuovo, que va ser construïda per ordre de Teodorico al segle VIè, a la ciutat de Ravenna)

* * *

I aprofito aquest Post nadalenc per fer també la crònica del nostre darrer

Concert de Nadal 2010

Com és habitual de cada més de desembre, des de fa ja una pila d'anys, el Cor Drassanes celebra el seu popular concert de Nadal a les dependències del Museu Marítim, dins les Drassanes Reials de Barcelona.

Aquest any 2010, el vam celebrar el dilluns 20 de desembre, amb un gran èxit de públic que omplia tota la nau on se celebrava el concert.

Amb un repertori molt variat vam interpretar aquestes cançons:

The sprig of thyme (el manat de farigola)

(un conjunt de cinc cançons de l'english folk-song, arranjades per John Rutter)

- The bold grenadier

- The keel row

- The willow tree

- Down by the sally gardens (interpretada per veus d'homes sols)

- O can ye sew cushions (interpretada per veus de dones soles)

- Afton water

Nadales

- Joia en el món, de G.F. Haendel

- Els àngels de la glòria, popular francesa, arranj. de Manel Oltra

- El noi de la mare, popular catalana, arranj. d'E. Cervera

- Ding Dong merrily on high, popular francesa, s.XVI, harmonitz. Edward Stauff

- Pel desert, del musical Martin Guerre, de Claude-Michel Schönberg

- És mitjanit, Cant de Nadal, autor: Adolphe-Charles Adam, versió cat. Cèsar Aparicio

Nadales populars d'indrets diversos, harmonitzades per Manel Oltra

- Ha nascut el Déu infant, popular francesa

- No -ni -no, popular de Mallorca

- Aclarida nit de Nadal, popular de Sicília

- Dormiu bon Jesuset, popular d'Alemania

- Som al dia de Nadal, popular de Bretanya

amb l'acompanyament al piano de Frederic Oller

i sota la direcció de l'Òscar Peñarroya

* * *

I per acabar amb bona música, adjunto aquí un magnífic vídeo que ens ha fet arribar la Marta -soprano- de la coral, de la bonica interpretació de la cançó de Nadal: És mitjanit.

Una de les cançons que nosaltres també vam incloure en el nostre concert. El ritme és diferent, molt més lent, però val la pena escoltar-la interpretada per unes veus meravelloses i de qualitat.

* * *

El Cor Drassanes actuant al Cicle "Catalunya Coral 2010"

2010-11-15T11:55:00.003+01:00

Dissabte passat, dia 13/11, la nostra coral el Cor Drassanes va participar en una de les activitats organitzades per la FCEC, la XIIIa. edició del Cicle "Catalunya Coral 2010".

Va ser a la demarcació de les Terres de Lleida, concretament a la població de Vilanova de Bellpuig (Urgell), i la trobada organitzada pel cor local "Coral Verge del Lliri", va aplegar tres conjunts.

El propi de la localitat de Vilanova, dirigit per Xavier Pons i Huguet, el Cor Drassanes, dirigit per Óscar Peñarroya i Zaldívar, i la Coral l'Amarant de Bigues, dirigida per Ariel Seras i Viola.

Van ser tres repertoris totalment diferents fins a l'extrem que no hi va haver cap cançó repetida. El nostre cor va aprofitar repertori que ja teníem força assumit, i va ser el seguent:

Let in thy light
The mountain of the Lord
Joy is in the meadow d'Eugene Butler

I les sis cançons del folk-tradicional anglès, del cicle The sprig of thyme (el manat de farigola)

The bold grenadier
The keel row
The willow tree
Down by the Sally gardens
O can ye sew cushions
Afton water
hamonitzades per John Rutter

En acabar l'actuació de les tres corals es va fer un Cant comú, interpretant tres cançons conjuntament:

Muntanyes del Canigó (tradicional catalana. Harm. per Nadal Puig (1901-1996)
Ton pare no té nas (tradicional mallorquina. Harm. per Baltasar Bibiloni (*1936)
El Rossinyol (tradicional catalana. Harm. per Antoni Pérez Moya (1884-1964)

Aquí podeu sentir i veure una gravació amateur que va fer la Marta de com va sonar la cançó Ton pare no té nas, interpretada per les tres corals i dirigida per Ariel Seras

* * *

In Memoriam, a l'amic Antoni A.

2010-08-07T09:02:00.005+02:00

Dia trist avui per tots els que hem pogut compartir uns anys de la nostra vida amb el Toni, el company de feina, el company de coral, l'amic entranyable, a qui acabem d'acomiadar per sempre...

Una llarga malaltia se l'ha emportat massa jove encara. El buit que ens ha deixat és irreparable...

Durant el comiat en el tanatori, un altre company del CPCPTC, on hem compartit amistat i feina tots aquests darrers anys, li ha llegit un emotiu comiat on li dedicava aquella bella estrofa de l'Ofici de difunts, que s'acostuma a cantar en la liturgia catòlica quan el cos del difunt surt de l'església camí del cementiri "In Paradisum..."

És una bella melodia en cant gregorià, i un text bellísim, que avui hem recuperat i que el vull posar aquí en record i homenatge postum a l'amic Antoni, que en pau descansi...!!

Que els àngels et portin al Paradís,

que a la teva arribada et rebin els màrtirs

i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.

El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre,

tinguis el repós etern...

* * *

Concert d'estiu amb un manat de farigola...

2010-07-03T11:49:00.003+02:00

Ahir, divendres 2 de juliol, vam fer el nostre concert d'estiu i final de curs 2009-2010.

Com en altres ocasions, el marc va ser el magnífic "Saló del Vigatà" del Palau Moja de Barcelona.

Sota la batuta del nostre director l'Óscar Peñarroya, vam interpretar un repertori força inèdit i també exigent, que va demanar de tots els membres de la coral un gran esforç d'aprenentatge i que al final és va plasmar en un resultat força satisfactori.

El concert va constar de tres parts ben diferenciades:

En primer lloc dues peces de Gabriel Fauré (1845-1924)

Le Cantique de Jean Racine, Op.11
La Pavana, Op.50

En segon lloc tres composicions d'Eugene Butler (n. 1935)

Let in thy Light
The Mountain of the Lord
Joy is in the Meadow

I en tercer lloc 6 cançons del cicle The sprig of thyme
(cançons populars britàniques harmonitzades per John Rutter (n.1945)

The Bold Grenadier
The Keel Row
The Willow Tree
Down by the Sally Gardens
O can ye sew cushions
Afton water

Aquí teniu una petita mostra de com sonava ahir el concert amb un fragment de la cançó "The willow tree" que va gravar la Marta.

El conjunt musical:

Piano, clarinet i guitarra: Frederic Oller
Flauta: Cecília Mazzara
Violí: Dolors Canals
Violoncel: Sara Guri

Instrumentació i Direcció: Óscar Peñarroya

El cor Drassanes:

Sopranos: Margarita Alonso, Raquel Civit, Anna Mayoralgo, Montserrat Parera, Cèlia Pérez, i Marga Tarragó
Contralts: Anna Díaz, Elena Íñiguez, Carme Aràjol, Pepa Rico, Teresa Ripoll, Isabel Sala, Montse Sans, i Eva Torras
Tenors: Xavier Botey, José Fernández, i Josep M. Tello
Baixos: Carles Farran, Josep M. Nin, Joan Ramon Solé, i Salvador Sorrosal

* * *

(el manat de farigola)

Esforç - Entusiasme - Dedicació

2010-06-02T17:55:00.000+02:00

Cantar en una coral té moments dolços i altres de no tant...
Quan s'ha de preparar un concert i el repertori és difícil o desconegut, calen moltes hores de dedicació, paciència, entusiasme i esforç.

En el cor Drassanes, actualment amb una certa manca de cantaires, estem preparant un concert de final de curs que promet ser molt interessant.

El nostre director Oscar Peñarroya, ha triat dues obres de Gabriel Fauré (1845-1924), i tres d'Eugene Butler, que no són massa conegudes i sí molt exigents.

Això ens obliga a fer assajos extraordinaris com el de dissabte passat, dedicant-hi tot un matí, i d'altres que vindran, tot per arribar a la perfecció i el bon resultat que tots esperem i desitgem pel dia del concert.

Com a complement a aquestes obres certament complicades, hi afegirem un recull de cançons del folklore anglès que sota el títol genèric de "The sprig of thyme" (el manat de farigola), i arranjades per John Rutter, faran les delícies de tots aquells que ens vinguin a escoltar.

I com a mostra us poso aquí la versió sonora d'una de les que estem preparant, "The willow tree"...

* * *

Tercer Aniversari del blog del Cor Drassanes

2010-02-25T01:25:00.007+01:00

Avui aquest bloc arriba al seu tercer aniversari...

Darrerament la nostra coral està passant una temporada força crítica pel que fa a personal. Les cordes de sopranos i de contralts es van mantenint justetes però amb alguna incorporació nova, però pel que fa a la corda de tenors està en franca crisi, nomes hi ha tres tenors en l'actualitat, i la de baixos conserva els seus quatre elements fidels, com les quatre potes d'un tamburet, que de moment impedeix que caigui també en crisi...

Des d'aquí aprofitem per fer una crida a tots els que ens puguin llegir per recomanar que s'animin a cantar. Es un bon exercici pel cos, per l'ànima i per l'esperit...!!

Des d'aquest enllaç, els qui tingueu curiositat, podreu llegir amb detall qui som i com treballem:
http://sites.google.com/site/cordrassanes

En aquest nou curs i sota la direcció de l'Oscar Peñarroya, estem començant a preparar un nou concert amb obres d'autors ben emblemàtics com Gabriel Fauré, Edvard Grieg, Eugene Butler, i a més també tota una sèrie de cançons de l'english folk-song arranjades per John Rutter sota el títol genèric de "The Sprig of Thyme" (el brot de farigola).

Per completar la informació podeu consultar aquest enllaç on trobareu informació sobre John Rutter.

Quan fem aquest concert NO us el podeu perdre.... paraula de coraler...!!!

I per anar fent boca i també anar interioritzant aquesta bella melodia, aquí us poso un video que he trobat al YouTube de la cançó "The bold grenadier", cantada per: by The Cambridge Singers, With John Rutter

* * *

Tercer Aniversari del bloc “del Cor Drassanes”

- 25 de febrer de 2010 -

Concert de Nadal - 2009

2009-12-24T12:23:00.004+01:00

Dilluns passat, 21 de desembre de 2009, després del primer trimestre de treball dur, hem fet el nostre habitual concert de NADAL .

Com en anys anteriors, i com ja és tradicional, ha estat al Museu Marítim de Barcelona, que és la seu que ens acull cada setmana per fer els nostres assajos.

La presentació la va fer el nou director del Museu que amb unes breus paraules va agrair la nostra col·laboració a l'acte.

Aquesta vegada el Cor Drassanes va cantar amb els membres que som actualment, poquets però ben afinats, sense comptar amb la col·laboració d'alguns membres d'altres cors com hem fet en alguna ocasió anterior.

El concert, sota la direcció del nostre director, l'Oscar Peñarroya, ha tingut aquesta composició íntegrament de nadales:

Joia en el món (G.F.Händel - 1685-1759)
Si el món és ple de gebre (Johann Sebastian Bach - 1685-1750)
Adeste Fideles (nadala tradicional anglesa del s.XVIII)
El Noi de la Mare (nadala tradicional catalana, harm. d'Ernest Cervera)
Ding, Dang, Dong (nadala popular Ucraïnesa)
Els àngels de la Glòria (nadala tradicional francesa, harm. de Manuel Oltra)
Nadal (nadala popular menorquina, harm. de Baltasar Bibiloni)
Santa Nit (de Franz Grüber, s. XIX)
Escolteu els àngels canten (de Felix Mendelssohn - 1809-1847)
Ding Dong, joia dalt del cel (melodia francesa del s.XVI)

Tots, juntament amb el públic:
Fum, Fum, Fum, (nadala tradicional catalana, harm. de Francesc Vila)

* * *

Ha estat una feliç coincidència que precisament aquests dies de rebre i enviar nadales i felicitacions per correu electrònic, n'he rebut una amb una curiosa gravació de la cançó de Mendelssohn, "Hark, the herald angels sing" interpretada per un conjunt de sis homes negres amb unes veus ben maques i amb una interpretació final a l'estil Gospel força interessant.

M'ha semblat be de recollir-la i posar-la aquí per que la pugueu escoltar i comentar...

I el desig final d'un BON NADAL i millor Any Nou 2010, a tots aquells que visiteu aquest Blog de tant en tant.

Comencem un nou Curs, 2009 - 2010

2009-09-12T22:44:00.010+02:00

Quin goig i quina sorpresa quan en tornar de vacances m'he trobat amb la bona notícia que un àngel benefactor anomenat Carles, ha tingut la inspiració, la valentia i la paciència d'empescar-se una Web que ens permetrà tenir al dia les partitures i els midis i mp3 de tot allò que haguem d'assajar i d'interpretar.

Des d'aquesta plataforma paral·lela del Cor Drassanes, vull felicitar-lo i aprofito
per incloure també l'enllaç que dona accés directe a la Web:

http://sites.google.com/site/cordrassanes

Amb l'esperança que les noves partitures siguin una mica més senzilles que la que aquí veieu a la dreta..., ens retrobarem el proper dilluns dia 14 de setembre de 2009, per començar de nou els assajos sota la direcció del nostre bon director Oscar Penyarroya

* * *

El destí del cor ha volgut, doncs, que encetem un nou curs que és una Obertura a l'esperança, al treball ben fet i al goig d'interpretar música i cançons. Res millor doncs, per preparar els ànims, que escoltar una magnífica Obertura...

Agermanament de dues corals...

2009-06-29T12:04:00.006+02:00

Ahir diumenge 28 de juny, a la capella Santa Àgata, va tenir lloc un concert molt especial. Una coral burgalesa i una de catalana van cantar juntes, una cançó catalana "El rossinyol", i quatre de burgaleses "Hermosa Santana, Morenita i Esta tierra".

Fruit d'un acord de col·laboració i d'intercanvi, la Coral Espígol que dirigeix en Quim Manyós, es va traslladar a Burgos a primers de maig, on van fer un concert en un marc incomparable, l'església de San Nicolás de Bari, on també al final s'hi van afegir membres de la coral burgalesa per cantar conjuntament.

Ahir va ser la tornada. La coral Polifonica del I.E.S. "Pintor Luis Sáez" de Burgos, van visitar la nostra ciutat, el dissabte vam fer un sopar de germanor, i diumenge a la tarda, també en el magnífic marc de la capella gòtica de Santa Àgata, van fer el seu concert, en el qual també la coral Espígol al final s'hi va afegir per interpretar les cançons conjuntes.

M'ha semblat interessant reflexar aquí aquest esdeveniment, ja que alguns membres del Drassanes hi participem activament.

Si teniu interès en llegir la crònica completa d'aquesta festa, podeu clicar aquí...

Concert d'estiu 2009, al Palau Moja

2009-06-20T00:27:00.012+02:00

Aquesta magnífica pintura d'Henri Matisse (1869-1954), anomenada "La Dance" del 1910, il·lustrava el programa del Concert d'estiu que avui hem celebrat al Saló del Vigatà del Palau Moja.

Després d'uns mesos de treball dur i intens, amb la magnífica direcció de l'Oscar Peñarroya, i sota el títol de "Un món ple de música" hem portat a terme un reixit concert estructurat en tres parts ben diferenciades...

La primera composta per dues cançons catalanes: "El cavaller enamorat" (una sardana amb lletra i música de Joan Manén); i "El testament d'Amèlia" (cançó popular catalana, harmonitzada per E. Morera)

La segona part composta per cinc cançons d'arreu del món, de cinc continents diferents:

1) "Ständchen aus Senegal" (cançó popular africana, amb arranjament d'H. Lemmermann)
2) "Kalliolle Kukkulalle" (cançó popular finlandesa, amb arranjament de G. Gräsbeck)
3) "Aoi Kotori" (cançó japonesa d'autor anònim)
4) "Nga iwi E" (cançó popular maorí, amb arranjament d'E. Barceló)
5) "Bullerengue" (cançó tradicional colombiana, música de J.A. Rincón)

La tercera i última part dedicada a la cançó espanyola, fou la interpretació d'una bonica composició "Nocturnos de la ventana" amb text de Federico Garcia Lorca i música de F.Vila

Per cloure el concert i com a Bis, hem interpretat de memòria un alegre cant Espiritual que va entusiasmar al públic assistent, el qual podeu veure i escoltar aquí sota en la gravació que gentilment ens va fer la Marta, la dona del Salvador

* * *

Alguns membres del cor Drassanes també participem a la Coral Espígol, que a l'endemà dia 20 de juny, vam fer també el nostre concert d'estiu, aquest cop a ritme de Jazz, sota la direcció d'en Quim Manyós.
Si en voleu veure un tastet, aquí teniu l'enllaç...

Un nou concert d'una coral amiga...

2009-03-07T01:02:00.008+01:00

Ja sabeu que alguns de nosaltres, cantaires del Drassanes, també participem amb la Coral Espígol que dirigeix el nostre anterior director, en Quim Manyós.

Ahir, divendres 6 de març, la Coral Espígol va interpretar un nou concert a l'Auditori de la Biblioteca "Jaume Fuster", dins el XIè Cicle NITS clàssiques a Gràcia, que organitzava l'Ajuntament de Barcelona.

El concert va tenir una segona part amb l'actuació del "Quartet La Negrina". Un quartet de joves intèrprets amb unes bones veus que s'han unit per gaudir interpretant Chansons, Madrigals i Villancicos del segle XVI.

El seu lema: Mas vale trocar plazer por dolores que vivir sin amores.

Aquesta melodia tan maca "Mas vale trocar..." de Juan de la Encina, que tots vosaltres recordeu molt bé per haver-la interpretat diverses vegades en el nostre cor, l'he volgut recollir en una filmació que podeu escoltar aquí sota.

* * *

Podeu llegir la crònica completa del concert aquí...

El pi de Formentor

2009-03-01T15:21:00.009+01:00

El Pi de Formentor

Avui, tot remenant entre les moltes músiques que tinc guardades al meu PC per tal de reorganitzar-les, he retrobat aquesta meravella de cançó de la Maria del Mar Bonet, que sempre he trobat esplèndida.

Sobre un bonic poema de Miquel Costa i Llobera, la cantant va construir una cançó amb una força poètica i musical d'una gran qualitat i d'un gran sentiment. A mi sempre m'ha entusiasmat i vull que també la pogueu compartir...

(si voleu llegir la lletra del poema, cliqueu aquí..., o també la podeu seguir directament a sota del reproductor)

El Pi de Formentor

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font l'immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor que passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.

Miquel Costa i Llobera

(Versió de 1907)

Segon aniversari - Dos anys de música...

2009-02-25T09:51:00.008+01:00

Avui, 25 de febrer de 2009, es compleixen dos anys exactes de la inauguració d'aquest Bloc del Cor Drassanes.

Han sigut dos anys d'experiències i d'emocions, de treball seriós i de sensacions molt diverses, però per damunt de tot dos anys de relació amb la música i d'intercanvis.

L'apassionant món dels blocs ens proporciona moltes sorpreses, però el més interessant de tot és que permet conèixer gent nova, fer coneixences amb afinitats semblants, i també nous amics "virtuals"...

Dos anys és una fita en la que molts blocaires es dediquen a fer estadístiques i números, com vam fer aquí mateix quan vam arribar al primer aniversari, però avui no m'extendré gaire en això. Si no m'he descomptat aquest deu ser el post número 49/50 que faig en aquest Blog. Fa una certa gràcia veure com els comptadors van sumant visites, je hem superat les 5.300, i veure com algunes venen de llocs ben insospitats.

Com que una bona manera de celebrar aniversaris és amb un pastís, n'he posat un al començament del post, però sobretot també ho és celebrar-ho amb un bon ram de flors, per això he pensat obsequiar-vos a tots els que ens visiteu regularment amb aquest "bouquet" recull de flors boscanes. Alguns de vosaltres ja coneixeu la meva passió per les muntanyes, doncs he anat recollint aquestes flors per totes les muntanyes del món i us les ofereixo per que en gaudiu, i en especial per celebrar aquest segon aniversari del Bloc del Cor Drassanes.

Fotos de Flors

* * *

Moltes gràcies a tots els amics als que us agrada llegir-nos...!!!

Una bonica cançó per començar bé l'Any Nou...

2009-01-01T13:52:00.000+01:00

Bon Any 9 a tothom...!!!

Concert de NADAL 2008

2008-12-23T00:04:00.013+01:00

Avui, 22 de desembre de 2008, després del primer trimestre de treball dur, hem fet el nostre concert de NADAL .

Com en anys anteriors, i com ja és tradicional, ha estat al Museu Marítim de Barcelona.

La presentació l'ha fet la Pepa Rico que ha llegit també unes paraules d'agraïment cap al Ramon Casanovas que ha estat el nostre avalador dins el Museu, atès la seva propera jubilació, i que sempre ens ha facilitat la nostra estada i vinculació a l'Entitat, i ha estat un dels nostres més fervents admiradors.

Aquesta vegada el Cor Drassanes va comptar amb la col·laboració d'alguns membres del Cor Caelum, una altra formació coral que també tenen l'Oscar com a director.

El concert, sota la direcció del nostre director, l'Oscar Peñarroya,
i amb acompanyament al piano i guitarra de Frederic Oller,
ha tingut aquesta composició:

Primera part
La MISSA, d'Eugene Butler (Nova York 1935)
Kyrie - Gloria - Sanctus - Benedictus - Agnus Dei

Segona part
NADALES
Joia en el món (G.F.Händel - 1685-1759)
El Noi de la Mare (tradicional catalana)
Els àngels de la Glòria (tradicional francesa)
Ding, Dang, Dong (popular Ucraïnesa)
Villancico de la falta de fe (Eduardo Falú, Argentina 1923)
Niño Lindo (tradicional Veneçolana)
Festejo de Navidad (Hebert Bittrich, Perú 1932)

* * *

El públic va quedar molt content del concert i en especial de la Missa i també de les tres nadales sudamericanes que pel seu ritme van sorprendre a més d'un...

Vegeu un petit exemple en la gravació amateur que trobareu aquí sota, de la darrera nadala del Perú "Festejo de Navidad"

El Cor Drassanes al Nostromo

2008-10-09T09:36:00.009+02:00

Ahir el Cor Drassanes vam inaugurar les actuacions del nou curs 2008-2009, participant amb quatre cançons als actes de l'entrega del XII Premi literari Nostromo, "L'Aventura Marítima", a la gran sala de les Drassanes Reials del Museu Marítim.

La veritat és que el lloc no és precisament la sala més idònia per un cor de petit format com és el nostre, i més en les circumstànciues actuals en que estem una mica mancats d'elements, especialment masculins...

Amb tot, les quatre cançons que vam interpretat van quedar força bé, i sobretot la novetat del Bullerengue, que va exigir un bon esforç d'aprenentatge per part de tots, atès el poc temps que vam tenir per preparar aquesta actuació.

Les quatre cançons que vam interpretar foren aquestes:

AY TRISTE QUE VENGO: Cançó del Cancionero de Palacio de Juan de la Encina (Encina de San Silvestre, Salamanca 1468 - León 1529). Va ser un poeta, músic i autor teatral a l’època dels Reis Catòlics.

MUNTANYES DE CANIGÓ: Cançó tradicional catalana, lletra basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer. (Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)

EUGÈNIA: Poema de Carles Riba, (Barcelona, 1893-1959), que va dedicar a la seva esposa, musicat per Lluís Folch, al 1975,

BULLERENGUE: lletra del poeta colombià Jorge Artel (Cartagena 1905 – Barranquilla 1994)

El mot bullerengue significa faldilla. El bullerengue és un ritme colombià germà de la cúmbia, prové de la Costa Atlàntica de Colòmbia o Carib Colombià, es caracteritza per la interpretació predominant de veus femenines.

Davant nostre hi van actuar els Castellers de la Sagrada Família,
que amb bona voluntat i amb molt poc espai van aixecar un magnífic pilar de quatre.

La Marta, esposa del Salvador, que va assitir a l'acte, va poder recollir aquestes fotos i filmar la cançó del Bullerengue. Així podem veure i sentir com va quedar finalment.

Cal admetre que el lloc on actuàvem, dalt d'aquell altell i lluny del públic, i amb la immensitat de la sala, no ajudaven gaire per apreciar la sonoritat i el ritme de la peça, però és un bon record de com ens van sentir la resta d'assistents.

Aquí teniu, la nostra versió del Bullerengue...

* * *

Reprenem l'activitat amb el Bullerengue

2008-09-22T20:18:00.006+02:00

Després de tres mesos d'inactivitat per les vacances d'estiu, ja fa dos dilluns que hem représ l'activitat frenètica del Cor Drassanes. Tenim un compromís d'actuació molt proper al Museu Marítim per la celebració de l'entrega del premi Nostromo, aquest any dedicat a l'escriptor colombià Álvaro Mutis.
Per això estem preparant una cançó tracional colombiana anomenada "Bullerengue".

Cercant per internet he trobat informació a la wikipedia que podeu llegir aquí mateix, i també una interpretació de la cançó per un grup folklòric que ens pot ajudar, i molt, a afinar i a comprendre l'esperit de la cançó. Només caldria que ens animéssim a interpretar-la tal com ho fan ells.

Mireu-vos el vídeo que és molt interessant, i potser fins i tot li podríem proposar a l'Oscar d'atrevir-nos a representar-la així... Seria un èxit segur...!!!

* * *

Concert d'estiu a Sant Pau del Camp

2008-06-15T10:17:00.018+02:00

Ahir, 14 de juny 2008, vam fer el nostre concert d'estiu, el primer de la nova etapa amb el nou director, l'Óscar Peñarroya.

La seu va ser, com en altres ocasions, l'església romànica de Sant Pau del Camp que era plena de gom a gom. El lloc potser no va ser l'ideal ja que els cantaires estàvem una mica amuntegats i tampoc hi havia massa espai per la pianista, Meritxell Coma, i el seu instrument.

Malgrat tot penso que el concert va ser prou reixit encara que alguna peça no va sonar bé del tot.

Però, buscant la part més positiva, les dues novetats incorporades al repertori per l'Oscar, tant la suite "Le Temps chemine" de Bernard Andrès (n.1941), com la "Messe" d'Eugene Butler (n.1935), van sonar molt i molt bé.

La resta del repertori foren peces ja conegudes de la coral: Mon coeur se recommande à vous, de Roland de Lassus (1532-1594), Tourdion, Anònim francès del s.XVI, An Irish Blessing, tradicional Irlandesa, i Free at last, espiritual negre.

Pel Bis del concert vam escollir una cançó popular Maorí, realment original, "Nga Iwi E", que malauradament ens va fer patir una mica al començament fins que totes les veus no van agafar la seva afinació correcta. Amb tot, inicialment he aconseguit aquesta gravació que dona una idea força bona de la conclusió del nostre concert d'ahir.

* * *

10 Anys d’Harmonies

2008-04-11T18:09:00.014+02:00

Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el DVD del Cor Drassanes

“10 Anys d’Harmonies”,

que recull la història dels darrers 10 anys del cor.

La seva confecció ha estat gestionada per la Montserrat Parera i el seu marit, i el resultat ha estat esplèndid.

S’han recollit tota mena de filmacions existents de les que s’han anat fent durant aquests 10 anys de vida de la coral, i també algunes fotografies, desde les més senzilles fins a les més sofisticades, sempre amb caràcter amateur i fetes amb la més bona intenció. Evidentment no són unes filmacions de molta qualitat “formal”, però fan reviure moments i sentiments molt viscuts de la història recent del cor.

Fa goig veure la primera cantada que feia la coral de la DGPL en el seu despatx ara fa 10 anys, i veure com es van desgranant imatges dels diferents concerts i esdeveniments que ha viscut la coral al llarg dels anys, casaments inclosos, i per acabar amb la filmació més extensa, com no podia ser d’una altra manera, del darrer concert a la capella de Santa Àgata, que va ser el comiat del nostre director, el Quim Manyós, i que per primera vegada vam cantar acompanyats d’un quartet de corda. Concert en el que vam interpretar aquelles cançons que més ens estimàvem i el vam concloure amb la magnífica cantata de Buxtehude “Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns sheiden von der liebe Gottes”...

Aquest és un bell record d’aquesta primera era del nostre Cor Drassanes, i ara se n’ha obert una segona etapa que esperem sigui tant o més engrescadora que l’anterior. Aquest penso que és el desig que tenim la majoria dels membres components del cor actual...

Primer ANIVERSARI del Blog del Cor Drassanes

2008-02-15T12:14:00.005+01:00

Primer ANIVERSARI del Blog ...

El dia 25 de febrer farà UN ANY que vaig encetar aquest bloc del “Cor Drassanes”.

(Haig d’avançar aquesta commemoració, atès que el meu PC la setmana vinent ha d’anar al taller a passar la ITV, i no podré fer-la el mateix dia 25).

Ha passat un any i l’experiència ha estat molt enriquidora i excitant. Ens hem anat introduint a poc a poc en el complex mon dels blocaires (o bloggers), i hem après moltes coses, moltes. Mireu què deiem aquell 25 de febrer de 2007 en el primer post que es va fer per inaugurar-ho:

“Avui es crea aquest BLOG per veure si pot ser d'utilitat per a tots els membres del Cor Drassanes. Tothom hi pot aportar les seves impressions i comentaris. Animeu-vos..!!!"

Hem invertit moltes hores, moltes, potser massa i tot, però també aquest invent dels blogs ens permet de fer noves amistats virtuals (cybernètiques), d'establir contactes interessants, de donar-nos a conèixer en el món virtual però cada vegada més important d'internet, de la Xarxa global.

En el balanç que vaig fer a final d'any ja vau veure la dimensió de consultes que el Blog va agafant, i ara mateix el nostre comptador està marcant les 2.222 visites, a final d'any eren 1.422...!!
Oi que fa goig ?.

Vinga, desitgem llarga vida al Cor Drassanes...!!!,
i A tots els que ens pogueu llegir,

Gràcies per la vostra fidelitat...!!!

Primer Aniversari del bloc “El Cor Drassanes”. 25 de febrer de 2008.

* * * * * *

los midis de les golfes del chor

2008-01-15T10:31:00.000+01:00

Recordau que de moment tenim los midis a
http://hosted.filefront.com/CorDrassanes.

Practiqueu i mos ho passarem més bé als assaigs!

És un consell de la Direxió General de Chors i Dances de la Sexió mixta de la Geneïtat de Catunya.

Es l'hora de fer balanç de l'any...

2008-01-05T11:30:00.000+01:00

Tal com fan la majoria de blocaires que conec, ha arribat l'hora de fer una mica de balanç de l'any 2007, que hem deixat enrere. Per nosaltres és el primer any d'aparèixer com a blocaires a la xarxa per donar a conèixer el Cor Drassanes, i aquí sota queden reflectits els resultats i estadístiques que l'StatCounter ha fet per nosaltres...

Summary (Elcordrassanes)

5th January 2008 10:32:05

This stat is based on all traffic recorded to date.

Daily | Weekly | Monthly | Quarterly | Yearly

Select Date:	or -
Select Data:	Show Page Loads Show Unique Visitors Show Returning Visitors
Select Graph:	Bar Graph \| Area Graph \| No Graph

Save As Default

	Page Loads	Unique Visitors	First Time Visitors	Returning Visitors
Total	1,474	596	478	118
Average	737	298	239	59

Year	Page Loads	Unique Visitors	First Time Visitors	Returning Visitors
2008	52	21	18	3
2007	1,422	575	460	115

Les estadístiques ja sumen fins i tot les primeres consultes d'aquests primers dies del 2008., però fa impressió veure que al 2007, el nostre bloc es va obrir 1.422 vegades i va tenir 575 visitants únics, interessats a veure què els podia aportar el Bloc, i 460 que es connectaven per primera vegada.
D'ells 115 sembla que els va agradar i hi van retornar diverses vegades...

Pel que fa aquests primers dies de l'any 2008, el bloc ja s'ha obert 52 vegades, 23 en visita única i 18 han repetit la visita.

* * *
Inaugurem, doncs, l'any amb optimisme i escoltant una de les millors interpretacions que hem realitzat darrerament...

Assemblea del Cor i final del trimestre

2007-12-21T18:39:00.000+01:00

Dimarts 18/12, vam celebrar l'assemblea del cor per analitzar i valorar com havia funcionat aquest primer trimestre de vida del cor sense el Quim.

Hem realitzat tres mini concerts, el del Museu Marítim en l'acte de l'entrega del premi Nostromo, i els dos de Nadal, el primer del dia 14 a la sala d'actes de l'ICCIC, i el segon el tradicional al Museu Marítim, el dilluns 17/12, tots tres amb el nou director que vam escollir a mitjans de juliol, el Josep Oriol Cabot.

Ara bé, per motius laborals l'Oriol ha decidit no continuar amb la direcció del nostre cor, i davant d'això una petita comissió ha connectat ràpidament amb l'Oscar Peñarroya, un dels quatre directors amb els que havíem connectat al mes de juliol i, en principi, sembla disposat a fer-se càrrec de la direcció del Cor Drassanes a partir del mes de gener.

Esperem que aquesta nova etapa sigui ben fructífera i exitosa i el Cor pugui continuar navegant a tot vent i amb les veles --i les veus-- ben desplegades..., no en va la nostra seu és al Museu Marítim...!!

Dos Concerts de Nadal

2007-12-18T18:57:00.000+01:00

Com és habitual, i hem fet cada any, el Cor Drassanes ha fet aquests dies els dos concerts de Nadal.

El primer va ser a la seu del ICCIC, el passat divendres 14, a les 21:30 h.

Vam compartir escenari amb el cor acabat de configurar de la Institució Cultural del CIC.

Ells estrenaven cor i concert, i sota la direcció d’en Josep Oriol Cabot i Castells, el nostre director actual, van interpretar tres nadales: Joia en el món, Els àngels de la glòria, i el Noi de la mare.

Val a dir que l’ambient de la sala no va ser el més propici per un concert, ja que més aviat semblava un final de curs escolar amb poc recolliment i força enrenou i xerrameca infantil...

Després de l’actuació del primer cor, vam actuar nosaltres, el Cor Drassanes, i vam interpretar el següent repertori: Agur jaunak (popular basca), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), i la Suite de les set nadales populars (de M.Oltra).

Veieu aquí un parell d’imatges del concert

* * *

El segon concert el vam realitzar dilluns dia 17 de desembre, a les 17:30 h., al Museu Marítim de les Drassanes Reials de Barcelona. Aquest ha estat el cinquè concert que per Nadal hem ofert en aquest lloc, atès que hi tenim un deure moral inexcusable pel fet de ser la nostra seu on assagem cada setmana, i pel fet inequívoc que el nostre cor porta aquest nom precisament “Drassanes”.

El repertori que en aquesta ocasió vam oferir al nombrós públic assistent fou aquest: Agur jaunak (popular basca), Ha nascut el Déu infant (M.Oltra), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Joia en el món (G.F.Haendel), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), Aclarida Nit de Nadal (M.Oltra), El noi de la Mare (E.Cervera), Fum, fum, fum (A.Cohí Grau).

Adjuntem també aquí algunes fotos del concert

* * *

El cor ara farà vacances i després de les festes de Nadal, Any nou i Reis, reemprendrà la seva activitat per preparar noves actuacions, nous reptes, i sobretot per continuar gaudint del plaer de cantar tots junts.

BON NADAL I BON ANY NOU

A tots els que llegiu aquest Bloc

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

2007-12-12T23:53:00.000+01:00

El company del Cor i company de corda dels baixos, en Josep M. Nin, m’ha fet arribar aquest text que trobareu aqui sota i que ell ha elaborat amb molta il·lusió, per tal que poguem recordar i conèixer amb detall la història d’aquests primers 10 anys de la vida del nostre Cor Drassanes...

* * *

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats. Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.

Qui som?

Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la Generalitat de Catalunya i que per iniciativa pròpia fa deu anys ens vam constituir com a conjunt coral.

La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral. Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons. Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent. Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.

Joia en el món, Jesús és nat!

I podríem dir que el Cor Drassanes també! El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.

Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de la Direcció General a prop de la seu central de la Conselleria, a la Rambla de Barcelona, el grup va obrir les seves portes a la participació de persones d’altres unitats del Departament de Cultura. Les quatre cordes de sopranos, contralts, tenors i baixos van incrementar fins a 35 el nombre d’integrants i en Quim Mañós va aconseguir anivellar i harmonitzar les incipients veus perquè el grup continués sonant mínimament bé (almenys això deia ell!).

No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.

De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...

Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...

Ay linda amiga que no vuelvo a verte...

... no hay amor sin pena, pena sin dolor,

ni dolor tan agudo, como el del amor.

Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, també a l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Marítim de Barcelona ―entitat que gentilment ens cedeix una sala per assajar― i a altres entitats.

El nom del cor

Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.

La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.

Quin és el nostre repertori?

Stella splendens, in monte ut solis radium.

Miraculis serrato ex audi populum.

Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.

Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing, el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.

Buvons bien, buvons mes amis,

trinquons, buvons, vidons nos verres.

Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara. Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.

On suuri sun rantas’autius,

sitä sentään ikävöin...

On hem actuat?

Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.

Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,

el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―, el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,

Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.

Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.

Dio del cielo, Signore delle cime

un nostro amico hai chiesto alla montagna...

Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!

La celebració dels 10 anys

Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any. D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons. La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.

Mon coeur se recomande a vous...

A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.

A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.

Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.

El futur del Cor Drassanes

No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor. També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.

Sense vent, com es pot vogar?

Sense rems, com es rema?

La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia. Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.

“―Now, oh now I needs must part... “―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”

Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar. A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.

Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de la Institució Cultural del CIC, el divendres 14/12, i l’altre es farà novament, al Museu Marítim, el dilluns 17/12.

Com participar del Cor Drassanes

Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona. Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.

Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.

Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.

I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.

Per tu jo cantaria, amor, aquesta nit

i als teus ulls trobaria la llum del cel infinit.

Josep Maria Nin
Baix del Cor Drassanes

Concert al Museu Marítim en l’acte de l’entrega del premi Nostromo

2007-12-06T20:34:00.000+01:00

Després d’n llarg parèntesi per causes involuntàries, avui posem al Bloc del Cor Drassanes, una petita crònica del darrer concert que va realitzar al Museu Marítim amb motiu de l’acte de lliurament de l'11è. Premi literari “Nostromo” en el 11è Aniversari de l’Associació Amics de Nostromo, i en homenatge a l'escriptor basc Pío Baroja ...

En el marc impressionant de les Drassanes Reials de Barcelona i sota la imponent presència de la Galera Reial, el Cor Drassanes va interpretar quatre cançons, dues vasques, l’Agur Jaunak i l’Aurtxo Seaskan, i després una havanera, la Bella Lola, i finalment la cançó tradicional Maite, de Pablo Sorozabal...

Aquest ha estat el primer mini-concert sota la direcció del nostre nou director,

en Josep Oriol Cabot i Castells

Jo no hi vaig poder assistir personalment, però van dir que el concert va quedar molt digne.

* * *

Ara, a la vista del Nadal que ja és a la cantonada, el Cor Drassanes està treballant amb entusiasme per oferir dos nous Concerts, el dia 14 de desembre a l'auditori del ICCIC, Via Augusta, 205, a 2/4 de 10 del vespre, i el 17 de desembre altre cop el ja habitual concert al Museu Marítim- Drassanes Reials de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre.

Aquí podeu escoltar una de les dues cançons basques que vam interpretar, l'Agur Jaunak

Tutto Pavarotti...

2007-09-09T18:19:00.000+02:00

No sóc un gran fan de l'òpera, però avui he rebut aquest video a través d'un amic, on Pavarotti canta l'ària "Nessun dorma", i m'ha semblat tant extraordinari que he volgut compartir-lo amb tots vosaltres companys de la coral...
Cal reconèixer que Pavarotti tenia una veu extraordinària, excepcional i d'un gran bellesa..., a més la manera com canta aquesta ària posant-hi tota l'ànima i l'expressió, és realment bonic i emocionant...
Desitjo que us agradi...

"Nessun dorma! Nessum dorma! / Tu pure, o Principessa, / nella tua fredda stanza / guardi le stelle che tremano / d'amore e di speranza! / Ma il mio mistero è chiuso in me, / il nome mio nessun saprà! / No, no, sulla tua bocca lo diró, / quando la luce splenderà! / Ed il mio baccio scioglierá / il silenzio che ti fa mia"

Final d'agost...

2007-08-31T20:43:00.001+02:00

S'acaba l'agost i per molts les vacances... No havia anotat res de nou en aquest Blog del Cor Drassanes, però he pensat que com que s'acosta el moment de remprendre l'activitat coralera, per anar fent boca he pescat per la xarxa del You Tube una peça de cant antològica.

Un artista d'una sensibilitat especial, que potser no agradi a tothom, però que personalment penso que canta amb molt de sentiment i amb qualitat. A veure si us agrada aquest "What a wonderful world"...

I fins aviat companys/es...

Ja tenim director nou...!!!

2007-07-13T19:46:00.000+02:00

Avui hem tingut la prova amb l'últim dels quatre possibles directors per emprendre la nova etapa del Cor.
Després de la prova ens hem reunit per deliberar i sospesar els pros i contres de cada un d'ells.
Finalment la decisió per majoria ha estat la de escollir com a nou director del cor al Josep Oriol Cabot i Castells

Ens ha semblat una persona molt preparada a nivell tècnic, creiem que en podem treure molt de profit dels seus coneixements i de la seva tècnica, i alhora ens ha resultat exigent, però molt simpàtic. És una aposta de futur que tots esperem sigui fructífera. Començarem a treballar amb ell el proper dia 12 de setembre.

* * * * * * * * * *

Aprofitant la trobada d'avui, la Montserrat Parera ens ha distribuit el CD amb la gravació del darrer concert extraordinari del 10è Aniversari de la coral.

No puc deixar d'aprofitar l'oportunitat de tenir aquest document sonor a les mans per incloure aquí algunes de les peces que vam interpretar i que penso són d'una gran qualitat.

Començarem per l'Hymne à la nuit

A continuació podeu escoltar el Dostoino iest...

Ara l'Agur Jaunak

També el Thou knowest Lord

I, per acabar, el magnífic "Nichts soll uns scheiden"

... i ara, a petició de la Betlem, l'Ave Verum

* * * * * * * * * *

Assemblea del cor...

2007-06-20T23:20:00.000+02:00

Avui hem celebrat l'assemblea del cor Drassanes per parlar del seu futur.

Es comenta que hi ha, de moment, quatre candidats per a fer de nou director, dos dones i dos homes, tots ells amb "curriculums" força interessants. Tots, també, són força joves: Meritxell (1971), Maria (1981), Oscar (1974) i Josep Oriol (1977).

S'acorda citar-los en dies diferents per fer un petit assaig a base d'interpretar una peça coneguda del nostre repertori i una altra totalment nova per nosaltres a proposta del nou director.

També s'acorda un increment de quotes per cobrir l'augment de la remuneració del nou director.

S'estudia també una proposta de col·laboració amb el Museu Marítim per un acte de lliurament de premis o homentaje a Pio Baroja, que s'ha de celebrar el proper 16 d'octubre, i on ens demanen la participació de la coral per cantar un parell o tres de cançons basques i un parell d'havaneres. Es parlarà amb el nou director per acabar de concretar-ho.

Finalment es fixa la data del 12 de setembre com a data inicial per reprendre l'activitat i els assajos de cara al curs vinent.

Concert del 10è. Aniversari

2007-06-17T10:35:00.000+02:00

Ja tenim les primeres fotos del concert que ens ha fet arribar el Gustau...

El Cor en acció amb el magnífic retaule de Santa Àgata

Les contralts i els baixos donant el millor de les seves veus

Les sopranos i els tenors també en plena acció...

La cantata de Buxtehude va sonar a meravella

El petit quartet va aconeguir una sonoritat esplèndida sota la batuta i el geni del Quim

* * * * * * * * * *

El goig i l'emoció de cantar...

2007-06-14T10:22:00.000+02:00

Ahir vam celebrar el concert extraordinari del Cor Drassanes amb motiu del seu 10è aniversari.

Fou un concert molt viscut, molt sentit, molt emocionant. Tant pel contingut, el seu repertori més conegut, com també per la magnífica cantata de Dietrich Buxtehude (1637-1707) que amb acompanyament d'un petit quartet de corda, vam realitzar amb tota l'emoció del món, i el marc incomparable de la capella de Santa Àgata.

Hi havia un element afegit que li donava més transcendència al concert, el comiat del seu director, en Quim Manyós, que després de 10 anys de ser l'ànima del cor, ens deixava per motius personals.

No vull afegir gaire cosa més a aquesta simple notícia perquè cadascú dels membres del cor ho va viure amb intensitat i amb les emocions pròpies i personals. Tots erem conscients que el cor acabava una etapa de la seva història i que a partir d'avui en comença una de nova.

Ara, des d'aquesta tribuna que ens ofereix el Blog, tothom hi pot afegir i expressar els sentiments que vulgui. Jo personalment, vaig tornar a emocionar-me cantant l'Hymne à la nuit,

i de manera molt especial cantant a plena veu: Nichts, nichts, nichts, nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes... (Res, res, res, ens ha de separar de l'amor de Déu)... ni de l'amor de Déu, ni de l'amor de seguir cantant amb joia, afegiria jo...!!!

Salvador Sorrosal - baix

* * * * * * * * * *

Acabo de penjar aquest post i en obrir el correu em trobo ja la primera de les reaccions d'un dels membres de la coral, la transcric aquí sota i ho aniré fent a mesura que us animeu a comentar les vostres impressions i/o emocions del concert d'ahir:

Conchita Navarro, dixit:

Benvolguts companys i companyes en el cant,

Ahir va ser un dia màgic. Ja sé que això ho hem dit de molts dels concerts que hem fet, però crec que el d’ahir va superar a tots els altres.

Vaig disfrutar molt amb totes i cadascuna de les cançons. Sí, ja sé que no va sortir tot rodó i que va haver alguna “pifiada” però... i què? Crec que quan es canta el més important és el sentiment que s’hi posa, la sensibilitat que es transmet, la capacitat per captar l’atenció del públic i us ho dic, ahir ho vam aconseguir.

El sopar també tot un èxit: el mar, el menjar, les torxes... Un “però”: que finalment no vam ballar!! però agraeixo al Ramon la mini passejadeta per la sorra.

Gràcies a tots per la vostra companyia, les vostres veus, el vostre bon humor, la vostra amistat, els bons moments...

Gràcies al Quim per fer possible tot això.

Esperem que “això” no s’acabi i que continuem per molts anys cantant, rient, disfrutant, tots junts.

Un fort petó per tots i totes,

Conchita

* * * * * * * * * *

Anna Maria Cisneros, dixit:

Subscric absolutament el que diu la Conxita.

Ahir, quan marxàvem cap a casa desprès d’una vetllada tan intensa, tenia la sensació dolça i una mica trista que tot just estàvem sortint una època del Drassanes, per entrar en una altra plena d’esperances però també d’incerteses, com una petita mort.

També us vull dir que el cor drassanes és per a mi un lloc molt entranyable on trobo energia positiva, alegria i complicitat, i que moltes vegades ha estat per mi com un oasis enmig del desert.

Una forta abraçada a tots

* * * * * * * * * *

Rosa Maria Pellicer, dixit:

Hola a totes i tots,

Ja m’he anat informant sobre com va anar ahir i per les notícies rebudes sé que com vaig dir, HO VAU FER DE PEL·LÍCULA!!!

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!. Tinc unes amigues que hi van anar i els va agradar molt.
Tal com vaig dir ahir, espero poder gaudir de les gravacions fetes encara que sigui en diferit i en retard.

FELICITAAAAAAAAAAAAAAAAAATS!!!

Eva Carralero, dixit:

Família,

Jo ahir vaig tenir una sensació diferent. Melangia.... tot i que vaig gaudir com mai. El coixí dels músics va ser insuperable, amb l’Ave Verum vaig tocar el cel amb la punta dels dits. I la cara del Quim, com sempre, mostrant tot tipus de sensacions.... Ja sé que ens fan una miqueta “la pilota”, el nostre públic incondicional, però jo tinc alguns que sovint són molt crítics. Ahir s’ho van passar millor que mai.

Fins ben aviat.....

* * * * * * * * * *

Pepa Rico, dixit:

Ahir, efectivament, com diu la Conxita, va ser un dia màgic... fantàstic
per a mí, on barrajava el sentiment d'il·lusió i d'agermananemt amb el
grup,  per fer una "cosa" que a tots ens agrada i que tots sentim en el
nostre cor i entranyes  del món màgic i meravellós de la música, la mística
músical,  que dic jo.

He gaudit molt de tots els moments des que sóc amb vosaltres, els membres
del cor, ara ja com una més, i el sentiment d'integració  és  total.
M'alegra saber que, malgrat el disgust per la notícia de la marxa d'en
Quim, aquest projecte del Cor hauria de seguir viu amb la il·lusió i
sentiment de grup fort i renovat. Tots i cadascun som elements fonamentals
d'aquest equip que ara de moment trontolla d'un costat, i m'agradaria, i em
faria moltíssima il·lusió de poder continuar amb aquesta tasca engrescadora
i meravellosa que és el Cor.

Quim,  segur seguríssim que tens un projecte excel·lent  per a la teva
carrera i això sempre s'ha d'aplaudir i fer-te  tots costat.  Sí Quim, ens
hauràs d'informar de les teves activitats ara més que mai, perquè segur que
pagarà la pena.  Això no és un adéu, és un fins sempre.

Un petonàs a tots i totes i fins dimarts.

* * * * * * * * * *

Joan Ramon Soler, dixit:

Revàtua, m'esteu emocionant amb tants de missatges dreturers vers lo cor. Encara ploraré sobre el teclat.

* * * * * * * * * *

Betlem Vegara, dixit:

Subscric els correus dels que us heu expressat avui, va ser meravellós. Jo el vaig viure tranquil·la i serena (fins algun moment puntual), m’ho vaig passar molt bé i espero continuar sentint les vostres veus (les de tots) i els nostres acords.

Una abraçada,

* * * * * * * * * *

Quim Manyós, dixit:

Només us vull dir gràcies a tots pel vostre escalf i pel vostre suport. Es regals em van encantar, llegint les vostres dedicatòries se’m disparen les llagrimetes, ahir no les vaig deixar sortir gaire perquè tenia massa feina, avui ja tenen via lliure i les comparteixo igualment amb vosaltres. El millor regal és veure que la dedicació de tots aquests anys ha despertat tantes emocions i ha obert camins d’expressió i de creativitat, em sento molt content d’això, i també és un regal veure la vostra reacció, aquestes ganes de tirar endavant. Segur que hi trobareu coses noves que us compensaran. M’agradarà molt veure-us des del públic en el pròxim concert i gaudir del vostre treball.

Del concert d’ahir destacaria l’Ave verum, el fet de cantar una obra tan delicatessen com el Nichts soll und scheiden amb aquests músics tan bons i l’An irish blessing final per l’efecte que va generar en el públic. La veritat és que tot el concert va estar molt bé, malgrat petites coquettes i altres cosetes petites, però, com sempre, crec que vam treure el nostre millor so, la nostra millor cara i la nostra sensibilitat. Va ser un magnífic concert de desè aniversari

Gràcies altra vegada per tots els vostres escrits i comentaris i m’enduc amb mi les abraçades i els petons que ens vam fer ahir a la nit, tant al concert com vora el mar.

Estarem en contacte.

Per sempre,

Quim

* * * * * * * * * *

Rosa Artigas, dixit:

Ahir vaig tenir moltes coses i no em vaig poder dedicar a fer cap comentari del concert. Va ser molt emocionant i crec que musicalment va anar força bé. El Ramon va quedar encantat de com sonava, del repertori i del director. No se n'hi escapa ni una, em va dir.

Us agraeixo que vagiu convidar als exs. Així vaig poder tenir el goig de reviure les belles cançons, de compartir amb vosaltres la festa i d'acomiadar-me del Quim, a qui, sincerament estimo i admiro.

Felicitats a l'equip pel sopar ran de mar. Apunteu-vos un deu. Només hi vaig trobar a faltar el Gustau, per a mi inseparable del cor Drassanes. Encara ara no em crec que no vagi venir.

Una abraçada,
Rosa

* * * * * * * * * *

M. Àngels Busquets, dixit:

Hola a tots,

És fantàstic ser la darrera que diu alguna cosa, perquè he pogut anar veient tots els comentaris que hi estic totalment d’acord, no més corroborar que sap molt de greu l’acomiadament d’en Quim, doncs, amb ell he après tot el que se, però que segur que amb un/a director/a aprendré altres coses, per altre banda quan una persona pren una decisió com aquesta crec que no és en debades si no que li deu haver costat molt..felicitar a tota la comissió tant pel regal com pel restaurant i dir-vos que endavant

I que us estimo molt a tots.

* * * * * * * * * *

I finalment, i altre cop, en Quim Manyós diu:

I per acabar, deixeu-me dir:

VISCA EL COR DRASSANES!!!

ENDAVANT AMB EL COR, ENDAVANT AMB LA MÚSICA, ENDAVANT AMB LA VIDA

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

El Cor DRASSANES - 10è. Aniversari

2007-06-08T09:16:00.000+02:00

El Cor Drassanes ha complert 10 anys...!!!

Sembla ahir que vam començar a cantar quatre nadales al voltant de les taules del despatx de Política Lingüística, i sense gairebé adonar-nos hem arribat a la realitat d'avui.

Un cor que s'ha consolidat, un cor que ha fet del cant coral, una il·lusió, una emoció, una tasca engrescadora, amb uns resultats sempre sorprenents.

Avui celebrem aquesta data, amb un sentiment agredolç, però plens d'esperança i d'il·lusió.
Gràcies i enhorabona a tots els que ho han fet possible, a tot els cantaires, i en especial al Mestre, al director, a l'amic, en definitiva, a en Quim.

* * * * * * * * * *

El dia 13 de juny de 2007, a les vuit del vespre, celebrem el Concert commemoratiu del nostre 10è Aniversari.
Aquí teniu el programa.

* * * * * * * * * *

Aquest aniversari ha suscitat molts sentiments que tothom qui ha volgut els ha expressat com li ha dictat el seu cor, tots plens d'emoció, i els recollim aquí perquè tothom en pugui gaudir i repassar-los novament sempre que vulgui...

El primer, evidentment, és el del Quim Mañós, el Mestre, el director, l'amic...

Tenim molts ports on arribar. Tenim molts mars per travessar. Tenim un lloc on construir el nostre vaixell. El cor Drassanes és el nostre vaixell, el que hem construït entre tots, el que ens ha dut per aquests mars i ens ha fet arribar a tants ports. Ports petits, potser cales només, però les més belles i serenes. Aquestes drassanes nostres no han construït només vaixells metafòrics, han creat lligams, han despertat emocions, han fet descobrir a cada mariner la intensitat de la música compartida. Em sento afortunat de ser part d’aquest vaixell. Les nostres rutes se separen, amb tristesa però amb la il·lusió de tot el que guardem en el cofre del tresor que guarda cadascú, un tresor, el meu, que no penso enterrar en cap illa solitària, el duré posat al cor per recordar tot el què el Cor Drassanes m’ha donat. Desitjo bon vent al Cor Drassanes i que la barca nova el porti a descobrir tots els paisatges.

Una abraçada infinita.
Quim

* * * * * * * * * *

I a continuació els comentaris dels altres membres del Cor Drassanes...

- Rosa Artigas - soprano

El meu Cor Drassanes

I tot era per la bellesa del cant...

Pel goig de dir les frases amb música,

pronunciar les paraules amb sons,

confondre sons de música i paraules.

Tot era pel goig de ser una entre molts:

sentir profundament la bellesa de l’acord

i la dissonància, l’enjòlit d’una entrada...,

recrear-se amb l’encaix entre les veus...

Tot era perdre’s en el gaudi,

vagar pels tombants d’una melodia

i sentir la temptació de tancar els ulls

torbada per l’escalf de veus amigues.

I, com si s’anés sol, buscar amatent

la mirada, el gest precís, la sòlida batuta...,

el punt de conjunció de quatre cordes expectants,

capaç de fer vibrar el misteri de les veus.

I trobar sempre el Quim, i retornar un i mil cops

al seu viatge de cançons engrescador,

seguir-lo amb joia i a pleret, tot temps...

I viure l’esperit del nostre cor, Drassanes.

* * * * * * * * * *

- Eva Carralero - contralt

Sempre m’ha agradat treballar en equip. La coral és una manera perfecta d’entrelligar veus, acoblar-les, complementar-les i aconseguir un resultat fascinant, que t’erici la pell. Hi ha poques coses que es puguin comparar al somriure còmplice d’una companya mentre estàs cantant una peça que t’agrada, que t’està fent feliç i a ella també. La coral, per a mi, també és el repte de comprovar com cada vegada en sé una mica més, d’això que en diem cantar.
Gràcies a tothom,

* * * * * * * * * *

- Conchita Navarro - soprano

Vaig conèixer la coral pel que ens va explicar el Josep Maria Nin quan va aterrar a la DG de Promoció Cultural. Ell estava entusiasmat amb el projecte que feia poc funcionava amb els companys de Política Lingüística i ens va saber “enredar” perquè hi participéssim. Anar a l’assaig no era fàcil. La casa Elizalde no estava precisament al costat de la feina, però el viatge en metro ja era part del bon ambient que després seguia a l’assaig i a la tornada cap els despatxos.
Des de ben petita havia cantat en corals però durant molts anys aquesta afició havia estat interrompuda per la feina, la dedicació a la família …. El cor Drassanes em va permetre reprendre aquesta activitat i us he de dir que ara per ara no podria concebre la meva vida sense cantar amb companyia d’altra gent descobrint nous sons, nous estils, noves sensibilitats…
Gràcies al Cor Drassanes vaig retrobar una afició de la meva infància i joventut, i això em va fer rejovenir i espero que ho segueixi fent (molt més que qualsevol de les miraculoses cremes antiarrugues que ens anuncien per la tele).
Posa una coral en la teva vida i descobriràs milers de sensacions, et sentiràs més jove i seràs més feliç!!

* * * * * * * * * *

- Gustau - tenor

Drassanes en el cor

Mai arribaré a agrair-li prou a la Clara Matas l’empenta que en va donar un dia de fa 10 anys per assistir al primer assaig del futur Cor Drassanes. Perquè aquell dia va canviar la meva vida, i durant 10 anys un dia a la setmana, al que he intentat no fallar mai, he assaborit les harmonies creades amb altres companys, m’he il·lusionat, m’he emocionat, he conegut noves cançons d’una bellesa gairebé insuportable, he fet nous amics i fins i tot he copsat el paradís en molts concerts inoblidables. En una paraula: he sigut feliç.

I mai arribaré a agrair prou al Quim tot el que m’ha sabut transmetre al llarg d’aquests anys, i per la seva dedicació, el seu entusiasme, el seu optimisme, la seva paciència, el seu somriure i el seu afecte. Gràcies a ell he viscut la música com mai ho havia fet abans.

Cor Drassanes, et portaré per sempre en el meu cor!

* * * * * * * * * *

- Montserrat Parera - soprano

El Cor Drassanes ha estat molt important a la meva vida. Ara que han passat vuit anys des que vaig decidir incorporar-m’hi, ho veig molt clar. El poder cantar i crear una melodia amb tot un grup de persones diferents és una experiència molt enriquidora i si a això hi afegeixo que, un cop vaig anar descobrint la personalitat dels integrants del cor, m’hi he trobat molt a gust, només puc dir: quina sort que tinc de formar part del COR DRASSANES!!!!

* * * * * * * * * *

- Marga Tarragó - soprano

Des dels 17 anys que em van animar a cantar en una coral, sempre recordo els primers concerts amb una mica de neguit (tot s’ha de dir), però gaudir del joc de veus que pots crear i participar tot cantant és una vivència que m’ha animat durant tot aquest temps, i ja en fa 30 d’anys.

He format part de diferents corals: grans, petites, més serioses i per passar l’estona, però en totes ens uneix les ganes de cantar i poder transmetre el sentiment que sents quan interpretes davant la gent que escolta.

Des de fa 8 anys canto en el Cor Drassanes, un cor que justament no sé com classificar; tal com he fet en el paràgraf anterior, jo l’anomenaria “cor singular”; una coral que va néixer dins l’ambient laboral, penso que no gaire corrent, potser! Singular tant per les poques hores d’assaig que podem dedicar-nos a la setmana, com pel nivell musical de tots nosaltres. El Quim, el director, gràcies a la seva mà esquerra i sobretot amb les dues quan ens dirigeix, treu de nosaltres tot el que necessita perquè cantem i fer-ho el millor possible, així quan arriba el moment del concert, tots plegats hi posem, a més dels cinc sentits, un sisè prodigiós que ens ajuda a fer una actuació molt encertada i satisfactòria.

No cal ser un professional o un artista, només sentir la música i fer el petit esforç d’estudiar-te les partitures i escoltar les peces i cançons; actualment tenim molts mitjans per aprendre ràpid. També requereix una mica de voluntat per assistir als assaigs, però sempre ho trobaràs compensat el dia que finalment arriba el concert.

Una de les coses per les quals continuo cantant és la sensació de satisfacció i, fins i tot, una pau interna que em creix i em compensa moltíssim després de cantar. Us encoratjo a tenir aquests sentiments.

* * * * * * * * * *

- Josep Maria Nin - baix

Deu anys fa que compartim

plegats, l’art d’aprendre

a cantar.

De mica en mica i sense solfa,

un migdia per setmana, ens reunim

amb en Quim,

que és el nostre mestre,

el nostre guia, el nostre company,

el nostre amic.

Va convèncer-nos un dia,

als despatxos de Mallorca,

que podíem ―qui ho diria!―

fer servir la nostra veu,

més enllà d’enraonar,

per fer quelcom més bonic,

com ara, fer un amic.

I vam entonar l’Stella i el Tourdion,

el Noi de la Mare, el Sense Vent

i també Joia en el Món.

I així vam arribar a fer-ne

més de cent sense perdre el son.

I vam saber encomanar la nostra il·lusió

a altres companys de Cultura

i també de més enllà.

I així van afegir-s’hi nines i nins

de Santa Madrona, de la Banca, del Moja,

de Sant Jaume i també del Marc.

I hem après i hem gaudit

i hem desafinat i afinat

i hem rigut ―i molt!―

als assajos al Marítim,

als concerts i als sopars,

amb santa Àgata i amb santa Eulàlia,

amb sant Pere i amb sant Pau del Camp.

I ara junts som aquí per celebrar

que deu anys fa que vam començar.

Que d’aquí a deu més continuem tots junts

amb moltes ganes!

Llarga vida i salut per al nostre, estimat,

Cor Drassanes!

* * * * * * * * * *

- Lo baritó esgaripaire - baix/tenor

ASSAIG DE CÀNTIC A L’ASSAIG

Com us ho podria dir, perquè us fos senzill, i us fos veritat... hi ha una manera fàcil per desconnectar del tot de la fenya, per dixar los neguits de cop una estona, gairebé sense voler. Tot d’un plegat et trobes amb una colla de companys i companyones, majorment de tasques al servei de la ministració, algun empresari i tot, i s’ho fem tots junts.

Comencem a respirar pel melic i més avall i tot. Estiraments i recargolaments. Continuem ja per grups. Uns cap amunt. D’atres cap avall. I aviat mos comencem a elevar del tot. Se senten onades de so i de tot plegat –de vegades depèn del desodorant- més fortes i més fluixes. Algú que esgaripa de seguida (sempre el mateix) i el cap de colla l’ha de reprimir. Un altre que grinyola (aquest o aquesta és variable) i què hi farem. Continuen les sensacions, a voltes tènues i subtils, adés potents, amb un fons de bordons.

Lo temps s’esmuny i los plaers se succeeixen. Los cants, los esperits i gairebé los cossos que leviten i que ballen enlaire, talment un papalloneig de colors, d’efectes timbrats diferents dels dels estancs. Bellugueig de flors i violes, flaires de llimones i romaní, aparicions de beutats de qui só amorós, d’abrils en la faç de missenyora mestressa, de dames de Mallorca i d’Aragó, de clams de festa i de guerra, de cançons de bressol de Coventry, de Margaridetes en prades verdes i florides, d’himnes a la nit a muntanya, d’estels resplendents, ...i també planys per rossinyolets canigonencs difunts, i precs a la senyora dels cims en la mort d’un companyó a la muntanya.

No és pas ni Sodoma ni Gomorra, com en algun moment algú haurà malpensat, ni una flipada col·lectiva amb lo fruit dels cascalls i les roselles, com algú atre sospitarà per les al·lusions a efectes al·lucinògens.

Tot cantaire, corista o orfeonista haurà entrellucat a què es refereix lo qui subscriu. Lo damuntdit es tracta ni més ni manco que de sensacions enmig d’un assaig o cantada del cor Drassanes o de qualsevol atre.

Que junts hem caminat, amb la joia junts. Que junts hem dixat les penes i los neguits de l’ardu treball del funcionari (i ací que dingú gosi riure), almenys per una estona. Com estimem eixos moments! No sabeu fins a quin punt formen part de nostra vida los companyons i companyones que compartint-los mos han llegut de fer-los faedors!...

...i ara em cal agrair-te tan temps que fa que t’estimo... Cor Drassanes

* * * * * * * * * *

- Rosa Gavaldà - soprano

Va ser per casualitat que la primera setmana d’arribar a la Secretaria de Política Lingüística vaig detectar que dues persones del meu despatx marxaven més puntuals i tornaven corrents... vaig pensar que havien quedat amb algú i tenien pressa i que el dinar els havia fet molt profit perquè encara que acalorades van tornar contentes i això mitjans desembre. La setmana següent m’hi vaig tornar a fixar i al dia següent tímidament vaig gosar preguntar. I la resposta em va sorprendre i en va entusiasmar. Aprofitaven l’hora de dinar per cantar!!! Assajaven una hora a la setmana i després feien un parell de concerts l’any i algun altre compromís.

Jo ja havia cantat en altres corals i ho havia hagut de deixar, però quan vaig veure els horaris, el compromís i sobretot quan els vaig sentir cantar aquell any a l’acte del pica-pica de Nadal on ens van cantar quatre cançons ho vaig tenir clar: era el millor moment per a tornar-ho a intentar. Com a mare no tinc gaire temps per a mi, però d’aquesta manera combinant l’horari laboral i l’afició, sí que era possible tornar-hi.

El meu primer concert al Palau Moja a final d’aquell curs el recordaré sempre i des de llavors porto al cor el Cor Drassanes.

Felicitats i per molts anys!!!

* * * * * * * * * *

- Margarita Alonso - soprano

Cantar al Cor Drassanes

Si la felicitat són moments, jo tinc moments de felicitat quan canto amb el Cor Drassanes.

Són molts aquests moments de felicitat que guardaré sempre en un racó del meu cor.

Felicitat quan comencem a cantar una nova partitura i poc a poc va sortint gràcies a les indicacions del nostre director i del nostre esforç, i allò que de primer sembla tan difícil després és una cançó.

Felicitat d’haver tingut un director tan savi que treu de nosaltres el millor, allò que gairebé no sabem que tenim però que és allà, la facultat de fer musica amb la nostra veu.

Felicitat al recordar aquells moments de tensió i emoció durant els concerts en què les melodies van sortint de les nostres veus, com tantes vegades hem dit, com un miracle, però han sortit i tots sabem que és gràcies al Quim Mañós, el nostre director; hem après molt amb ell.

Impossible oblidar mai haver tingut l’ocasió de cantar en llocs tan emblemàtics i amb tanta història com la Capella de Santa Àgata, L’església de Sant Pau de Camp, Sant Pere de les Puel·les, el Palau Moja i també a l’edifici de les Drassanes de Barcelona on hem assajat des del 2003.

Nervis i emoció compartida, saber que hi ha un grup de gent que durant uns moments sent el mateix és magnífic.

Us ho agraeixo a tots.

* * * * * * * * * *

- Cristina Alvarez - ex cantaire

El meu pas pel Cor Drassanes ha estat breu però suficient per gaudir de la qualitat humana de tots vosaltres. Heu sabut donar una dimensió d'amistat i de col·laboració a un projecte musical que ha anat creixent i consolidant-se gràcies al treball i la il·lusió que hi heu aportat. Com a membre històrica, us agraeixo la vostra acollida i il·lusió, il·lusió que he pogut compartir mentre he format part del grup especial de gent que sou. Moltes gràcies per ser tal com sou i moltes gràcies de tot cor per les mostres d'estimació que em vau fer arribar quan vaig deixar Cultura. Us desitjo el millor a cada un de vosaltres i pel Cor, el millors dels èxits!!

* * * * * * * * * *

- Betlem Vegara - soprano

10 anys de gaudi

Sempre m’ha agradat cantar, de petitona (segons m’expliquen), de gran i de més gran. Ho feia només en família, amb la meva mare fèiem un duo, o sola feinejant, però mai m’havia decidit a cantar en un cor. Tot i que oportunitats n’hi havia, cap s’ajustava a la meva “organització particular”.

Ara fa 10 anys, gent amb qui treballava (alguns i el Quim) van decidir formar un cor. M’hi vaig apuntar de seguida. Assajàvem a la feina a l’hora de dinar (això no ha canviat gaire) i sempre em va semblar que sonava bé, què bé sonava! Com m’agradava! Com fruïa! fins i tot m’emocionava cantant, i encara m’emociono. Quin plaer sentir altres veus que s’ajunten amb la teva per produir aquell so que, tot i les seves imperfeccions, és únic. Els companys van anar canviant, la direcció va continuar ajustada, perfecta.

Ara, Quim, als 10 anys ens dius que vols plegar algunes partitures. Jo vull agrair-te el que tan generosament m’has donat: el bon fer, la paraula justa, el somriure oportú, la comprensió, l’encoratjament i la dedicació. I vull agrair també als companys tots aquests anys d’assajos i concerts en els que hem gaudit d’aquest plaer dels déus.

Quim, bon vent per a la barca nova. Companys, la música segueix.

* * * * * * * * * *

- Montserrat Canela - ex-cantaire

Vaig cantar al Cor Drassanes, quan encara no es deia així, i per pocs
mesos, el cor havia comencat com el cor de Politica Linguistica i jo en
tenia noticia perquè la Isabel Campos, que en aquella epoca estava destacada
a Politica Linguistica fent d'arxivera, hi cantava i me'n parlava. Quan
Politica Linguistica es va instal·lar al costat del Palau Marc i el Cor va
comencar a assajar a Santa Monica m'hi vaig apuntar de seguida. Recordo els
assatjos com un trencament de la rutina diària, un moment per cultivar
l'esperit, per deixar-se portar per la música i el plaer que comporta cantar
amb altra gent que comparteix el mateix gust. La coral era una manera també
de contribuir a millorar l'ambient del Departament que, en aquell moment
estava particularment baix. No puc parlar dels concerts perquè vaig marxar
de Barcelona abans de la data del que hauria estat el meu primer concert,
però sé segur que si hagués continuat treballant al Departament de Cultura
encara cantaria al Cor.

Feliç aniversari a tot el cor i al seu director!

* * * * * * * * * *

- Maria Batllori - contralt

Sovint em pregunto com és que us sento tan a prop.

Faig recompte i ja comença a fer temps que compartim un temps, un espai. Des d’aquell primer dia, ja fa vuit anys, lentament he anat entrant en un món màgic i desconegut fins llavors per mi, i que ha connectat amb alguna cosa tan profunda que em costa d’explicar. La música ha anat teixint, poc a poc, lligams entre nosaltres, complicitats i tendreses... les nadales al Marès, les rialles dels moments més lúdics, la fascinació d’aquells instants que hem estat una sola veu, tants llocs per recordar: Santa Àgata, el Moja, Sant Pau... un estiu rere el altre els nervis dels concerts, els somriures d’ànim mutus, la generosa tranquil·litat del Quim, la seva empatia amb nosaltres, la seva manera tan especial d’entendre i explicar-nos la música. Sí, tot això i moltes altres coses són les que ens han anat unint. Amb el Cor Drassanes he conegut una nova sensibilitat, i hi he fet amics importants, d’aquells que sé que m’acompanyaran ja sempre. Ara ja no entenc la vida sense cantar.

Sí, i m’adono de com us sento de prop.

* * * * * * * * * *

- Salvador Sorrosal - baix

Vaig unir-me a la coral quan ja portava uns pocs anys de rodatge, per dos fets circumstancials, el primer perquè en una revisió mèdica de la meva gola sovint enrogallada em recomanava que l’exercités sovint tot cantant davant del mirall o a la dutxa... tot plegat molt prosaic...

El destí va voler que en un dels molts trasllats que el CPCPTC va sofrir durant la seva singladura, ens portés a compartir edifici al passeig de la Banca, amb els companys de Política Lingüística. Ells havien format la coral Drassanes, i alguns companys de Cultura Tradicional ens hi vam apuntar.

El destí té aquestes coses, i el resultat ha estat una experiència meravellosa, única. Cantar al cor té unes vivències molt especials, sovint plenes d’emoció. Us haig de confessar que a vegades gairebé em venen les llàgrimes als ulls i se’m trenca la veu, algún cop m’ha passat en els concerts .... (pssstt... no li digueu al Quim).

Actualment hi ha un parell de cançons que em produeixen aquest efecte cada vegada que les cantem, la Signore delle cime, i també l’Hymne a la nuit. Quan les tres veus canten aquelles estrofes –que els baixos escoltem en silenci- de: J’aime ton manteau radieux... i Sois compatisante pour lui... Es crea aquella harmonia tan especial, tant subtil que m’emociona profundament. Quan els baixos hem de reprendre la frase: Ton calme est infini, ta splender est immense... L’emoció m’ennuega i sovint no puc articular paraula....

Veieu perquè dic que cantar a la coral és una experiència singular i única.

Gràcies a totes i a tots que cada dia feu i fem possible aquest miracle, i en especial al Quim. Gràcies.

* * * * * * * * * *

Forty Part Motet = Una autèntica meravella

2007-05-07T13:54:00.000+02:00

Avui circulant per Barcelona he descobert un muntatge/instal·lació que m'ha encantat.
Suposo que potser molts de vosaltres, cantaires del Cor ja l'heu descobert, però en cas contrari, no us ho perdeu.

Al costat del MACBA hi ha la Capella dels Àngels, i a dins de la capella hi ha una istal·lació sonora realitzada per Janet Cardiff, que és una delícia. Només entrar et sents transportat a un altre món sonor. Quaranta altaveus sonen donant vida a un Motet polifònic meravellós.

Forty Part Motet tradueix en l'espai l'experiència d'una peça coral del segle XVI -Spem in Alium de Thomas Tallis, composta el 1575- cantada per quaranta veus. L'espai de la Capella dels Àngels -un espai similar a aquell per al qual fou concebut el motet- s'organitza en vuit grups de cinc veus -tal com indica la composició de Tallis- i cada grup conté quatre veus masculines (baix, baríton, alt i tenor) i una veu de nen (soprano). Cadascuna de les veus és emesa per un altaveu que s'ha "humanitzat" permetent que l'espectador arribi a sentir la presència de cada cantant.

Estarà oberta fins el 6 de juny de 2007. (Els dimarts no festius és tancat).

No us ho perdeu...!!!

Entrevista a la Pepa Rico: "Cantar és terapèutic i desestressant"

2007-05-02T18:20:00.000+02:00

A través d'en Gustau -el nostre documentalista- ens va arribar una entrevista que li van fer a la Pepa Rico a la Revista "La Municipal". Ens ha semblat interessant penjar-la aquí al Blog del Cor Drassanes, amb el seu consentiment explícit, i així tothom podrà llegir-la i afegir els comentaris que pugui suggerir la seva lectura...

Escolteu com sona el Cor Drassanes

2007-04-05T18:00:00.000+02:00

He recuperat una gravació d'algun dels nostres concerts i incorporo aquí en aquest nou Bloc el clip d'audio corresponent a la interpretació de la cançó "No saps com em lliga"

També m'ha vingut al cap una idea... A la coral sempre cantem coses força serioses i potser algún dia ens podríem animar a fer algún atreviment com aquest que podeu escoltar aquí sota. Podria ser "la cansion del verano" versió cor Drassanes...?

Noves fotos de l'estage a l'Espluga de Francolí

2007-04-05T09:48:00.000+02:00

Mireu quin goig que fa el Cor Drassanes, tots prenent el sol ...

Stevie Wonder - Hallelujah I love her so

2007-04-02T16:34:00.001+02:00

Ara he experimentat aquesta possibilitat, la d'incloure un clip de vídeo amb les cançons favorites... A mi especialment sempre m'ha agradat l'Stevie Wonder... Vegeu un exemple...!!!

L'Estage a l'Espluga de Francolí, març 2007

2007-03-30T20:22:00.000+02:00

El dissabte 24 de març 2007, vam fer l'estage de primavera a l'alberg de l'Espluga de Francolí.
Adjuntem algunes fotos per que veieu com estàvem d'aplicats assajant la magnífica obra de Buxtehude...

Nichts, nichts, nichts,... nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes...!!!
(Res, res, res,.... res ens ha de separar de l'amor de Déu)

Nichts soll uns scheiden...(audio).

Concert de Nadal 2005, al Museu Marítim

2007-03-26T12:44:00.000+02:00

Mireu quina formació tan perfecta i quina serietat... És normal que els concerts surten de meravella...!!!

2007-03-26T12:39:00.000+02:00

El Museu Marítim ens acull cada any per a fer el concert de Nadal

Concert a Sant Pau del Camp, el juny de 2005

2007-03-26T12:35:00.000+02:00

Que bé que ressonen les nostres veus a Sant Pau del Camp

2007-03-26T12:34:00.000+02:00

El "mestre" dirigint-se al públic comentant el repertori...

2007-03-26T12:30:00.000+02:00

Un altre marc incomparable per a un bon concert d'estiu

L'estage del 2005 a Martí Codolar

2007-03-26T12:23:00.000+02:00

El mestre amb més paciència que un sant...

2007-03-26T12:21:00.000+02:00

Les dones concentrades i estudiant...???

2007-03-26T12:19:00.000+02:00

Els homes concentrats i estudiant...

2007-03-26T12:15:00.000+02:00

Potser una mica d'espiritisme serveix per afinar millor les veus...?

Una cantada excepcional al Pailebot Santa Eulàlia, juny de 2004

2007-03-26T11:58:00.000+02:00

Quin marc tant incomparables per a fer una cantada. El pailebot Santa Eulàlia. Així vam acabar de celebrar la Festa de la Música del juny de 2004.

2007-03-26T11:56:00.000+02:00

Mireu quina cantada tan extraordinària...!!

2007-03-26T11:53:00.000+02:00

Mireu com estan de contents i emocionats...

La Festa de la Música, juny 2004

2007-03-26T11:48:00.000+02:00

Cantant al Museu Marítim per celebrar la Festa de la Música, juny 2004

Concert a Santa Àgata, juny 2003

2007-03-26T11:45:00.000+02:00

Un lloc sublim per a unes veus sublims...

2007-03-26T11:42:00.000+02:00

La foto de família després del concert

Concert de Nadal 2002, al Palau Moja

2007-03-26T11:36:00.000+02:00

A la dreta, els "tres tenors"... en aquest cas els tres baixos...

2007-03-26T11:31:00.000+02:00

Una altra visió de la sala del Palau Moja, revestit de solemnitat

2007-03-26T09:54:00.000+02:00

La coral actuant al magnífic saló del Vigatà del Palau Moja en el concert que va oferir per Nadal del 2002

Primer comentari

2007-02-25T13:47:00.000+01:00

Avui es crea aquest BLOG per veure si pot ser d'utilitat per a tots els membres del Cor Drassanes. Tothom hi pot aportar les seves impressions i comentaris. Animeu-vos..!!!

Una mica d'història

2007-02-25T13:37:00.000+01:00

Volem fer una mica d'història amb motiu del 10è aniversari del Cor Drassanes